La fiscalia no veu incitació a l'odi en la crema d'un ninot de Puigdemont en un poble de Sevilla
Sosté que no suposa "una discriminació a una ideologia" i que "no empara actes d'incitació a la violència"
BarcelonaLa fiscalia ha arxivat la denúncia de la Generalitat per la crema i el tiroteig d'un ninot que representava l'expresident Carles Puigdemont en una festa a la localitat sevillana de Coripe, el 21 d'abril, al concloure que no va incitar a l'odi ni va suposar una discriminació per motius ideològics.
En un escrit, al qual ha tingut accés Efe, el fiscal de delictes d'odi de Sevilla ressalta que la crema i el tiroteig del ninot de Puigdemont en la festa de la Crema de Judes de Coripe no suposa "una discriminació ni un rebuig a una ideologia política, ni empara de cap manera actes d'incitació a la violència", ja que "en cap moment es va fer referència ni a la ideologia ni al lloc de residència del personatge".
A més, al·lega que és tradició en la festa de la Crema de Judes que s'esculli un personatge que representi "el mal" de l'any i que en aquesta ocasió es va optar, no per un càrrec de la Generalitat, sinó "per un ciutadà que actualment està fugit de la justícia espanyola i al qual se li atribueixen delictes gravíssims".
Segons la fiscalia, pretendre estendre la representació de la Crema de Judes en relació amb un personatge concret "amb un atac a una ideologia política" resulta "un artifici" que no té lloc en la jurisprudència sobre el discurs de l'odi després que la Generalitat denunciés per un delicte d'incitació a l'odi l'alcalde de Coripe.
A més, adverteix que els fets denunciats no afecten cap membre del Govern, per la qual cosa, d'entrada, no caldria admetre que la Generalitat es personés en la denúncia davant el ministeri públic per aquests fets. "No es tracta, malgrat que així s'afermi a l'acord del govern de la Generalitat, d'un atac al MH President Carles Puigdemont, sinó a un ciutadà que està fugit de la justícia i contra el qual se segueix un procediment penal per delictes molt greus", sosté.
No obstant això, al tractar-se d'un delicte de caràcter públic, i havent tingut coneixement dels fets, la fiscalia va procedir a analitzar el cas, i finalment ha conclòs que no concorre cap dels elements que integren el delicte d'incitació a l'odi.
El fiscal ressalta en aquest sentit que la festa de la Crema de Judes, que es duu a terme el Diumenge de Resurrecció, va ser declarada festa d'interès turístic nacional el 2001 i que ha quedat "prou acreditat" que existeixen caràcters d'antiguitat en la seva celebració, així com l'"originalitat i la diversitat" propis d'una tradició popular d'interès turístic. En concret, el ministeri públic exposa que es tracta d'una tradició que consisteix en tirotejar un ninot fet de drap i palla en què s'amaga una mica de gasolina fins que comença a cremar.
"El ninot -indica la fiscalia- representa un personatge conegut que durant l'any hagi destacat per haver realitzat alguna mala acció". Segons detalla la fiscalia, són els pares dels alumnes de segon d'ESO del col·legi públic de la localitat els que en una votació "secreta i no reglada" elegeixen i elaboren el ninot d'un personatge que representi "el mal", en contraposició al Crist Ressuscitat que minuts abans ha recorregut el poble en processó.
En el cas de la festa de la Crema de Judes d'aquest any, els pares dels alumnes van elegir com a personatge destacat per representar el mal "no a un càrrec de la comunitat autònoma de Catalunya, sinó a un ciutadà que actualment està fugit de la justícia espanyola i al qual s'atribueixen gravíssims delictes pendents d'imputació", exposa l'escrit.
La fiscalia reconeix que alguns dels insults contra Puigdemont que es recullen en la denúncia podrien integrar un delicte d'injúries, però matisa que en aquest cas hauria de ser el mateix expresident qui interposés una querella i, a més, avisa que els autors d'aquestes exclamacions no han estat identificats. Una vegada arxivat el cas, la fiscalia obre la via perquè la Generalitat remeti la denúncia al jutjat de primera instància de Morón de la Frontera, una decisió que els serveis jurídics de l'administració catalana encara estan avaluant.