Anticorrupció acusa de blanqueig els exconsellers de CDC Jordi Jané, Irene Rigau, Felip Puig i Pere Macias

BarcelonaLa Fiscalia Anticorrupció vol sumar una nova línia d'investigació a la macrocausa del 3% contra Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Des del principi de la instrucció del cas, els investigadors han intentat demostrar que part de les donacions rebudes pel partit eren en realitat comissions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Ara la Fiscalia hi afegeix una altra tesi. Sospita que algunes de les "rellevants" donacions podrien amagar unes operacions de blanqueig de capitals dels propis donants o del partit mateix. Per això la Fiscalia ha demanat al titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que citi a declarar com a investigats per un delicte de blanqueig de capitals dotze alts càrrecs de CDC.

L'escrit, avançat per El Periódico i al qual també ha tingut accés l'ARA, acusa els exconsellers d'Interior de la Generalitat Jordi Jané i Felip Puig; l'exconsellera d'Educació Irene Rigau i l'exconseller d'Habitatge i també d'Obres Públiques Pere Macias –a finals del 2018, nomenat coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya pel govern espanyol–. En base als últims informes entregats per la Guàrdia Civil el desembre passat, la Fiscalia sospita que algunes de les donacions que van fer al partit entre el 2008 i el 2015, podrien servir per blanquejar diners no declarats, fossin de la seva butxaca o del partit. Entre els dirigents assenyalats també hi ha l'alcaldessa de Calella i exsenadora Montserrat Candini i l'exdiputat al Parlament i expresident de Fòrum Barcelona Víctor Vila i Giró.

El ministeri públic també sol·licita que se citi com a investigats l'exalcalde de Sallent que va ser portaveu de CiU a la Diputació de Barcelona Jordi Moltó; l'exdirector general de Telecomunicacions de la Generalitat Carles Flamerich; l'exdiputada Glòria Renom; l'exdiputat ja inhabilitat Xavier Crespo; l'empresari i líder de sector liberal de CDC Marc Guerrero i Tarragó i Eduard Freixedes, director dels serveis territorials d'Interior de la Catalunya Central.

Més operacions que ingressos

La Fiscalia assenyala que tots els anys analitzats es van fer més operacions que ingressos. Les persones assenyalades per Anticorrupció van realitzar donacions al partit de 1.500 euros a 3.000 euros entre el 2008 i el 2015 i, en tots els casos, van consignar la seva aportació en l'últim trimestre del l'any. La Guàrdia Civil alertava en el seu informe –aportat a la causa al desembre– d'aquesta coincidència de donacions en períodes molt concrets, així com la relació entre les quantitats que aportaven persones físiques i jurídiques, ja que, quan disminuïen unes, augmentaven les altres, i quedaven compensades.

El fiscal anticorrupció José Grinda considera que un dels motius que podria "justificar el que ha passat" en les aportacions de particulars és que obeeixi a "algun tipus d'actuació a través de la qual el partit ingressa i justifica fons d'origen desconegut a l'empara de donacions realitzades per particulars". Segons Grinda, podria haver-hi dues opcions: "La primera, que cada un dels donants hagi decidit aflorar diners en efectiu, no declarats. La segona, que els diners en efectiu, no declarats, procedeixin del mateix partit polític", apunta el fiscal del cas.

La petició es va fer arribar al jutge dimarts de la setmana passada. Ara de la Mata haurà de decidir si l'accepta i cita a declarar com a investigats els quatre exconsellers i els altres vuit excàrrecs de Govern, uns interrogatoris que podrien dilatar una causa que fa més de cinc anys que s'investiga. Inicialment el cas va començar als jutjats del Vendrell però va acabar saltant a l'Audiència Nacional. Ara tant els investigadors com la Fiscalia intenten tancar el cercle per encarar la recta final i poder tancar la investigació.