El fiscal en cap del Suprem justifica les converses de Fernández Díaz i De Alfonso

MadridEl fiscal en cap de la sala penal del Tribunal Suprem, Antolín Herrero, va elevar fa deu dies a la sala d’admissió l’informe pel qual sol·licita que s’arxivi la querella presentada per Xavier Trias i l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) contra el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. El president de la sala d'admissió i president de la sala segona, Manuel Marchena, que és el ponent en el cas de la querella, té la decisió final a les seves mans.

La querella, presentada l’1 de setembre, era per delictes de revelació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics i arran de les converses que el ministre i De Alfonso van mantenir al despatx d’Interior, en què es parlava d’utilitzar proves per criminalitzar dirigents de partits sobiranistes catalans.

La sala d’admissió, integrada per Marchena i els magistrats Miguel Colmenero, José Manuel Maza, Andrés Palomo i Ana Ferrer, va demanar informe del fiscal, com és habitual, abans de resoldre sobre la querella.

Fonts de la Fiscalia General de l’Estat han explicat a l’ARA que el fiscal en cap del Suprem estima que les converses, destapades en la recta final de la campanya electoral del 26 de juny, entren dins de les funcions que tenen les autoritats, la policia i, en aquest cas, l’Oficina Antifrau per perseguir delictes, en aquest cas concret, dins de l’àmbit de la comunitat autònoma de Catalunya.

Antolín Herrero, segons la versió facilitada per un portaveu de la Fiscalia General de l’Estat a aquest diari, assenyala que les converses entre Fernández Díaz i De Alfornso s’enquadren dins de les seves competències. Per aquest motiu, Herrero no hi aprecia indicis delictius, segons ha explicat el portaveu. ‟Antolín Herrero segueix en la línia del que ja havia establert la Fiscalia General de l’Estat el juliol passat”, assenyala el portaveu.

En una nota de premsa emesa per la Fiscalia General de l’Estat, el 7 de juliol, es valorava, davant d’una denúncia d’ERC, que ‟del contingut de les converses no se’n desprenen prou indicis per iniciar una investigació penal per preconstitució falsa de proves, prevaricació administrativa ni per la resta de tipus penals”.

Amb tot, hi ha una diferència entre una denúncia genèrica i la querella criminal presentada. I és que un dels querellants és l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, perquè una de les operacions que surten en les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso és fer públic un presumpte compte bancari de l’exalcalde en un banc suís.

Aquesta maquinació, que té lloc l’octubre del 2014, es consumarà a finals d’aquell mes, quan el ministeri de l’Interior filtrarà a un mitjà de comunicació el número d’un compte a la Union des Banques Suisses (UBS) de Ginebra a nom de Xavier Trias. Aquest compte, segons ha pogut provar Trias a través d’una comunicació i cartes intercanviades amb l’entitat bancària helvètica, ni era seva ni per la seva numeració era de la UBS.

Les dues converses de l’octubre del 2014 palesen la importància que el ministre atorga a aquesta informació i la necessitat que transcendeixi als mitjans de comunicació. L’objectiu de la filtració és sensibilitzar la Fiscalia Anticorrupció, que fins llavors es resisteix a ‘comprar’ la mercaderia que intenta col·locar Fernández Díaz.

Fernández Díaz va mantenir en aquell moment, després de la filtració, contactes amb diaris de Catalunya per justificar el que s’havia publicat (la filtració es va fer al diari ‘El Mundo’), intentant ‟controlar el mal” que el desmentiment de la UBS, per carta a Trias, havia provocat a la credibilitat del mateix ministre i del seu ministeri.

Les converses -es va poder confirmar després arran d’una declaració judicial del comissari José Villarejo- formaven part de l’anomenada operació Catalunya, per la qual el govern de Rajoy volia desinflar la força del sobiranisme català desacreditant-lo.

Finalment, la denúncia d’Higini Cierco, accionista de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’agost passat davant la Batllia d’Andorra sobre la intervenció personal del llavors cap d’Afers Interns, Marcelino Martín-Blas, i d’altres alts càrrecs d’Interior en l’obtenció de comptes bancaris de la família Pujol, ha completat l’abast de l’anomenada operació Catalunya.

Serà la sala d’admissió del Suprem la que haurà de resoldre sobre l’informe d’Antolín Herrero. En el cas de la diputada de Podem que llavors era jutge excedent Victoria Rosell, el fiscal no va veure delicte en les denúncies contra ella, però el president de la sala d’admissió i de la sala segona, Manuel Marchena, va seguir un criteri contrari al fiscal.