La Fiscalia arxiva la petició d'investigar Felipe González pels GAL

BarcelonaLa Fiscalia de l’Audiència Nacional ha arxivat la demanda que va interposar Pilar Zabala a principis d’any perquè s’investigués l'expresident espanyol Felipe González per la mort del seu germà —un dels etarres segrestats i assassinats pels GAL el 1983— amb l’argument que el crim havia prescrit. Segons la Fiscalia, han transcorregut més de vint anys des de la desaparició de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala i per tant, no es poden buscar responsabilitats. Van desaparèixer el 14 d’octubre del 1983 i les restes van ser identificades el 1995. "En els dos casos els fets estarien prescrits per qualsevol responsable no identificat fins al moment", assegura la Fiscalia, en una sentència del 15 d'abril del 2021 que aquest divendres Zabala ha fet pública. La sentència es pot recórrer.

Pilar Zabala, germana del presumpte membre d'ETA assassinat per la guerra bruta, José Ignacio Zabala, i exdirigent de Podem al País Basc, vol saber la veritat sobre els GAL, però a nivell judicial no se’n surt. Per això ha decidit crear la plataforma B-Egiaz (https://www.b-egiaz.org/es/) i llançar el manifest #pidosaberlaverdadsobrelosgal amb el suport de 120 persones entre directors de cinema, artistes, intel·lectuals, historiadors, arxivers i algunes víctimes d’ETA.

La justícia espanyola ha sigut sempre un mur infranquejable per a les víctimes de la violència de l’Estat. Tampoc cap víctima del franquisme ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol

“La veritat mai prescriu i les Nacions Unides obliguen els estats a aclarir els fets per evitar la impunitat”, assegura Zabala. El manifest insta les institucions públiques a investigar i clarificar la veritat sobre els GAL. “No pot ser que, sota la llei de secrets oficials, un estat de la Unió Europea empari crims contra els drets humans”, diuen els firmants. El manifest també demana una separació de poders real: "Creiem que durant el govern de Felipe González, a través dels GAL, determinades persones van convertir-se alhora en policies, fiscals, jutges i botxins i existeixen indicis que a altres, com a mínim, no els va tremolar el pols a l’hora de tolerar crims d’estat".

Els papers de la CIA

Tot plegat es produeix després que la desclassificació d’uns documents de la CIA —van sortir a la llum per primer cop el 2018— revifés les sospites respecte a la implicació de l’expresident espanyol, Felipe González, en la creació dels GAL. En els documents, que tenen moltes parts il·legibles, s’afirma que les ambaixades nord-americanes a Madrid i París tenien coneixement que els GAL podrien tenir connexió amb els serveis secrets espanyols. En un altre punt, la CIA afirma: "Si es demostra, com asseguren els mitjans de comunicació i altres figures públiques, que els GAL tenen el suport del govern espanyol [a partir d’aquí hi ha un paràgraf en blanc], les credencials democràtiques del govern espanyol i del partit socialista es veurien seriosament perjudicades". Zabala els ha aportat com a proves.

Però avui és impossible saber quin va ser realment el vincle del govern espanyol i quines decisions va prendre Felipe González respecta a la creació dels GAL. Els documents estan sota secret de sumari i són inaccessibles, segons la llei de secrets oficials espanyols, que va aprovar Franco el 1968. Aquesta llei dictamina que els únics que poden decidir si s’obre un expedient són el consell de ministres i la junta de caps d’estat major. El procés, per tant, és lent i arbitrari, perquè un govern pot decidir si fa públic un document en funció de si el pot perjudicar o no. "No té res a veure amb altres democràcies en què els documents es desclassifiquen quan han passat 25 o 50 anys", lamenta la historiadora i directora de l’Arxiu Provincial d’Alacant, María del Olmo. "Cada legislatura asseguren que reformaran la llei de secrets oficials, però és una presa de pel perquè no ho fan mai", afegeix l'arxivera i historiadora. "Ni tan sols sabem on estan exactament els documents dels GAL o si els han destruït. Haurien d’estar als arxius de la secretaria d’estat", afirma l’arxiver Sergio Gálvez .

Una "ultramarató" per saber la veritat

Zabala no abandona la via judicial: "Segurament serà una ultramarató. Trigarem molts anys a recórrer totes les instàncies que tenim al cap, però no descuidarem gens ni mica la recerca, des de la societat civil. Obrirem noves vies d’investigació en llocs on fins ara no s’ha indagat prou, mai se sap on pot aparèixer una prova o un indici", diu. Segons Zabala, José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala van ser torturats —així ho van constatar les anàlisis forenses que va fer Antonio Brú Brotons—, els van assassinar i els van enterrar en calç viva a Busot (Alacant). No tenien ungles ni als dits ni als peus i la causa de la mort va ser un politraumatisme cranial. A més, un dels cossos presentava un impacte de bala a la nuca.

Les víctimes d'ETA

Maria Jáuregui, filla de Juan Mari Jáuregui, el polític socialista assassinat per ETA el 2000, assegurava a la roda de premsa que s'ha fet aquest divendres a Madrid que el seu pare hauria volgut aclarir-ho tot sobre els GAL. Juan Mari Jáuregui va testificar i declarar al judici contra Enrique Rodríguez Galindo, el màxim responsable de la Guàrdia Civil a Guipúscoa, entre el 1989 i el 1995, l'any 2000. "Aquell dia va venir content a casa, per tot el que havia explicat, però sobretot perquè se li va acostar un familiar de Lasa i Zabala per donar-li les gràcies", diu Maria Jáuregui. Una de les primeres coses que va dir el seu pare, quan va tornar del judici, segons Maria, va ser: "No sé qui em matarà, si ETA o el mateix Galindo".