La Fiscalia arxiva les investigacions contra Joan Carles I per la inviolabilitat i la prescripció dels delictes

MadridJoan Carles I passarà a la història com el rei d'Espanya que hauria comès delictes pels seus fons a l'estranger si no fos per la inviolabilitat que el protegia i perquè se'l va investigar massa tard. Però el seu futur judicial s'aclareix i el seu retorn a Espanya és ara més plausible. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha acordat aquest dimecres l'arxivament de totes les diligències d'investigació contra l'emèrit pels seus fons a l'estranger. Quan totes les mirades estan posades sobre Ucraïna, s'acaba un periple judicial que va comportar el març del 2020 que, en ple esclat de la pandèmia, Felip VI retirés l'assignació al seu pare i renunciés a la seva herència. I l'agost del mateix any, un exili forçós i d'amagat a Abu Dhabi que encara dura.

Una de les branques troncals de la investigació estava vinculada amb l'adjudicació el 2011 de les obres de l'AVE que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l'Aràbia Saudita, al consorci empresarial Al-Shoula, format per dotze empreses espanyoles i dues del país del Golf. S'indagava si l'ingrés de 64,8 milions d'euros el 2008 en un compte de la fundació Lucum, el titular real de la qual seria Joan Carles I, era una comissió il·legal. La conclusió final és que no. "La investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre l'ingrés referit i l'adjudicació del projecte ni, per tant, que aquesta quantitat tingui relació amb el pagament de cap comissió. Es tractaria, doncs, d'un regal que podria haver estat rebut en consideració [de la condició] de cap d'estat que Joan Carles de Borbó ostentava el 2008 i, per tant, susceptible d'integrar el delicte de suborn. No obstant, aquest possible delicte estaria clarament prescrit", remarca la Fiscalia.

En relació amb aquests diners dipositats al banc Mirabaud, el ministeri públic també ha identificat quotes defraudades a la hisenda pública entre 2008 i 2012 que superen l'import de 120.000 euros, el llindar que l'article 305 del Codi Penal estableix perquè sigui delicte. La responsabilitat penal dels exercicis 2008-2011 estaria extingida per la prescripció, però no la del 2012. Ara bé, tampoc es podria perseguir l'exmonarca atesa la seva inviolabilitat, que el protegia com a cap d'estat fins al 19 de juny del 2014. Sobre aquesta línia d'investigació, la Fiscalia també ha analitzat si es podria haver produït un possible blanqueig de capitals pels moviments posteriors dels diners, però apunta que van acabar abans del 2012, quan encara era inviolable.

Les regularitzacions a Hisenda

Més enllà dels 65 milions de l'Aràbia Saudita, la Fiscalia també investigava despeses efectuades per la fundació Zagatka, creada el 2003 per Álvaro de Orleans, un cosí llunyà de Joan Carles I i sospitós de ser el seu testaferro. La Fiscalia conclou que, posteriorment a l'abdicació, a través d'aquesta fundació es va sufragar l'oci de l'emèrit i familiars seus, però sense poder concretar la xifra total ni l'origen dels fons utilitzats. La documentació facilitada per la Fiscalia de Suïssa i les declaracions tributàries que la defensa de Joan Carles I va presentar els dies 2 i 3 de febrer sí que ha pogut establir que entre el 2014 i el 2018 Zagatka va pagar mitjançant transferències viatges i altres serveis de l'emèrit. Però no només: De Orleans va donar-li tres armes de foc per valor de 102.000 euros, amb una obligació tributària per part de Joan Carles I de 30.411 euros que no va comunicar a Hisenda. Amb tot, el ministeri públic considera que l'administració tributària de la Comunitat de Madrid no ha d'actuar contra ell.

Per saber si es podia perseguir Joan Carles I per no haver pagat l'IRPF corresponent als exercicis del 2014 al 2018 per valor de 4,4 milions d'euros hi havia dues claus: que la regularització amb Hisenda fos completa i si s'havia fet sense saber que la Fiscalia l'estava investigant i sense que hi hagués un requeriment previ de l'administració tributària. El ministeri públic creu que no existia cap de les dues coses, per la "senzilla raó" que quan es va produir la posada al dia amb Hisenda, el 2 i 3 de febrer, els investigadors desconeixien a què es referien aquelles regularitzacions.

"Per tant, les notificacions d'incoació de diligències d'investigació no podien tenir, en el moment en el qual es van realitzar, el caràcter de traslladar el coneixement formal de l'inici de diligències que activés el bloqueig temporal a la regularització que preveu l'apartat 4 de l'article 305 del Codi Penal. La Fiscalia no tenia llavors constància de l'incompliment de les obligacions tributàries, conducta que posteriorment ha quedat perfilada després de l'anàlisi de les actuacions practicades i, particularment, després de les declaracions tributàries efectuades per la representació de Joan Carles", diu el decret.

Tot i no poder actuar per la via penal, la Fiscalia celebra que la seva investigació hagi permès recuperar gairebé 5,1 milions d'euros per a les arques públiques, comptant també l'altra regularització que l'exmonarca va fer per valor de 556.000 euros el desembre del 2020 en concepte de l'impost de successions i donacions per unes transferències que li va fer l'empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause a un excol·laborador de Joan Carles I, el coronel Nicolás Murga Mendoza, i de les quals es va beneficiar l'emèrit.

Hi havia encara una tercera pota en les investigacions de la Fiscalia que fa unes setmanes la Cadena Cope ja va avançar amb detall que s'arxivarien. Es tracta de l'existència d'un trust a l'illa de Jersey que el Sepblac havia alertat que podia tenir Joan Carles I com a últim propietari. El ministeri públic ha confirmat que fins al 2004 l'emèrit era beneficiari de dos trusts que havia creat el 1995 i el 1997 el seu amic Manuel Prado Colón de Carvajal, dotats amb aproximadament cinc milions de dòlars. El 2004 va decidir tancar-los i traspassar els diners a l'historiador i professor Joaquín Romero Maura, que va obrir el trust sota sospita, JRM 2004 Trust, amb gairebé 15 milions d'euros. La Fiscalia conclou que no pot actuar contra Joan Carles I perquè no té indicis que el relacionin amb aquests fons opacs i, a partir de l'abdicació, els diners que hi quedaven no eren suficients per implicar cap delicte contra la hisenda pública.

Via lliure per al retorn a Espanya?

La defensa de l’emèrit ha emès un breu comunicat en el qual subratlla que s’ha trobat “cap indici” per obrir una causa judicial contra Joan Carles I. El seu advocat, Javier Sánchez-Junco, ha informat que la setmana vinent farà una valoració més àmplia dels decrets i “comunicarà oportunament les decisions que pugui prendre Joan Carles I”. Els àudios de la seva examant Corinna Larsen amb el comissari José Manuel Villarejo revelats el 2018 van obrir un perillós camí judicial a l’emèrit, que ara veu més a prop el camí de tornada del seu desterrament d’un any i mig a Abu Dhabi. El càstig a Joan Carles I es queda al carrer, fora dels tribunals.