La Fiscalia demana 15 anys de presó per a Fernández Díaz per espiar Bárcenas

MadridDesprés de Rodrigo Rato i Jaume Matas, condemnats a presó, i Eduardo Zaplana, que va estar en preventiva, Jorge Fernández Díaz podria ser el quart ministre del PP privat de llibertat. En el cas de l’expolític català, es tractaria del primer vinculat a Mariano Rajoy, atès que va ser el titular d’Interior durant el seu primer govern, entre 2011 i 2016, i un dels homes de més confiança de l’expresident espanyol. Abans hi haurà d’haver judici, però la Fiscalia Anticorrupció demana d’entrada 15 anys de presó i 33 d’inhabilitació absoluta per a ell en el seu escrit d’acusació pel cas Kitchen, l’operació per robar a l’extresorer del PP Luis Bárcenas informació sobre corrupteles del partit. Fa un any i mig, davant el processament per aquesta peça separada de la macrocausa Tàndem focalitzada en l’excomissari José Manuel Villarejo, Fernández Díaz ja va perdre l’aura d’intocable al PP amb la suspensió de militància.

A més de l’exministre, l’acusació sol·licita els mateixos anys de privació de llibertat per a qui va ser el seu número dos, Francisco Martínez, i l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino, així com per a l’excomissari Andrés Gómez Gordo. Per a Villarejo, 19 anys de presó; 12 i mig per a Enrique García Castaño, i per a Sergio Ríos, l’ex-xofer de la família Bárcenas, captat per extreure informació a l’extresorer del PP a raó de 2.000 euros mensuals provinents dels fons reservats del ministeri de l’Interior, 12 anys i cinc mesos.

La Fiscalia, a més, vol que s’imposi a l’excap de files del PP català a Madrid una multa de 60.000 euros i també una indemnització que hauria de pagar solidàriament amb la resta d’encausats a Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias, de 6.000 i 3.000 euros respectivament. També de manera solidària, haurà de tornar a l’administració els 57.943 euros que el ministeri públic sosté que es van malversar en aquest operatiu. La gran majoria és el que va cobrar Ríos, però també hi ha una part que va cobrar Villarejo per les seves gestions de desplaçaments i dietes. En el seu escrit, el ministeri públic també proposa arxivar la causa per a alguns dels investigats: José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díez, que eren col·laboradors de Pino, i per al comissari principal José Luis Olivera, excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) entre el 2006 i el 2012.

L’escrit que firmen els fiscals César de Rivas i Miguel Serrano arriba després de la reforma del Codi Penal en què es tocava la malversació. La Fiscalia, però, l’ha descartat perquè no resulta més favorable per al reu i, per tant, es basa en el que estava vigent en el moment dels fets. Així, utilitza la redacció anterior a la reforma del 2015, que en l’article 432.1 preveu penes de presó d’entre tres i sis anys i d’inhabilitació absoluta d’entre sis i deu anys. Al Codi Penal nou, l’article 432.2 preveu penes d’entre quatre i vuit anys de presó i inhabilitació absoluta d’entre deu i vint anys quan se superin els 50.000 euros de quantitat malversada –és el cas–, de manera que aquest escenari seria més perjudicial per a Fernández Díaz i la resta d’encausats. Per aquest motiu, s’opta per la legislació del 2003. Pel que fa a la resta de delictes, sol·licita tres anys per encobriment i quatre pels dos delictes contra la intimitat, la qual cosa suma els 15 totals que la Fiscalia atribueix a l’exministre de l’Interior.

“Ple coneixedor”

“En data no determinada de la primera meitat de l’any 2013, des de la cúpula del ministeri de l’Interior [...] es va idear una il·lícita operació policial d’intel·ligència dirigida a obtenir tant informació com proves materials que poguessin resultar incriminatòries per al PP i els seus màxims dirigents en el procediment que se seguia al jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, conegut com a cas Gürtel, i que poguessin trobar-se en poder de Luis Bárcenas, que havia ocupat el càrrec de tresorer del partit i estava investigat en l’esmentada causa. Tot plegat, amb la finalitat d’evitar que tot aquest material eventualment incriminatori per al PP i els seus dirigents fos aportat formalment al procediment judicial”, resumeix la Fiscalia sobre la conxorxa. En tot moment, el ministeri públic assegura que Fernández Díaz era “ple coneixedor” de les actuacions de l’operatiu.

En canvi, qui ha quedat fora de la llista d’acusats de la Kitchen és l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, tot i que va arribar a estar investigada. De fet, l’Audiència Nacional ha desestimat aquest divendres un recurs de Podem (al qual també es van adherir la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i el PSOE), en què demanava que es reobrís la investigació a Cospedal. Això sí, la Fiscalia recorda en el seu escrit que Andrés Gómez Gordo, l’home que va aconseguir captar Sergio Ríos després d’un intent frustrat d’Enrique García Castaño, era l’inspector en cap de la Policia Nacional que ocupava entre el 2011 i el 2015 el càrrec de director general de documentació i anàlisi de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, en aquell moment presidida per Cospedal.