La Fiscalia clama contra la temptativa i la conspiració

MadridEls fiscals han dissenyat les seves intervencions atenent a la trajectòria de Marchena a la Fiscalia. Fidel Cadena ha vingut a dir: “Manolo, ni et passi pel cap anar per la via d’una temptativa de rebel·lió o una conspiració. No ens robis la victòria”. Perquè la rebel·lió, va explicar, és un “delicte de resultat tallat”. Què vol dir? Que es consuma amb l’alçament i no es necessita assolir l’objectiu buscat. I és que tant la temptativa de rebel·lió -que pot ser acabada o inacabada- com la conspiració per a la rebel·lió suposarien rebaixar fins a dos graus el delicte de rebel·lió i situarien la pena màxima en 7 o 8 anys. O fins i tot menys. I si es descompten els gairebé 2 anys de presó preventiva i s’aplica l’article 100.2 del reglament penitenciari, la situació personal dels encausats faria un canvi substancial. Però potser la solució passa per una alternativa que el tribunal podria considerar.

Suposem que, amb l’article 472 del Codi Penal a la mà, no aconsegueix unanimitat al voltant de la idea de la violència idònia i veu factible una condemna per sedició, com planteja l’Advocacia de l’Estat. Les penes, sent menors, seguirien sent altes. Sobretot perquè mentre que en la rebel·lió el delicte de malversació forma part d’una modalitat de rebel·lió agreujada, en el de sedició es computa com a delicte independent, més enllà del concurs medial que ha proposat l’Advocacia de l’Estat en la seva qualificació.

La via intermèdia

Quina seria aquesta solució? Està en mans dels advocats plantejar-la. Xavier Melero, lletrat de Forn, ha llançat la pedra a l’estany, però més que una pedra és una roca. És a dir: l’eximent complet del delicte (de sedició o rebel·lió) per haver estat el resultat de l’exercici dels drets fonamentals de manifestació, reunió i expressió. És una roca perquè serà difícil, per no dir impossible, l’absolució completa que demana. Però hi ha una via intermèdia per abaixar notablement la pena: l’eximent incomplet. Els fiscals han recordat a Marchena la seva sentència del 17 de març de 2015 sobre el setge al Parlament del 2011 per les retallades, que va obligar el president Mas i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a ser traslladats pels Mossos en helicòpter fins a la cambra. En aquell tribunal hi van participar dos membres que també formen part d’aquest d’ara: Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo. Marchena va ser el ponent. I va tombar la sentència del magistrat Ramón Sáez, que absolia vuit acusats per obstaculitzar els diputats en el seu exercici del dret de representació parlamentària. Per a Sáez, l’eximent havia de ser complet, i per això els va absoldre.

Marchena va considerar que no hi havia cap eximent, que el dret de manifestació i protesta impedia exercir el dret de representació política als parlamentaris. El tribunal va condemnar els acusats per un delicte contra les institucions de l’Estat a 3 anys de presó i a la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.

La solució intermèdia: un eximent incomplet allunyat de les posicions de Sáez i Marchena. La Fiscalia exigeix l’aplicació dels criteris d’aquesta sentència del setge en la forma d’un delicte de rebel·lió en el cas del Procés. Els fiscals apel·len al passat de fiscal de Marchena. Està en mans de les defenses aconseguir per als seus clients la pena més baixa possible. I això no es pot aconseguir limitant-se a arguments de principis.