La fiscalia demana 50 anys de presó per als vuit detinguts per agredir dos guàrdies civils a Alsasua
El fiscal José Perals emmarca l'agressió en la campanya contra els agents de la Guàrdia Civil i policia desplegats a Navarra i al País Basc que va iniciar ETA
BarcelonaLa Fiscalia de l'Audiència Nacional sol·licita 50 anys de presó per a 7 dels 8 acusats per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a Alsasua (Navarra) el 15 d'octubre del 2016, als quals atribueix quatre delictes d'agressió terrorista. Les condemnes pugen fins a un total de 375 anys de presó pels delictes de lesions i amenaces terroristes amb una indemnització conjunta de 41.100 euros a les quatre víctimes de l'atac.
El fiscal José Perals relata en el seu escrit d'acusació que els fets succeeixen en el marc d'una campanya contra els agents de la Guàrdia Civil i policia desplegats a Navarra i al País Basc que es coneix amb el nom d''Alde hemendik' ('Fora d'aquí') i que en l'actualitat busca crear un clima de "por i rebuig" entre els ciutadans. Apunta que aquesta reivindicació va ser introduïda el 1976 per ETA però que l'esquerra abertzale la manté en pràctica malgrat el cessament de la lluita armada l'octubre del 2011. A la interlocutòria el fiscal afegeix que des d'aquest any s'aprecia un increment de les accions de "protesta, pressió i fustigació" contra els agents de la Guàrdia Civil, especialment a les localitats navarreses d'Alsasua, Leiza i Lizarra.
Segons el relat de la titular del jutjat central d'instrucció número 3, Carmen Lamela, el tinent i el sergent de la Guàrdia Civil es trobaven, de paisà i fora de servei, al bar Koxka d'Alsasua quan, al voltant de les 03.15 h, va entrar al bar un dels detinguts acompanyat d'una menor i es va dirigir al sergent per dir-li que no tenia dret a ser a l'establiment.
El tinent va respondre que els deixessin en pau, però l'acusat va seguir amb la seva actitud amenaçant. Mentrestant es van anar acostant al bar una vintena de persones, que els van rodejar i els van amenaçar i insultar amb expressions com "marxeu d'aquí", "fills de puta", "gossos". Acte seguit els agressors els van començar a pegar.
Els agents i les seves parelles van intentar llavors abandonar el bar i ja al carrer es van trobar amb un altre grup de 20 persones més que, juntament amb les altres, van continuar insultant-los i colpejant-los fins que van arribar els agents de la policia foral, segons la jutge. L'agressió els va provocar múltiples contusions i un dels dos agents va resultar ferit al llavi superior i es va fracturar un turmell.
Lamela, que va concloure al febrer el sumari contra els acusats, va emmarcar l'agressió en les rutines de "fustigació" als agents de l'institut armat que imposa el col·lectiu Ospa Mugimendua, al qual pertanyen alguns dels detinguts i que opera al municipi navarrès. Va tenir el seu origen el març del 2011, quan es va crear l'anomenada Comissió Antirepressiva d'Alsasua, que ha desenvolupat diferents activitats.
El Tribunal Suprem va declarar l'1 de juny que l'Audiència Nacional era competent per investigar els fets a l'entendre que es tracta d'un delicte de terrorisme. El Suprem va determinar, d'acord amb un informe de la fiscalia, que en aquest moment processal la competència era de l'Audiència Nacional, que s'encarrega dels delictes de terrorisme, sense perjudici del resultat de la investigació i del que, si escau, pogués decidir-se en el moment de l'enjudiciament.
La sala segona penal de l'alt tribunal va resoldre en la interlocutòria el conflicte de competència plantejat pel jutjat central d'instrucció número 3 de Pamplona, a instància de l'Audiència de Navarra, que considerava que la causa hauria de ser jutjada a Navarra i no a l'Audiència Nacional.
