La fiscalia burxa en l’etapa de Puigdemont a Girona
Anticorrupció investiga l’adquisició d’un fons d’art durant el mandat de l’expresident a la ciutat
GironaNova operació de la Fiscalia Anticorrupció a Girona per buscar irregularitats en la gestió de Carles Puigdemont durant la seva etapa com a alcalde. El fiscal d’Anticorrupció José Grinda, acompanyat d’una desena de guàrdies civils de paisà, es va presentar ahir a les nou del matí a l’ajuntament de la ciutat per demanar informació relacionada amb Agissa, l’empresa d’aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, en el marc de la causa oberta el 2015 pel jutjat d’instrucció 2 de Girona.
Concretament, ahir el fiscal va posar la lupa en la compra del fons d’art Santos Torroella, per 3,9 milions d’euros. Grinda vol determinar l’origen dels diners que l’ajuntament gironí va fer servir per adquirir-lo, i si estarien relacionats “amb el cànon de l’aigua acordat amb la pròrroga del contracte de cessió a Agissa el 2013 o bé amb partides pressupostàries del 2014”, que es van fer sota el mandat de Puigdemont a Girona. L’adquisició del fons d’art -que inclou 1.200 obres- va ser molt polèmic perquè, en un principi, l’exalcalde gironí volia finançar-ho a través dels diners del cànon de l’aigua, però al final va afirmar que el compraria amb fons propis de l’Ajuntament per les crítiques i queixes que va aixecar entre els partits de l’oposició i entitats com Aigua és Vida.
A més de Girona, ahir agents de la guàrdia civil també es van personar als ajuntaments de Salt i Sarrià de Ter, on van demanar informació sobre Agissa.
“Xou mediàtic”
Un cop van acabar les diligències, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va dir que “tots els diners” que s’han invertit en la compra del fons d’art “provenen de partides ordinàries de l’Ajuntament que estan penjades a la web”, i va carregar contra l’actuació de la fiscalia: “Tota aquesta informació la podien demanar per escrit, no calia fer tot aquest xou mediàtic, en cap instrucció d’un cas normal es fa d’aquesta manera”. Una crítica semblant a la que va fer el regidor de la CUP Lluc Salellas, que va denunciar “l’enèsim espectacle ordenat per la fiscalia espanyola”, que, al seu parer, vol “desviar l’atenció dels veritables responsables de la corrupció tant pel que fa a la gestió de l’aigua com respecte a altres macrocasos de corrupció” a l’Estat.
El jutjat d’instrucció 2 de Girona va obrir la causa arran de la denúncia de la CUP el 2015 per uns presumptes delictes d’apropiació indeguda que hauria comès Girona SA, el soci privat de la companyia d’aigües, i que haurien començat el 1992, quan l’alcalde era el socialista Quim Nadal. El capital d’Agissa està format en un 80% per l’empresa privada Girona SA (formada per Aqualia, Agbar i CaixaBank) i el 20% restant pels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter.
La causa es va obrir fa tres anys, però no va ser fins al juliol del 2017 que la Fiscalia Anticorrupció va assumir la investigació del cas. El 19 de setembre Grinda va ordenar una quinzena d’escorcolls d’empreses i domicilis relacionats amb Agissa. Aleshores es va intervenir documentació de la qual, segons va ressaltar la fiscalia ahir en un comunicat, “s’infereix la possible comissió de delictes de malversació, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat documental per part dels que van ser responsables públics” dels tres ajuntaments.