La fiscalia demana 3 anys i nou mesos més per a Urdangarin

BarcelonaDeu anys de presó. Aquesta és la pena que, segons la fiscalia del Tribunal Suprem, hauria de complir Iñaki Urdangarin pel cas Nóos. La fiscal María Ángeles Garrido va presentar ahir un recurs de cassació -per demanar un agreujament de la pena- contra la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Palma al febrer, en la qual es condemnava l’exduc de Palma a 6 anys i tres mesos de presó. L’escrit de Garrido, de 105 pàgines, també sol·licita augmentar les penes a l’exsoci d’Urdangarin Diego Torres i a l’expresident balear Jaume Matas, així com condemnar quatre dels absolts de la branca valenciana del cas.

En el recurs, la fiscal aposta per mantenir l’any de presó per tràfic d’influències i els dos anys per delicte fiscal pels quals ja va ser condemnat Urdangarin. Considera, però, que cal augmentar en 3 anys i nou mesos el total de penes per prevaricació i frau a les administracions i afegeix el delicte de malversació continuada de cabals públics. Aquesta última petició seria la més nova respecte a la sentència del febrer, ja que també condemnaria l’exduc de Palma per l’organització del Fòrum Illes Balears del 2005.

Malgrat que la sentència només preveu delictes en l’edició del 2006, Garrido considera que l’any anterior “hi va haver un apoderament de fons il·lícit per part dels dos acusats”, és a dir, d’Urdangarin i de Diego Torres. La fiscal deixa clar que en les dues edicions els acusats van prescindir “absolutament del procediment, prevaricant, per permetre la sortida contrària a llei de fons públics per un import de més de dos milions d’euros”.

Al seu parer, hi ha una desproporció “flagrant” quan per dos milions d’euros “s’ofereix com a contraprestació la celebració d’un seminari durant dos o quatre dies sobre turisme i esports [...]. Si a això s’hi suma que no es requereix cap justificació, el desfalc està servit”, afegeix Garrido, per a la qual la contractació de Nóos “només va obeir a la identitat de Don Ignacio Urdangarin i exclusivament en relació a la seva condició de gendre del llavors rei d’Espanya”.

Agreujament generalitzat

Pel que fa a Torres, condemnat a 8 anys i mig de presó, la fiscalia demana que s’ampliï la seva pena fins als 12 anys i quatre mesos en considerar que, com Urdangarin, va cometre un delicte de malversació continuada en els fòrums que va organitzar per al govern balear. En el cas de qui va ser màxim responsable d’aquell govern, l’expresident Jaume Matas, Garrido sol·licita que s’augmenti la seva condemna un any: dels 3 anys i vuit mesos de presó als 4 anys i vuit mesos. L’augment de penes també afectaria la resta d’acusats en la trama balear del cas: el llavors director d’Esports, José Luis Pepote Ballester; l’exgerent de la Fundació Illesport Gonzalo Bernal; l’exgerent de l’Institut Balear de Turisme Juan Carlos Alía i l’assessor jurídic de l’entitat, Miguel Ángel Bonet.

L’agreujament de penes és generalitzat en el recurs presentat ahir per la fiscal. Però la representant del ministeri públic no només discrepa de la sentència en aquest aspecte. També aborda la branca valenciana del cas, resolta a Palma amb l’absolució de tots cinc acusats. No demana canviar l’absolució de l’exvicealcalde de València Alfonso Grau, però sí en els altres quatre casos. Demana que es condemni a 5 anys i mig de presó Jorge Vela i Elisa Maldonado, exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València (CACSA) i exresponsable jurídica d’aquesta entitat, respectivament, per haver falsificat informes. Garrido vol, a més, que es condemni l’exsecretari de Turisme de la Generalitat Valenciana Luis Lobón a 9 anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació i el també exdirector de CACSA José Luis Aguilar a 7 anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació.

La fiscal acusa aquests quatre absolts de la branca valenciana d’haver firmat tres convenis entre la Generalitat Valenciana i l’Institut Nóos “prescindint plenament de les normes de procediment que regulen els contractes celebrats”. Tots quatre, conclou, sabien que la decisió de contractar Nóos era “injusta” i “arbitrària”.