Novembre: identificació
L’1-O i l’aturada del 3-O van significar l’eclosió dels CDR, però els talls del 8-N van ser la gran prova de foc. Les forces de seguretat van començar a identificar-ne membres per entendre'n el funcionament.
Desembre: investigació
Les sigles dels CDR apareixen per primer cop en una providència del jutge del Suprem Pablo Llarena al desembre, en què demana a la Guàrdia Civil tant conèixer les seves activitats com identificar-ne els responsables.
Gener: denúncia
Llarena ordena noves diligències, en concret, per investigar una reunió “supramunicipal” del CDR d’Igualada a l’octubre. En paral·lel, les forces de seguretat de l’Estat filtren que investiguen els comitès per haver dut a terme “activitats coercitives”.
Febrer: detencions
Els Mossos detenen fins a 14 membres dels CDR el 23 de febrer per haver-se encadenat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer per denunciar la “repressió de l’Estat” contra l’independentisme.
Març: criminalització
L’unionisme s’aferra a l’onada de protestes per l’empresonament de Carles Puigdemont i més consellers per vincular independentisme amb la violència. El PSOE ja parlava de “germen” de la 'kale borroka' dijous passat.
Abril: estudi d'accions penals
La fiscalia anuncia que està estudiant accions penals contra els actors i promotors dels CDR, inclòs querellar-s'hi pel delicte màxim de rebel·lió.