Política21/10/2020

La Fiscalia s'inclina per recórrer a la mateixa Audiència Nacional aprofitant el vot particular d'Espejel

L'apel·lació és el pas previ al recurs de cassació davant el Tribunal Suprem

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

MadridLa Fiscalia entoma el revés del tribunal que ha jutjat Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos d'Esquadra i ja es prepara per donar-hi resposta. Mentre estudia a fons la sentència redactada pel jutge Ramón Sáez, veu en el vot particular de la presidenta, Concepción Espejel, una oportunitat per tombar l'absolució. Segons ha pogut saber l'ARA, la cúpula de la Fiscalia de l'Audiència Nacional s'inclina per presentar un recurs d'apel·lació abans d'arribar al Tribunal Suprem. Una iniciativa que ja s'hauria plantejat a la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado.

Cargando
No hay anuncios

Espejel ha emès un vot particular discrepant de més de 500 pàgines en què defensa la sedició per a Trapero i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler. És una prova de la diferència d'interpretació dels fets que hi ha hagut al tribunal i que es podria reproduir en la instància superior, la sala d'apel·lacions. Els jutges que veurien aquest recurs són José Ramón Navarro, president de l'Audiència Nacional, Manuela Fernández de Prado i Eloy Velasco.

En principi, les possibilitats d'aconseguir revocar la sentència són més altes en apel·lació a la mateixa Audiència Nacional que no pas amb un recurs de cassació al Suprem, però de tota manera és complicat quan el que es pretén és agreujar una condemna o recórrer una absolució per aconseguir una condemna, segons apunten fonts judicials. Una de les vies és al·legar que s'ha fet una valoració de la prova arbitrària o irracional i, per tant, cal demanar la nul·litat de la sentència. Una altra opció és que es vegi marge per passar de l'absolució a la condemna sense necessitat de qüestionar del tot els fets provats i la valoració de la prova.

Cargando
No hay anuncios

El Suprem té unes possibilitats encara més restringides perquè no pot esmenar en cap cas els fets provats i, amb aquests, ha de poder justificar el pas d'una absolució a una condemna, o bé un agreujant. Per exemple, el Suprem va apujar a agressió sexual els fets de la Manada en lloc d'abús sexual, sense tocar els fets ja establerts per la sentència de l'Audiència de Navarra. En el cas del setge al Parlament del 2011, l'Audiència Nacional va absoldre els acusats –el ponent també va ser Ramón Sáez– i l'alt tribunal va condemnar. Una resolució, redactada per Manuel Marchena, que encara espera l'aval del Tribunal Constitucional.