La fiscalia insta a no tramitar les recusacions del Suprem

MadridLa Fiscalia del Tribunal Suprem s’ha oposat a tramitar l’incident de recusació plantejat per la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez contra els magistrats Manuel Marchena, José Ramón Soriano, Luciano Varela i Andrés Martínez Arrieta. La fiscalia sol·licita rebutjar d’entrada la recusació per “frau processal”, el mateix argument amb què el magistrat instructor, Pablo Llarena, va rebutjar la recusació de la defensa de Carme Forcadell el 6 de juliol.

En una providència datada dilluns passat, els magistrats Marchena -president de la sala segona- i Martínez Arrieta i Antonio del Moral -integrants de la sala d’admissió i enjudiciament- van resoldre traslladar l’escrit de recusació al ministeri fiscal i a altres parts personades perquè s’hi pronunciessin en tres dies i, transcorregut aquest termini, donar coneixement de les al·legacions als magistrats afectats per la recusació. Per tant, la sala ha optat per tramitar l’incident de recusació. A la presentada el divendres 27 de juliol per l’advocat Jordi Pina, en nom de Turull, Rull i Sànchez, s’hi unirà l’elevada dilluns passat per Andreu Van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, i caldrà veure si també la presentada ahir per Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig. L’escrit de Pina demana la recusació perquè els quatre magistrats esmentats van participar en la reunió de la sala d’admissió del 31 d’octubre del 2017 en què es va admetre a tràmit la querella criminal per delictes de rebel·lió, sedició i malversació presentada per l’aleshores fiscal general de l’Estat José Manuel Maza. La Fiscalia del Suprem, en un escrit que signen els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, proposa rebutjar ja d’entrada la recusació de Turull, Rull i Sànchez -l’única sobre la qual s’han pronunciat fins ara-“pel seu caràcter fraudulent”.

Segons l’escrit al qual ha tingut accés l’ARA, els fiscals conclouen, en primer lloc, que “les sospites de parcialitat parteixen d’una premissa absolutament inassumible i objectivament innòcua i, per tant, no estan ni legítimament ni objectivament justificades”. En segon lloc, assenyalen que “la causa de recusació es fonamenta únicament en apreciacions o impressions subjectives i personals dels acusats sense cap suport probatori” per “aconseguir un tribunal a la carta per a aquest procés penal, amb el propòsit de retardar la celebració del judici oral, cosa que suposaria -en cas que es tramités- una flagrant vulneració del dret del jutge ordinari predeterminat per la llei i del dret d’un procés sense dilacions”.

Aval de Segarra

La posició dels fiscals del Suprem, lògicament, ha comptat amb el vistiplau de la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, que d’altra banda ja havia avançat en una trobada amb periodistes que s’oposaria a qualsevol recusació perquè considerava que era una tàctica dilatòria de les defenses. Amb tot, la sala d’admissió i enjudiciament ja ha disposat, tot i la posició de la fiscalia i de les parts, que no resoldrà, precisament per mantenir-se al marge de qualsevol indici de tasca instructora, sobre la recusació dels quatre magistrats. “El rebuig no és competència de la sala, no l’hi correspon, hi ha un altre òrgan per resoldre-ho, que és la sala del 61”, assenyala una font del Suprem a l’ARA. Va ser el mateix Suprem el que, al seu dia, a través d’una sentència del llavors president del TS i del CGPJ, Gonzalo Moliner -sense resoldre el problema-, va advertir sobre el fet que la sala d’admissió de querelles, que passa a integrar més tard el tribunal del judici oral, podia plantejar problemes de falta d’aparença d’imparcialitat dels jutges.

La sala segona nomenarà ara un magistrat instructor que es farà càrrec de recopilar la documentació i d’informar a primers de setembre Carlos Lesmes, president del Suprem i de la sala 61, al qual li pertocarà formar una sala amb 15 magistrats -els presidents de cada sala del Suprem i un magistrat més antic i més modern per sala- per resoldre les recusacions. Mentrestant, els afers de pur tràmit i d’ordenació de la causa de rebel·lió seran tramitats per la sala de vacances de la sala segona del Suprem. Al setembre, doncs, començarà el compte enrere cap al judici oral: recusació; resolució sobre la revocació o no de la interlocutòria de conclusió; articles de pronunciament previ sobre diverses qüestions com la competència del Suprem; interlocutòria d’obertura del judici oral; escrits de qualificació; augment de la sala d’enjudiciament de 5 a 7 magistrats, i tria de la data d’inici del judici.