La Fiscalia considera que excloure Puigdemont, Comín i Ponsatí de les europees vulnera els seus drets

MadridExcloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes de les eleccions europees del pròxim 26 de maig suposaria "vulnerar el seu dret fonamental al sufragi passiu", segons la Fiscalia Provincial de Madrid. El ministeri públic ha presentat un escrit davant del jutjat contenciós administratiu número dos de la capital espanyola demanant que s'estimi el recurs de l'expresident i els exconsellers a l'exili contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que els va deixar fora de la llista al Parlament Europeu, a instàncies de Ciutadans i el PP.

La resolució de la JEC comptava amb un vot particular –del president, el vicepresident i dues vocals– favorable al fet que Puigdemont, Comín i Ponsatí poguessin presentar-se a les llistes, que és en el que es basa la Fiscalia en el seu escrit. La resolució que va adoptar l'òrgan que regula el procés electoral sostenia, entre un dels arguments, que els tres candidats figuren al cens espanyol, però que és "notori" que resideixen a l'estranger. Per a la Fiscalia Provincial de Madrid el fet de ser electors -formar part del cens- ja és suficient per ser "elegible", tot i que diferencia els atributs de la inscripció censal per al sufragi actiu -poder votar- del sufragi passiu -ser escollit. "La llei permet mitjans de prova alternatius [a estar inscrit al cens]" –que no especifica– [per acreditar] que l'interessat reuneix "totes les condicions exigides [per ser candidat]", destaca el ministeri públic.

"L'expressada vinculació instrumental entre el sufragi actiu i la inscripció censal no pot projectar-se sobre l'exercici del sufragi passiu [...] per raons de fons eminentment lligades a la mateixa naturalesa del dret fonamental", afegeix la Fiscalia. Tampoc accepta l'"afirmació especulativa" que Puigdemont, Comín i Ponsatí no podran exercir el seu dret a vot pel fet de no constar al cens exterior i de ser detinguts en el cas que provin de tornar a Catalunya: "No hi ha cap norma jurídica vigent que impedeixi que puguin efectivament (intentar) votar a la mesa electoral que els assigna el cens, sense perjudici, com és natural, que a l'intentar fer-ho i abans aconseguir-ho siguin detinguts com a conseqüència de la seva situació judicial de rebel·lia".

Sobre la seva situació processal, l'article 6 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) declara inelegibles persones condemnades per diversos delictes com rebel·lió o terrorisme, però diferent és la situació de processat. La Fiscalia tampoc creu que l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, el que va servir a Pablo Llarena per suspendre dels seus càrrecs els diputats al Parlament processats per rebel·lió, serveixi per impedir que Puigdemont, Comín i Ponsatí siguin candidats. "No preveu la restricció o supressió del dret de sufragi passiu dels processats", subratlla el ministeri públic, i recorda que els acusats per rebel·lió al Suprem han pogut presentar-se a les eleccions espanyoles sense que la JEC s'hi oposés. A més, afegeix que el dret a la presumpció d'innocència reconegut per la Constitució (art. 24.2) i la carta de drets fonamentals "impedeixen absolutament" equiparar la situació d'una persona condemnada amb sentència ferma amb una persona que només estigui processada.