La fiscalia no demanarà encara ampliar l’euroordre
PeriodistaTot i que la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem ha aplanat, amb la seva resolució sobre el recurs de Jordi Sànchez, el camí perquè s’ampliï l’euroordre a Alemanya per un delicte de sedició contra Carles Puigdemont, fonts de la Fiscalia del Suprem assenyalen que el ministeri públic no serà el primer a moure peça: esperarà les preguntes que es disposa a enviar la Fiscalia de Schleswig-Holstein sobre el text enviat pel magistrat instructor Pablo Llarena.
En la seva resolució, en què desestima l’apel·lació de Sànchez per aconseguir el permís per assistir a la seva investidura, el ponent, el magistrat Alberto Jorge Barreiro, opta per un plantejament “pedagògic” sobre la resolució de l’audiència territorial alemanya del 5 de abril, que va denegar “en principi” l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió. “És molt plausible que si el tribunal [de Schleswig-Holstein] hagués operat amb un material probatori adequat i hagués examinat reposadament el conjunt de les actuacions processals, el resultat hagués sigut molt diferent, tant pel que fa a l’argumentació com a la decisió. I fins i tot també en relació a quin ha de ser el contingut, l’abast i l’àmbit d’una euroordre dins el territori de la Unió Europea”, diu la resolució.
El material provatori, en qüestió
De manera suau, doncs, la sala d’apel·lacions qualifica el “material probatori” -l’euroordre de 19 folis en alemany enviada per Llarena a les autoritats germàniques després de la detenció de Puigdemont el 25 de març- d’inadequat. Aquesta consideració sembla que coincideix amb la primera reacció de l’advocat de Puigdemont a Alemanya, l’exmagistrat instructor del Tribunal Suprem alemany Wolfgang Schomburg, que va declarar el 28 de març al Süddeutsche Zeitung que l’euroordre enviada des d’Espanya era “imprecisa i superficial” i va instar la justícia a estudiar-la “de manera ràpida i meticulosa”.
En la resolució emesa ahir sobre Jordi Sànchez, la sala d’apel·lacions aplana el camí a la fiscalia per ampliar l’euroordre pel delicte de sedició, un tipus penal al qual Llarena -a diferència de la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela- s’ha resistit. La sala d’apel·lacions, però, assenyala que en el delicte de sedició, “com que no s’exigeix la utilització de violència, no es necessita entrar en la qüestió més espinosa que suscita el delicte de rebel·lió”. I recorda que, “de tota manera, el ministeri fiscal ja va deixar oberta la porta en el seu escrit de querella perquè, en cas que no es constatés prou l’element de la violència en el cas concret, se subsumís la conducta dels subjectes investigats en el tipus penal de la sedició”.
No obstant això, fonts de la Fiscalia del Suprem expliquen que no faran immediatament el pas per sol·licitar l’ampliació de l’euroordre pel delicte de sedició. La Fiscalia de Schleswig-Holstein, segons va acordar en una trobada amb el fiscal Fidel Cadena Serrano la setmana passada, apel·larà a l’article 15 de l’acord marc sobre l’euroordre del 2002 per sol·licitar informació complementària a la fiscalia espanyola. L’article 15.2 assenyala que “si l’autoritat judicial d’execució considera que la informació comunicada per l’estat membre emissor és insuficient per poder pronunciar-se sobre el lliurament, sol·licitarà urgentment la informació complementària necessària”.