La Fiscalia demana amnistiar tots els encausats per l'1-O, inclosos els policies
El ministeri públic també defensa la mesura en el cas de Tsunami Democràtic
BarcelonaLa Fiscalia ha demanat l'aplicació de la llei d'amnistia a tots els encausats per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Demana extingir la responsabilitat penal de l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de líders implicats en el referèndum, així com la retirada de l'ordre de detenció contra Puigdemont i els altres investigats que són a l'exili, també per Tsunami Democràtic. Alhora, ha presentat un escrit perquè s'apliqui l'amnistia als 46 policies nacionals investigats per les càrregues de l'1-O.
En concret, el ministeri fiscal demana a la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, que es declari extingida la responsabilitat penal de Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que encara no han complert tota la condemna d'inhabilitació pel delicte de malversació, i es finalitzi l’execució de les penes que els van ser imposades. De la mateixa manera, en un altre escrit dirigit en aquest cas al jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, la Fiscalia demana que es declari el sobreseïment de les actuacions contra Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira i Lluís Puig, que són a l’exili, així com contra Clara Ponsatí. I, a més, exigeix la retirada de les ordres de detenció perquè puguin tornar a Catalunya.
La Fiscalia posa el focus en el fet que el delicte de malversació pot ser perfectament amnistiable perquè "el relat de fets provats [a la sentència pels fets de l'1-O i a les actuacions de processament dels exiliats] no conté cap al·lusió o referència al fet que s'hagués produït una afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea", que és un dels extrems que pot limitar l'aplicació de l'amnistia. Els escrits el signen la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal de sala en cap penal de la Fiscalia del Suprem, Joaquín Sánchez-Covisa, que han assumit la causa del Procés per encàrrec del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, després que ahir dimarts la Junta de Fiscals avalés la seva postura sobre la llei d'amnistia i apartés els titulars de la Fiscalia davant l'alt tribunal durant el judici del Procés.
Però la petició de la Fiscalia va més enllà dels membres del govern de l'1-O i de l'organització del referèndum i demana també deixar d'investigar els encausats pel cas Tsunami Democràtic, que inclou activistes i manifestants, a banda de Puigdemont i Rovira. En l'escrit, la tinent fiscal argumenta que cap dels fets investigats en la causa han causat "de forma intencionada una greu violació dels drets humans" i que, per tant, són amnistiables malgrat que es tracti d'una acusació de terrorisme.
Sol·licitud també per als policies nacionals de l'1-O
De la mateixa manera, el ministeri ha demanat que s'amnistiï els 46 policies nacionals que són investigats per haver agredit votants durant la jornada del referèndum a Barcelona. Considera que els agents es poden emparar en la llei perquè la seva actuació per impedir el referèndum s'emmarca, com a màxim, en un delicte de lesions, lesions lleus o maltractament d’obra lleu. Conclou, per tant, que no van incórrer en discriminació o en un delicte contra la integritat moral prou greus per ser exclosos de l'àmbit d'aplicació que dibuixa la llei, a diferència del que defensava l'acusació exercida per Irídia.
Al voltant d'una desena de policies encausats ja van anunciar que demanarien que se'ls apliqués la mesura, a la qual Irídia va dir que s’oposaria perquè considera que podrien haver comès delictes de tortures o tractes inhumans o degradants contra els votants.
L'Audiència de Barcelona va confirmar al febrer la decisió del jutjat d'enviar a judici aquests 46 policies nacionals considerant que hi havia prou indicis per jutjar-los per delictes de lesions i contra la integritat moral. A la resolució, el tribunal descartava investigar més agents, però també rebutjava arxivar la causa contra ells i va denegar les peticions de les seves defenses.
En concret, la interlocutòria del jutjat enviava a judici 46 policies i arxivava la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els va confirmar. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos. El tribunal deia que hi ha moltes evidències i imatges que indiquen que es podrien haver comès abusos policials com lesions i delictes contra la integritat moral contra els votants independentistes. De fet, el tribunal retreia a alguns policies que van assegurar que no eren al lloc dels fets tot i que les imatges els desmenteixin. L’Audiència també avalava que siguin jutjats alguns comandaments per donar les ordres de càrregues desproporcionades. Però amb l'amnistia tot això pot quedar en no-res.