La Fiscalia Anticorrupció obre causa contra la CUP per haver fet campanya per a l’1-O

BarcelonaEl 20 de setembre del 2017, càrrecs, militants i simpatitzants de la CUP van impedir que la Policia Nacional, que havia detectat la sortida de diverses persones amb material publicitari sobre el referèndum, entrés -sense ordre judicial- a la seu nacional de la formació anticapitalista. El 3 d’agost passat sí que ho van fer dos agents d’aquest cos per demanar-los el pressupost de la campanya per al referèndum i el del grup parlamentari d’aquell any, així com la relació de membres que aleshores formaven part del secretariat. Segons ha pogut saber l’ARA, la Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències contra els cupaires per la partida de 168.666,63 euros que la CUP va dedicar a incentivar el vot afirmatiu l’1-O.

La investigació, que sorgeix a partir d’una proposta de resolució de Cs, ha comportat que proveïdors de la campanya per al referèndum de la CUP estiguin sent citats a declarar i que avui ho hagi de fer un dirigent que era membre del secretariat el 2017 ja com a investigat. Les citacions es van iniciar al febrer, però es van aturar pel coronavirus i aquestes últimes setmanes s’han tornat a activar. En l’escrit que va presentar ara fa un any, la formació taronja recorda que la legislació estableix que les assignacions que reben els grups parlamentaris a través del pressupost del Parlament per desenvolupar les seves funcions no es poden destinar en cap cas “a sufragar activitats il·lícites”, com ho era, al seu parer, “el referèndum il·legal de l’1-O”.

Sobre els cupaires pot recaure, doncs, un possible delicte de malversació per haver destinat fons públics a sufragar despeses relacionades amb el referèndum a través dels ingressos que rebien com a grup parlamentari. De fet, la CUP va justificar al Parlament despeses relacionades a “publicitat, propaganda i relacions públiques” de l’1-O en l’informe sobre la comptabilitat específica de les subvencions als grups parlamentaris d’aquell any, elaborat per l’Oïdoria de Comptes i Tresoreria, que és el servei d’auditoria independent de la cambra catalana encarregat de fiscalitzar les despeses de cada formació.

A partir d’aquest informe, Cs va instar la Sindicatura de Comptes a fer “una fiscalització específica en el termini màxim de sis mesos” sobre el possible ús de subvencions públiques rebudes per part dels diferents grups a pagar despeses de l’1-O després de recordar que el Tribunal Constitucional va advertir en diverses ocasions al Govern que s’abstingués d’utilitzar qualsevol partida pressupostària per a la convocatòria o organització del referèndum. Ara la Fiscalia Anticorrupció ha decidit actuar d’ofici i haurà d’acordar si ho remet a un jutjat o si arxiva la causa perquè no hi veu indicis.

Voluntat de judicialitzar la causa

Fonts jurídiques de la CUP admeten que el procediment està anant prou ràpid perquè el cas no s’acabi arxivant: “La Fiscalia ha obert la investigació d’ofici i, per tant, hi ha un posicionament previ d’entendre aquests fets com a delictius i ja han declarat una quinzena de persones, cosa que demostra que es tracta d’una investigació exhaustiva que es vol judicialitzar”. Després de lamentar que l’Estat segueixi apostant per “aplicar la repressió dura”, aquestes mateixes fonts subratllen que “no es van dedicar recursos pròpiament al referèndum, sinó a la campanya”, i que “no es pot equiparar el que es gasta en la convocatòria d’un referèndum amb la seva promoció”.

En la investigació, auspiciada per la Policia Nacional, s’inclouen els més de 400 actes que va fer la CUP arreu del territori, els cartells que es van imprimir, el llibre Referèndum 2017: la clau que obre el pany i l’espot Ara comença el mambo, en què diputats i exdiputats tiraven per un barranc una furgoneta que simbolitzava el Procés. Tot plegat formava part de la campanya Sí. Viure vol dir prendre partit, amb què la CUP esperonava a votar afirmativament l’1-O.

La Fiscalia se centra en investigar aquesta campanya perquè JxSí, la candidatura que agrupava CDC, ERC, Demòcrates i MES, no en va fer cap. La justícia espanyola només va reclamar a la coalició explicacions sobre la factura de 17.690 euros abonada al Teatre Nacional de Catalunya per l’acte de presentació de la llei del referèndum, que es va celebrar el 4 de juliol amb la presència de la plana major del Govern, amb l’expresident Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras al capdavant. “En la causa del Suprem no se’ls va acusar per aquest motiu, i la del jutjat número 13, si tampoc és motiu d’acusació, seria el precedent perfecte per preguntar a la Fiscalia per què se’ns persegueix ara a nosaltres”, remarquen els advocats dels cupaires.

El treball de la militància

Eulàlia Reguant, que va ser diputada durant aquella legislatura, critica que l’arribada del PSOE i Podem a la Moncloa no hagi comportat cap canvi en la judicialització del Procés. “Amb el govern més progressista de la història es mantenen tancats els presos polítics i ara la Fiscalia, vinculada a l’executiu, obre una investigació contra l’ideari i l’acció política d’una formació. És un atac frontal a la llibertat d’expressió i d’associació política”, diu Reguant, que afegeix que “es condemna els responsables del referèndum i ara també els que el van defensar i promoure”. L’exdiputada deixa clar que sempre han anat de cara i que no van voler amagar cap partida destinada a l’1-O. “La nostra militància va treballar de valent perquè el referèndum fos possible i part dels diners que vam rebre en forma de subvencions els vam destinar a promoure el referèndum”, conclou.

Lluc Salellas, que va ser portaveu del secretariat nacional el 2018, considera que aquesta causa demostra que la CUP va posar tota la carn a la graella perquè el referèndum fos un èxit. “Vam ser els únics que vam fer aquest pas endavant a l’hora d’organitzar actes i aquest esforç ingent és el que es vol criminalitzar”, diu l’ara regidor. La causa oberta, segons ell, corrobora “el caràcter repressor del règim del 78”, però “obre una nova porta a la persecució contra organitzacions polítiques”.