La fiscalia s’afegeix a la denúncia al Tribunal de Comptes pel 9-N

BarcelonaLa fiscalia torna a entrar en joc. I altra vegada posa el focus en els quatre inhabilitats pel 9-N: l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va demanar ahir que el Tribunal de Comptes obri una investigació per determinar si la Generalitat va malversar els més de 5 milions d’euros que va utilitzar per fer la consulta del 9-N del 2014. Se suma, així, a la denúncia que van presentar Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución fa dues setmanes, i que dimarts el Tribunal de Comptes va admetre a tràmit.

L’informe de la fiscalia justifica la seva petició explicant que en l’organització del 9-N -una consulta que veu “contrària a l’ordenament jurídic”- s’hi pot determinar una “responsabilitat comptable” perquè hi ha “nombrosos pagaments fets amb fons públics” per a un objectiu que era “radicalment aliè a la funció pública”. Aqueta posició es contradiu amb la decisió que va prendre el fiscal del procés penal que va inhabilitar Mas, Homs, Ortega i Rigau, perquè no els va acusar de malversació de fons públics, sinó només de delictes de desobediència i prevaricació. De fet, el vocal de la secció de dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Albert Pons, ho qualifica “d’anomal” perquè no veu “coherent” que ho demani ara si en el procediment penal no ho va fer. Però la fiscalia ho justifica explicant que en aquest cas es parla de “malversació comptable” que és independent del que es fa servir en l’àmbit penal. I defensa que el Tribunal de Comptes és l’òrgan encarregat d’exigir aquesta “responsabilitat comptable”. Un dels experts en dret penal consultat per l’ARA, però, veu el canvi de decisió de la fiscalia com una “campanya d’assetjament” al sobiranisme.

Precisament, la decisió de la fiscalia arriba just la setmana abans que el Govern fixi data i pregunta pel referèndum que té previst celebrar al setembre. L’Estat redobla, així, la pressió contra els líders sobiranistes avisant de les vies judicials, a part de la penal, que poden utilitzar per frenar el Procés.

La denúncia que ha decidit admetre a tràmit la magistrada Margarita Mariscal de Gante també podria ampliar l’acusació a la resta de càrrecs que van participar en l’organització del 9-N. Pons admet que és probable que també se’ls acabi incloent a la causa perquè “encara que s’hagi acatat l’ordre de manera jeràrquica, això no els exclou de la seva responsabilitat” si l’ordre és il·legal, tal com va dictaminar el TSJC després del judici del 9-N.

Els pressupostos del 2014

Amb tot, els serveis jurídics de la Generalitat ja treballen per presentar al·legacions per demanar que s’arxivi la causa. Un dels experts consultats per l’ARA explica que els pressupostos del 2014 no es van impugnar, per tant, subratlla que “no té sentit que ara es persegueixin les partides que es van fer servir per la consulta”. De fet, aquesta seria la diferència amb la situació actual, ja que de moment, els comptes per a aquest any estan suspesos després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern espanyol per les partides destinades al referèndum. La tensió ja és d’alt voltatge i confirma el que els representants del govern espanyol han dit per activa i per passiva: utilitzaran tots els mecanismes de l’estat de dret que tinguin a l’abast.