La Fiscalia dona la raó a Puigdemont
Planteja a la sala tercera del Suprem ajornar el recurs contenciós o elevar la pregunta a Luxemburg
MadridL’efecte dòmino de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 i el 20 de desembre sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín és una realitat. La Fiscalia de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha proposat -en el seu escrit de conclusions- suspendre el procediment en curs de la sala tercera arran d’un recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín del juliol. En aquest recurs es qüestionava la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’enviar al Parlament Europeu la llista dels eurodiputats electes del 26 de maig sense els seus noms per no haver dut a terme el tràmit d’acatament de la Constitució (article 224.2 de la llei orgànica de règim electoral general).
La Fiscalia proposa la suspensió del procediment fins que el TJUE resolgui un recurs pràcticament idèntic elevat per la defensa de Puigdemont i Comín al juliol. Però, a més, l’escrit del fiscal, elevat a la secció quarta de la sala tercera del Suprem dilluns, suggereix “com a alternativa” elevar una qüestió prejudicial al TJUE per “aclarir si l’exigència d’acatament de la Constitució és compatible -i en aquest cas, en quines condicions o amb quins requisits i efectes- amb el dret de la Unió”.
Segons l’escrit, la interlocutòria del 20 de desembre -amb què la vicepresidenta del TJUE, Rosario Silva Lapuerta, va anular una resolució del president del TJUE del juliol que rebutjava adoptar mesures cautelars urgents com demanaven Puigdemont i Comín-“introdueix un salt qualitatiu respecte als raonaments de la sentència del dia anterior al vincular de manera directa, en la línia que ha sostingut l’apel·lant en aquest procediment [Puigdemont], el sufragi universal i directe a nivell europeu amb la inclusió en el procediment electoral del que el TJUE torna a denominar formalitat imposada pel dret nacional ”.
En altres termes, el debat de fons que projectaria la interlocutòria del TJUE del 20 de desembre sobre Puigdemont i Comín -segons suggereix la Fiscalia- es refereix a les conseqüències del sufragi universal europeu, que s'orienta cap a un paper cada cop més invisible dels estats europeus.
L’escrit apunta que “l’acte d’acatament constitucional (o com a mínim la manera presencial en què la JEC entén que s’ha de dur a terme) podria arribar a considerar-se un impediment per a l’efectiva adquisició de la condició d’eurodiputat”. I emfasitza que “la simple proclamació d’aquesta condició d’electe atorgaria a l’interessat el dret, sense necessitat de complir la formalitat posterior, de prendre possessió de l’escó del Parlament Europeu”.
L’escrit assenyala, sense embuts, que la causa no pot ser resolta en aquests moments. “Doncs bé, tenint en compte que la interpretació i aplicació de l’esmentat article 224.2 de la Loreg constitueix precisament el nucli del debat jurídic objecte d’aquest procediment, aquesta Fiscalia considera que no és possible un pronunciament sobre el fons de la pretensió [ser inclosos en la llista enviada al Parlament Europeu] per la part actora sense obtenir prèviament una resposta clara a aquestes qüestions”. La Fiscalia proposa, doncs, suspendre el procediment i com a alternativa elevar una qüestió prejudicial al TJUE o, si la sala tercera no estima aquestes iniciatives, desestimar el recurs de Puigdemont i Comín.
Quan a la sala quarta -que ha de resoldre- s’hi aborden actes o disposicions procedents del Congrés de Diputats, del Senat, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes, del Defensor del Poble, del Consell d’Estat o que afectin el ministeri fiscal, la secció estarà presidida pel president de tota la sala tercera, Luis Díaz-Picazo.
La sala quarta -que ha de resoldre- està integrada pels magistrats Jorge Rodríguez-Zapata, Segundo Menéndez, Pablo María Lucas, Celsa Pico, Antonio Jesús Fonseca Herrero Raimundo.