La fiscalia i el Consell d'Estat incompleixen la meitat de la llei de transparència
El Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, els organismes amb millor nota
Madrid4 anys després de l'entrada en vigor de la llei de transparència -que a Espanya va arribar per imposició de Brussel·les amb gairebé 50 anys de retard respecte de molts països europeus-, el Consell de Transparència i Bon Govern ha examinat finalment els principals organismes constitucionals i entitats reguladores de l'Estat per veure si complien amb la norma. I el resultat ha sigut, en paraules de la seva presidenta, "sorprenent". "Esperàvem menys nivell de compliment", ha assegurat Esther Arizmendi durant la presentació del primer rànquing oficial de portals de transparència a la Residencia de Estudiantes de Madrid.
El rànquing, però, es regeix simplement per l'anàlisi del compliment de 60 ítems que la llei obliga, i es vol fer extensible a totes les institucions de l'Estat, incloses les comunitats autònomes i les entitats locals. Arizmendi, que té oberts fins a 19 contenciosos amb l'Estat perquè aporti informació, només ha tingut paraules de lloança per als organismes analitzats perquè, segons el seu parer, s'han "implicat al màxim" i han donat el "millor" d'ells mateixos per tenir la millor nota en una escala de 0 a 10.
Cal tenir en compte que, igual que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), el Consell de Transparència és un organisme públic independent creat a instàncies de les autoritats europees i, com a tal, és merament consultiu i no de compliment obligat, per molt que li pesi a Arizmendi, que compta amb un equip de només 18 persones. Aquest dimecres ha intentat vendre's com una entitat que no fa por: "Espero que els organismes hagin percebut que el Consell de Transparència no hi és per fiscalitzar, renyar o fer complir la llei, sinó per ajudar i treballar junts", ha puntualitzat abans de presentar el rànquing.
Fins a 9 excel·lents i cap suspès
El Consell de Transparència ha treballat colze a colze amb cada organisme perquè tragués la millor nota. Aconsegueix, així, en un total de 15 entitats analitzades, fins a 9 excel·lents. Al capdavant hi ha el Tribunal Constitucional (TC) i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb més d'un 9,7 sobre 10 de nota, que per llei en cap cas estan obligats a donar informació jurisdiccional. Els segueix el Banc d'Espanya i la Casa del Rei, així com la CNMC, el Defensor del Poble, l'Airef, el Tribunal de Comptes i el Consell de Seguretat Nacional.
Amb una nota entre el 8 i el 9 hi ha el Senat, la CNMV i el Congrés de Diputats. Ja a la cua, amb un aprovat just, hi ha el Consell d'Estat (6,16), la Fiscalia General de l'Estat (5,66) i el Consell Econòmic i Social (5,42). És a dir, aquests dos últims incompleixen la meitat de la llei de transparència.
El TC evita complir amb les recomanacions
Però potser una de les dades més indicatives és el compliment de la informació voluntària que recomana el Consell de Transparència i que no està inclosa en la llei. En aquest punt el TC passa de la primera posició a la vuitena, amb un aprovat justet.
I aquí ja tenen un suspès total tant la CNMV com el Consell d'Estat, l'Airef, el Consell de Seguretat Nacional, el Consell Econòmic i Social i la Fiscalia General de l'Estat. En aquest apartat se'ls demana tant l'agenda d'alts càrrecs, l'ordre del dia, els acords de govern, la identificació de personal eventual o de confiança com les indemnitzacions de fi d'activitat, els béns patrimonials, els vehicles oficials, els obsequis rebuts i els horaris de servei, d'atenció al públic, d'accessos i de cita prèvia.
En conclusió, els organismes constitucionals han fet els deures al mínim per intentar complir amb la llei 4 anys després de ser implantada.
