La fiscalia vol ampliar l’euroordre a conspiració i acció anticonstitucional

MadridLa Fiscalia del Tribunal Suprem, a la qual el magistrat instructor Pablo Llarena ha relegat a un paper secundari en la investigació contra el Procés, intentarà replantejar l’euroordre per abordar delictes que no figuraven en la sol·licitud enviada a Alemanya per a l’extradició de Carles Puigdemont. Fonts judicials assenyalen entre aquests delictes el de conspiració i acció anticonstitucional (articles 83 i 89 del Codi Penal alemany).

En un contacte previst per avui entre Francisco Jiménez-Villarejo, fiscal espanyol a Eurojust -unitat de coordinació judicial europea a l’Haia-, i el seu col·lega alemany s’intercanviarà informació sobre el procediment.

Després de saber la resolució de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein del 5 d’abril, en què denegava d’entrada el delicte de rebel·lió i, en principi, acceptava l’admissió condicionada a informació complementària de la malversació, fonts judicials assenyalen que els fiscals del Tribunal Suprem tenien expectatives que l’oficina del fiscal general d’aquesta regió elevés un escrit/recurs davant l’Audiència per la presumpta “extralimitació” dels jutges en entrar a valorar el delicte de rebel·lió.

L’expectativa no s’ha vist satisfeta. La fiscalia de Schleswig-Holstein, que va defensar el lliurament de Puigdemont per rebel·lió i malversació, podria haver invocat davant els jutges alemanys l’article 2.4 de l’acord marc de l’ordre europea de detenció i lliurament del 2002.

Segons aquest precepte, “per als delictes diferents dels esmentats a l’apartat 2 [en els quals no figura el de rebel·lió] el lliurament podrà supeditar-se al requisit que els fets que justifiquin l’emissió de l’ordre de detenció europea siguin constitutius d’un delicte respecte al dret de l’estat membre d’execució, amb independència dels elements constitutius o de la seva qualificació”.

Els fiscals espanyols, que no han tingut contacte directe amb els fiscals alemanys ni abans ni després de la resolució, esperen presentar el seu criteri a la reunió que tindrà Jiménez Villarejo, segons s’ha apuntat, amb el seu col·lega d’Eurojust, a l’Haia, en què insistiran que el tribunal s’ha extralimitat.

Però a part de l’intercanvi amb els fiscals alemanys, la fiscalia del Suprem treballa en un escrit d’ampliació de l’euroordre per incloure-hi altres delictes.

En principi, s’especula amb el de conspiració per a la rebel·lió -en correspondència amb l’article 83 del Codi Penal alemany: preparació d’operació d’alta traïció-. El text és el següent: “Article 1. Qui prepara una determinada operació d’alta traïció contra la Federació serà castigat amb pena privativa de la llibertat d’un a deu anys; en casos menys greus serà de tres mesos fins a cinc anys. Article 2. Qui prepara una determinada operació d’alta traïció contra un estat serà castigat amb pena privativa de llibertat des d’un mes fins a cinc anys”. En el Codi Penal espanyol la pena arriba als set anys i mig, molts menys que els 30 previstos per a la rebel·lió.

L’altre delicte que s’estudia sol·licitar és el que fa referència a la substracció del control dels Mossos, el que en el Codi Penal alemany equivaldria a l’article 89: accions anticonstitucionals contra l’exèrcit i els òrgans de seguretat pública.

Els fiscals sostenen que la conducta de la Generalitat encaixa en el precepte alemany en el sentit que s’ha actuat metòdicament per minar la seva disponibilitat obligatòria per a la protecció de la seguretat de la República Federal d’Alemanya o de l’ordre constitucional.

Problema: mentre que és el fiscal qui té la facultat de sol·licitar l’euroordre al jutge, en aquest cas, com que és una ampliació o informe complementari, el jutge ja no depèn del fiscal i podria fer-ho pel seu compte.

Recels de Llarena

En altres termes: el jutge instructor, Llarena, ha d’admetre la sol·licitud i no està obligat a fer-ho. Per acceptar-la ha d’estar d’acord a obrir el camí a una rebaixa del delicte de rebel·lió, i Llarena ha basat tota la instrucció en la seva defensa, a diferència de la magistrada Carmen Lamela. Aquesta acceptació, doncs, encara s’ha de veure perquè suposaria una rectificació en tota regla.

Llarena continua amb el seu pla de dictar la interlocutòria de conclusió del sumari durant el mes de juny. Per fer això ha de donar solució processal a la situació dels processaments que estan sotmesos a procediments d’extradició (Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Marta Rovira). La idea, segons assenyalen fonts judicials, seria obrir una peça separada per a cadascun d’ells segons el que vagi passant a Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa), i avançar amb l’acte de conclusió per als altres.

D’aquesta manera es blindaria el procés contra els empresonats de les vicissitus europees.