La Fiscalia Anticorrupció implica Rajoy a la Kitchen

MadridMariano Rajoy ha deixat de ser invisible per a la Fiscalia Anticorrupció. Mai en els seus escrits en els múltiples casos de corrupció del PP, dirigits a jutges instructors o magistrats de la sala penal de l’Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció havia apuntat directament al president del govern.

Ara ho ha fet el dia d’obertura de l’any judicial. Mentre l’atenció se centrava en la cerimònia que presidia Felip VI al Tribunal Suprem, els fiscals entregaven el seu recurs d’apel·lació contra el tancament de la investigació del cas Kitchen decretat el mes de juliol passat pel jutge instructor de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón.

El jutge va processar l’exministre Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, juntament amb set comandaments policials més, al convertir les diligències prèvies en un procediment abreujat, i al mateix temps va decretar l’arxivament de la causa per a la secretària general del partit en el moment dels fets, Maria Dolores de Cospedal, i el seu marit, Ignacio López del Hierro.

La Fiscalia Anticorrupció ja va anunciar al juliol que recorreria la interlocutòria del jutge i ho ha fet un dia abans, el dilluns 6 de setembre, del venciment del termini per presentar-lo. De manera que, segons fonts judicials consultades per l’ARA, ha sigut una decisió "molt meditada" i "revisada".

La conclusió de la Fiscalia és que el jutge García-Castellón no volia implicar el PP malgrat els indicis existents i va tancar la causa quan era evident la necessitat de seguir investigant la participació del partit en l’operació Kitchen, que, segons el jutge, va consistir en "accedir a documentació i informació en poder de Bárcenas per desviar-la del procés judicial en curs".

En realitat, l’objectiu de l’operació il·lícita era impedir que el llavors jutge instructor de la causa dels papers de Bárcenas, el magistrat Pablo Ruz, conegués el material, cosa que va suposar, atès que García-Castellón considera materialitzada l’operació, que s'obstaculitzés l’actuació de la justícia.

Però el que va consistir llavors en obstaculitzar la investigació hauria tornat a repetir-se a les diligències del jutge García-Castellón per aclarir els fets. Per exemple, la investigació dels telèfons que, segons va declarar el comissari José Manuel Villarejo, ell feia servir per informar directament a Rajoy sobre la marxa de l’operació.

Un d’aquests aparells, segons les investigacions, pertanyia al PP. Per això la Fiscalia va demanar al jutge García-Castellón que comparegués al jutjat l’advocat del PP per declarar a qui pertanyia el telèfon. El jutge instructor va desestimar la diligència.

"El que sembla és que aquest pas no es vol fer, hi ha una negativa rotunda a seguir investigant en aquesta direcció, com si s’hagués establert un cordó o inacceptable línia vermella que no es pogués traspassar la investigació".

Prevaricació al considerar el PP com la línia vermella que no es podia creuar en la Kitchen? Una manera de portar les diligències que va desembocar en carregar tot el pes en Fernández Díaz i Martínez –ja amortitzats; elemental, estimat Watson!– i els policies i exonerar els polítics. María Dolores de Cospedal, sí. Ja vam dir a l’ARA que a l'imputar María Dolores de Cospedal el jutge, paradoxalment, avançava la seva exoneració. Però també el director de policia Ignacio Cosidó, a qui el jutge no va cridar a declarar en tres anys d’investigació, ni en qualitat de testimoni ni d’imputat. I quan ho va sol·licitar la Fiscalia va aconsellar als fiscals que demanessin la seva declaració com a testimoni en el judici oral, segons consta en la seva interlocutòria de tancament!

Una operació policial "no política" –és el que sosté García-Castellón– sense participació de cap mena del director de la policia, al seu torn, alt càrrec del PP. Però, a més d’assenyalar els indicis per seure al banc dels acusats a Cospedal (que segons el jutge suposen "criminalitzar el dret de reunió" entre Cospedal, López del Hierro i Villarejo), la Fiscalia aborda el tema de Rajoy.

El fet que l'operació Kitchen s'executés "amb coneixement i protecció" de Fernández Díaz i de Martínez "no implica que les possibles responsabilitats fora d'aquest àmbit, en concret, el president de govern espanyol [Rajoy] i dels dirigents del PP no constitueixin l'objecte del procediment ", assenyala el recurs. I ja parla de proves. "A més, no és la primera ocasió en què en el curs de les actuacions sorgeixen elements que conclouran en una possible responsabilitat del president del govern [Rajoy]". Els fiscals recorden aquí que a l'examinar els àudios de Villarejo, la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia va identificar de manera preliminar a Rajoy com El Asturiano.

El recurs sosté que existeixen diligències pendents –entre elles la denegada citació de Cosidó– i el cobrament de fons reservats per part de col·laboradors en l’operació, a part del xòfer de Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias. Els fiscals, però, no examinen la situació processal del coronel de la guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos, que va autoritzar el pagament de fons reservats per finançar l’operació i va declarar haver permès l’abonament sense saber què pagava.  

Al recurs de la Fiscalia s’uneixen recursos contra el tancament de la instrucció de l’Advocacia de l’Estat, dues acusacions populars. Fernández Díaz i Martínez han recorregut en reforma davant el mateix jutge.

La secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional és l’encarregada de resoldre els recursos d’apel·lació, una secció que ja ha propinat forts revessos a alguna de les seves resolucions.