La Fiscalia de l'Audiència Nacional elevarà l’acusació a Trapero a rebel·lió

La Fiscalia de l’Audiència Nacional acusarà l’exresponsable dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, i els altres tres acusats en la causa dels dies 20 i 21 de setembre del 2017 i els fets de l’1 d’Octubre -la intendent Teresa Laplana i els ex caps polítics de la policia catalana, Pere Soler i César Puig- del delicte de rebel·lió (penat amb fins a 30 anys) en lloc del de sedició (amb fins a 15 anys de presó). Es tracta, segons han assenyalat fonts judicials a l’ARA, d’unificar la seva qualificació amb la del ministeri públic del Tribunal Suprem, que acusarà de rebel·lió també els presos polítics. Les mateixes fonts assenyalen, així mateix, que la Fiscalia de l’Audiència Nacional podria presentar el seu escrit d’acusació divendres que ve, 2 de novembre, el mateix dia que està previst que presenti el seu escrit la Fiscalia del Suprem.

Dilluns passat, precisament, la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional va notificar el dia 25 a les parts una providència segons la qual, vista la petició de més termini per part del ministeri fiscal, “s’amplien els cinc dies ja concedits en quinze més, fent un total de vint dies des que es va produir la notificació de la interlocutòria d’obertura de judici oral”. Això permetria presentar l’escrit de conclusions a la Fiscalia de l’Audiència Nacional fins a finals d’aquesta setmana.

“És evident, el que ha passat: la Fiscalia del Tribunal Suprem i la Fiscalia de l’Audiència Nacional presentaran el mateix dia l’escrit de conclusions provisionals. I totes dues es decantaran pel delicte de rebel·lió. Seria difícil d’entendre que el Suprem acusi de rebel·lió i l’Audiència Nacional de sedició quan el relat dels fets és el mateix”, expliquen les fonts consultades per aquest diari.

Amb tot, la magistrada instructora, Carmen Lamela, acusa de sedició Trapero, Laplana, Soler i Puig. Encara que en algun escrit la Fiscalia de l’Audiència Nacional esmenta el delicte de rebel·lió, tant la denúncia inicial, basada en un atestat de la Guàrdia Civil, com la major part dels escrits presentats durant la instrucció de la causa, es basen en el delicte de sedició. Els quatre responsables dels Mossos van ser processats en una interlocutòria dictada el mes d’abril passat per la magistrada Lamela, actualment jutge de la sala segona del Tribunal Suprem, que va ordenar seure al banc dels acusats Trapero per dos delictes de sedició i un d’organització criminal presumptament comesos durant els fets del 20 i el 21 de setembre davant de la conselleria d’Economia a Barcelona i en la jornada de referèndum de l’1-O. Soler i Puig, per la seva banda, han estat processats per organització criminal i un únic delicte de sedició que hauria tingut lloc l’1 d’Octubre, mentre que Teresa Laplana ho ha estat per un delicte de sedició en relació al 20 i el 21 de setembre. La Fiscalia del Suprem acusarà 9 dels 18 processats a l’alt tribunal (els que són a la presó) d’un delicte de rebel·lió agreujada, que inclou el delicte de malversació. La Fiscalia de l’Audiència Nacional, en canvi, els acusarà només de rebel·lió, sense incloure-hi malversació.

Mentrestant, l’expectativa plana sobre l’escrit de conclusions provisionals de l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro. El secret amb què es porta l’assumpte a l’Advocacia de l’Estat i al ministeri de Justícia és total. “No es limitarà a acusar de malversació i preveu acusar també de sedició o conspiració per a la rebel·lió”, assenyalen fonts del govern espanyol, que afegeixen: “Si bé l’Advocacia de l’Estat es persona com a acusació particular en procediments sobre delictes fiscals, en aquest cas ha d’explicar el perquè de la malversació, tenint en compte que no es tracta d’apropiar-se dels diners per a fins privats. La malversació consistiria, precisament, a desviar diners destinats a la Generalitat des del Fons de Liquiditat Autonòmic cap al finançament de l’1 d’Octubre”. “Això caldrà provar-ho, perquè en la instrucció no hi ha indicis sobre aquest desviament”, replica la defensa d’un dels processats.