La Fiscalia conclou finalment que no hi ha indicis de terrorisme contra Puigdemont

MadridInformes a favor i també en contra per evidenciar la divisió dins la Fiscalia fins a arribar al moment definitiu: la Fiscalia del Tribunal Suprem, finalment, defensa que no hi ha indicis de terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg pel cas de Tsunami Democràtic. En l'escrit que ha elaborat la tinenta fiscal de l'alt tribunal, María Ángeles Sánchez Conde, es conclou que la causa s'ha de continuar instruint a l'Audiència Nacional i no pas al Suprem. La número 2 del ministeri públic, doncs, esmena la gran majoria de fiscals del Suprem, que aquest dimecres van fer córrer un escrit redactat per Fidel Cadena –un dels fiscals del judici del Procés– en què situaven Puigdemont com a "líder absolut" de la plataforma de mobilització després de la sentència de Manuel Marchena de l'octubre del 2019 i hi veien indicis clars de terrorisme. Més enllà de la petició de la Fiscalia, però, seran els jutges de la sala segona del Suprem els que decidiran si assumeixen o no la investigació.

"L'examen detallat dels indicis revela que en realitat ens trobem davant simples conjectures o sospites que no permeten l'atribució de cap fet delictiu a Puigdemont, ni tan sols amb la provisionalitat pròpia del moment processal. Cap dels fets assenyalats com a indicis, ni examinats en la seva concreta significació, ni presos en la seva totalitat –com cal fer–, permeten inferir de manera raonable la participació de l'inculpat en la plataforma Tsunami Democràtic. Més aviat, sembla al contrari: que descarten la seva intervenció", assegura Sánchez Conde, que avala les mateixes conclusions del primer informe –rebutjat per la Junta de Fiscals del Suprem– elaborat fa unes setmanes pel fiscal Álvaro Redondo.

Alguns d'aquests indicis que s'esmenten en la instrucció del jutge Manuel García-Castellón són una reunió a Ginebra els dies 30 i 31 d'agost del 2019 amb dirigents independentistes en què el magistrat intueix que es va parlar de Tsunami. La fiscal es pregunta per què es responsabilitza Puigdemont i no la resta de participants d'aquella trobada. També s'incrimina l'expresident per uns missatges amb el també investigat Josep Campmajó, en què aquest li diu que les protestes poden ser perjudicials per a la seva estratègia a l'exili. "En conseqüència, és poc versemblant pensar que el mateix Puigdemont liderés aquestes accions", considera la fiscal. Puigdemont alertava del perill que hi hagués algun mort, cosa que també l'eximiria, segons Sánchez Conde: "És sorprenent que a algú que s'expressa temorós dels disturbis i es manifesta en contra d'una eventual víctima mortal se li pugui atribuir penalment".

En relació a Wagensberg, la tinenta fiscal considera que ni tan sols està acreditat que ell sigui l'usuari Konan en una aplicació de missatgeria que feien servir alguns dels investigats. I si ho fos, "les converses mantingudes amb els altres implicats posen en relleu que era consultat sobre possibilitats tècniques –comunicats a les xarxes i la creació d'una aplicació– per contribuir al llançament del moviment, però que fos consultat no permet situar-lo a la direcció de Tsunami".

Divisió a la Fiscalia

El 6 de febrer es va celebrar una reunió del consell fiscal del Suprem en què 12 de 15 membres van tombar la proposta d'Álvaro Redondo, que plantejava oposar-se a la petició del jutge Manuel García-Castellón d'elevar la causa al Suprem, atès que Puigdemont i Wagensberg tenen la condició d'aforats. Un criteri, el de Redondo, diferent del que d'entrada tenia: abans de l'escrit definitiu, havia redactat un esborrany en què defensava la investigació per terrorisme a Puigdemont al Suprem. D'aquella trobada del consell fiscal en va sortir la decisió de passar la pilota a la tinenta fiscal del Suprem, Sánchez Conde, màxima responsable de la institució després del fiscal general de l'Estat, ja que els dos fiscals en cap del Suprem, Fidel Cadena i Joaquín Sánchez-Covisa, tenien opinions discrepants.

No hi ha cap sorpresa en la decisió final que ha pres Sánchez Conde. És conegut que el fiscal general, Álvaro García Ortiz, és partidari de no acusar per terrorisme –a l'Audiència Nacional ja hi ha hagut un gir i el posicionament és el d'acusar per desordres públics agreujats i enviar el cas a Catalunya– i la seva número 2 és una persona afí. Fa unes setmanes va exercir de testimoni en la seva presa de possessió, un cop va ser reelegit en el càrrec arran de la investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, no deixa de ser una constatació de la guerra oberta que hi ha entre la cúpula del ministeri fiscal i els membres de la Fiscalia al Suprem, la majoria alineats amb les tesis més dures que lideren Cadena, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza, que van intentar una condemna per rebel·lió contra els presos polítics.

Al preguntar-li als passadissos del Congrés, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, no ha volgut entrar en el criteri de la Fiscalia perquè desconeixia la notícia, si bé ha volgut deixar clar que rebutja les acusacions de terrorisme a Tsunami Democràtic. "El moviment independentista al nostre país és pacífic", ha destacat. "Ara ja sabem la posicio definitiva de la Fiscalia que és que no hi va haver terrorisme. A partir d’aquí, deixar funcionar a la Fiscalia i als òrgans judicials perquè resolguin el que correspongui", ha manifestat el ministre de Justícia, Félix Bolaños.