La Fiscalia Anticorrupció continuarà investigant un serrell del cas de Joan Carles I
La Fiscalia del Suprem va separar una part de les indagacions l'octubre del 2020
MadridEl pròxim arxivament de les diligències de les tres investigacions sobre les activitats presumptament delictives de Joan Carles I per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem deixarà obertes, segons han assenyalat fonts judicials a l'ARA, les que manté la Fiscalia Anticorrupció sobre un possible cas de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals en l'adjudicació de l'AVE del Desert la Meca-Medina el 2011.
Aquestes diligències van ser iniciades a finals del 2018 per Anticorrupció tenint en compte que aquesta institució és la que, en virtut d'un conveni subscrit pels països de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), té la potestat d'investigar presumptes delictes tipificats en l'article 286 ter del Codi Penal, és a dir, el suborn.
A més de les diligències, Anticorrupció també va investigar els fons transferits, uns 800.000 euros, des d'Irlanda pel financer mexicà Allen Sanginés-Krause al testaferro de Joan Carles I, el coronel de l'aire Nicolás Murga, que va sufragar despeses de Joan Carles I, la reina emèrita Sofia i les seves filles i nets.
En la investigació de l'AVE del Desert, el fiscal a càrrec, Luis Pastor, va interrogar en qualitat de testimonis Shahpari Zanganeh –dona del traficant d'armes Adnan Kashoggi, mort el 2017–, que va ser contractada pel consorci hispano-saudita d'empreses Al Shoula, aspirant a adjudicar-se el projecte de l'AVE, per desbloquejar les negociacions el 2011 per una comissió de gestió d'uns 100 milions de dòlars.
Declaració de Corinna
Pastor també va viatjar a Londres per prendre declaració, el 2019, a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que ja havia estat imputada el 2018 pel fiscal de Ginebra Yves Bertossa.
La Fiscalia Anticorrupció va elevar a la Fiscalia del Suprem, que va assumir totes les actuacions el 5 de juny del 2018, les seves diligències.
El 26 de octubre del 2020, el tinent fiscal Juan Ignacio Campos, a càrrec de les investigacions sobre l'emèrit, va resoldre separar de les diligències de l'AVE del Desert –una transferència de 100 milions de dòlars feta pel ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita el 8 d'agost del 2008 a un compte al Banc Mirabaud del qual era titular Joan Carles, a través de la fundació panamenya Lucum– les diligències sobre suborn i les va retornar a la Fiscalia Anticorrupció perquè continués la investigació. En essència ocorre que en l'adjudicació de l'AVE a la Meca podrien haver participat persones que no eren l'emèrit, i per això cal continuar les actuacions respecte d'aquests.
El gener del 2021 el fiscal Pastor va cursar una comissió rogatòria (auxili judicial internacional) a l'Aràbia Saudita per demanar dades sobre un possible cas de corrupció o suborn de funcionaris públics (article 286 ter ja citat) en l'adjudicació del projecte de 6.700 milions d' euros. Aquesta comissió rogatòria va arribar a mans de les autoritats saudites al juliol, segons ha confirmat el ministeri de Justícia d'Espanya.
Però les autoritats de l'Aràbia Saudita no han contestat el requeriment de la Fiscalia Anticorrupció. Fonts judicials assenyalen que és una pràctica habitual en aquest país no cooperar judicialment amb els països que ho sol·liciten.
El fiscal Pastor va citar a declarar en qualitat de testimonis quatre ambaixadors d'Espanya davant l'Aràbia Saudita. Entre ells, Pablo Bravo Lozano, que va ocupar aquesta plaça entre l'11 de desembre del 2009 i el 25 de maig del 2012, període clau en el desenllaç de l'adjudicació de l'AVE la Meca-Medina.
