La Fiscalia adverteix les juntes electorals basques que Otegi és "inelegible" i ha de complir la seva inhabilitació

MadridLa Fiscalia de l'Audiència Nacional ha enviat al tribunal que va condemnar el candidat de Bildu a lehendakari, Arnaldo Otegi, per intentar refundar Batasuna a través de Bateragune, un escrit en el qual li reclama que enviï a les juntes electorals basques la sentència perquè "compleixin de manera imperativa" la resolució que el manté inhabilitat fins al 28 de febrer del 2021, han informat a Europa Press fonts fiscals. El departament dirigit per Javier Zaragoza defensa que la condemna per pertinença a organització terrorista converteix Otegi en "inelegible".

Otegi va ser condemnat a deu anys de presó i a dues inhabilitacions, una d'especial per a feina o càrrec públic i una altra d'inhabilitació especial per al sufragi passiu. Després, el Tribunal Suprem va mantenir el 2012 les dues inhabilitacions tot i que les va reduir a una durada de sis anys i mig.

La data de començament del còmput d'aquesta condemna no va arrencar fins al setembre del 2014, l'endemà que complís la pena d'inhabilitació absoluta imposada en un procediment anterior, la seva participació el 2005 a l'homenatge al membre d'ETA José María Sagarduy al municipi biscaí d'Amorebieta.

"El nom d'Otegi no apareixerà a les paperetes"

El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ha assegurat aquest divendres que l'executiu espanyol actuarà amb tota la fermesa per garantir que les juntes electorals rebutgin la candidatura d'Otegi i s'ha mostrat convençut que el seu nom no apareixerà a les paperetes d'EH Bildu.

Catalá, en una entrevista a Onda Cero, ha explicat que s'enviarà tota la documentació a les juntes electorals a través de la Fiscalia per deixar constància que el dirigent de l'esquerra abertzale està inhabilitat fins al 2021 per sentència ferma.

I en el cas que la junta electoral li permetés presentar-se, ha avançat que la Fiscalia impugnaria d'urgència aquesta decisió perquè el seu recurs es resolgués abans que se celebrin les eleccions basques del pròxim 25 de setembre.

Segons el parer del ministre, el d'Otegi és un "cas clar, no interpretatiu", com han sostingut l'Audiència Nacional, el Suprem i la Fiscalia.

El ministre ha recalcat que Espanya és un estat de dret i Otegi té una condemna pendent de complir, de manera que ha considerat "bastant difícil imaginar" que la Junta Electoral s'allunyi del criteri de la Fiscalia.

Això vol dir, ha assegurat, que Otegi "no formarà part de les llistes, el seu nom no sortirà a les llistes, no apareixerà a la papereta, no serà elegit per ningú i, per tant, no podrà ser diputat al Parlament basc. Això és el que passarà", ha sentenciat.

En aquest sentit, Catalá ha considerat "absurd" que el dirigent abertzale digui que cap sentència li impedirà presentar-se, ja que, en un estat de dret, per ser elegit el primer pas és que la seva candidatura sigui acceptada.

Casos diferents

La Fiscalia assegura que el cas d'Otegi és diferent del del parlamentari basc de la mateixa formació Iker Casanova, condemnat en el cas Ekin per pertinença a organització terrorista, contra el que pesava una inhabilitació especial per a feina o càrrec públic. En aquell cas asseguren que en la sentència no es van detallar els llocs als quals no podia accedir, cosa que no passa amb el líder de l'esquerra abertzale, excarcerat al març.

"La pena d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu que li va ser imposada li impedeix ser elegit en qualsevol procés electoral, sigui europeu, nacional o autonòmic provincial o local, i la pena d'inhabilitació especial per a feina o càrrec públic li impedeix exercir qualsevol càrrec públic restant, tot i que no s'hagin precisat en la sentència", defensa.