EL DEBAT DE L’ESPAI PÚBLIC

La fiscalia apunta als Mossos en la batalla pels llaços grocs

El ministeri públic investigarà la identificació de 14 persones que despenjaven aquests símbols

Un home retira llaços grocs durant una acció dels Grups de Defensa i Resistència (GDR).
Mireia Esteve
27/08/2018
4 min

BarcelonaLa fiscalia va entrar aquest dilluns de ple en el conflicte pels llaços grocs als espais públics. I ho va fer posant en qüestió la feina dels Mossos d’Esquadra dels últims dies. Concretament, va obrir una investigació sobre l’actuació dels agents que la setmana passada van identificar 14 persones que duien material per despenjar llaços grocs (com bastons i cúters) a Tivissa, Vandellòs i Móra la Nova. És la primera vegada que el ministeri públic entra en una batalla que fa mesos que dura i que les últimes setmanes ha provocat escenes de tensió entre els que posen i els que treuen els llaços que demanen la llibertat dels presos polítics.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La investigació que va obrir la Fiscalia Superior de Catalunya arrenca d’una denúncia que va presentar la setmana passada l’associació Impulso Ciudadano -presidida per l’exdiputat de Cs José Domingo-, que considerava que l’actuació dels agents dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’identificar les persones que treien llaços va ser “arbitrària”. Acusava, a més, tota la cúpula d’Interior d’exercir una “persecució ideològica” contra els que protagonitzen aquest tipus d’accions. Però el departament que dirigeix Miquel Buch defensa que els col·lectius que retiren llaços vulneren la llei, concretament la de seguretat ciutadana de Catalunya.

Amb aquesta denúncia, la Fiscalia Superior de Catalunya ha requerit al comissari en cap dels Mossos un informe sobre les pautes d’actuació que segueixen els agents en aquests casos i si han presentat una denúncia contra les 14 persones que van identificar arrencant llaços. La fiscalia, a més, també ha demanat que en un termini de 15 dies s’identifiquin els agents que van participar en els operatius de la setmana passada a la Ribera d’Ebre.

Tot i que la denúncia d’Impulso Ciudadano apuntava només a les 14 identificacions de fa dos diumenges -i denunciava directament el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, com a responsables d’aquest operatiu-, el tinent fiscal de Catalunya, Pedro Ariche, també ha demanat investigar l’actuació de la policia local de l’Ametlla de Mar, que aquest cap de setmana va identificar diverses persones que arrencaven llaços grocs, entre els quals el periodista Arcadi Espada. Així, ha sol·licitat a l’alcalde d’aquesta localitat que l’informi sobre l’operatiu del cos policial d’aquest municipi.

Fins ara, la justícia espanyola s’havia mantingut al marge de tota aquesta polèmica. La setmana passada, per exemple, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va assegurar que no veia “cap delicte ni a treure ni a posar” llaços grocs, perquè totes dues accions “formen part de la llibertat d’expressió”.

Els precedents d’Ariche

Ara bé, amb la denúncia d’Impulso Ciudadano com a palanca, Pedro Ariche -el tinent fiscal que ha redactat el decret d’obertura de diligències-, no ha dubtat a començar a investigar aquesta qüestió. De fet, el mateix Ariche es posicionava sobre la polèmica dels llaços just després de prendre possessió del càrrec, fa dos mesos. Durant el seu discurs va instar els Mossos a evitar que s’ocupin “de manera irregular” els espais públics. Per al número dos de la Fiscalia Superior de Catalunya, els agents catalans tenen l’obligació “d’evitar situacions de confrontació” per motius ideològics als carrers, sobretot, segons va dir, quan es tracta de símbols que “no tenen res a veure amb la llibertat d’expressió”.

Una tesi totalment contraposada a la que defensa l’independentisme i que aquest dilluns va verbalitzar el president de la Generalitat. Des de Waterloo, Quim Torra va lamentar que el ministeri públic hagués decidit investigar “la feina” dels Mossos d’Esquadra i “involucrar-los en un conflicte polític”. El president, a més, va recordar que en l’acció de fa una setmana les persones identificades portaven “armes blanques” i va retreure al ministeri públic que hagués decidit investigar aquesta qüestió i no “la violència de l’1-O”.

Buch defensa la seva competència

Per al Govern, el debat sobre l’espai públic no l’han d’assumir ni la fiscalia ni la Junta de Seguretat, que el govern espanyol va prometre convocar “aviat”. I això és precisament el que Miquel Buch va traslladar ahir per carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i va recordar-li que la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya són competència dels Mossos d’Esquadra. El Govern és qui té “l’autoritat governativa” de l’espai públic, va assegurar el conseller.

Sigui com sigui, les diligències que obri la fiscalia suposaran establir un precedent sobre la pauta d’actuació de la justícia en aquest conflicte.

Marlaska no compareixerà per l’agressió a Borràs

Pinça entre el PSOE, Cs i el PP per evitar que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, comparegui al Congrés per l’agressió al fotoperiodista Jordi Borràs per part d’un agent de la policia. El PDECat i ERC havien registrat una petició de compareixença del ministre per aquest assumpte i també pels “insults” que van rebre dos diputats d’ERC, Josep Maria Jové i Jenn Díaz, per part d’un agent de la Policia Nacional davant la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. A més, també havien sol·licitat la compareixença per la identificació d’un agent de la Guàrdia Civil quan retirava llaços grocs a Tarragona amb un grup de 13 persones més. Durant la diputació permanent de dilluns, els partits constitucionalistes van votar en contra de la proposta, mentre que el PDECat, ERC, Podem i el PNB hi van votar a favor. Qui més dur es va mostrar contra la sol·licitud va ser l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que es va referir als llaços grocs com una “febre” fruit de la “inoculació del verí tòxic del nacionalisme”.

stats