MadridEl ministeri públic amenaça de querellar-se per rebel·lió contra membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). En un comunicat difós aquesta tarda de dilluns -després que tant el PSOE com Ciutadans demanessin a Mariano Rajoy que actués contra un moviment que inscriuen en la "'kale borroka'"-, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que ha obert diligències d'investigació per a delictes penals "de tot tipus", inclòs el màxim de rebel·lió, contra els CDR. Amb els suport de la Fiscalia General de l'Estat, assegura que "actuarà amb contundència" contra les "intolerables actuacions" dels autors i promotors d'aquests "actes vandàlics, que posen en perill no només la pau pública i l'ordre constitucional, sinó també la mateixa essència del sistema democràtic".
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Igual que ja va fer a finals d'octubre amb una querella per rebel·lió contra la cúpula de l'independentisme, ara la fiscalia assenyala que estudia accions penals del mateix nivell contra els CDR, malgrat que no tenen una cara visible i les forces de seguretat espanyoles no han filtrat cap llista de noms. Des de l'octubre que la Guàrdia Civil té els comitès, que aposten per l'acció directa des de la desobediència pacífica, en el punt de mira. Però el principal problema que han trobat les forces de seguretat espanyoles és posar cara i nom als "promotors" d'aquests grups.
Fonts del ministeri públic assenyalen a l'ARA que el fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, ha sigut informat aquest dilluns mateix de l'obertura de diligències després de les protestes d'aquest cap de setmana, en concret, l'obertura de barreres al peatge de la Roca de l'autopista AP-7. Amb tot, no confirmen si la fiscalia ja porta temps investigant els CDR. El que sí que deixen clar és que s'està en una fase preliminar i que les accions penals encara podrien tardar un temps, és a dir, que si hi ha una querella no es concretarà aquesta mateixa setmana.
Els CDR han aixecat aquesta tarda, durant mitja hora, les barreres del peatge de la C-32 entre Castelldefels i Sitges. En el comunicat, la fiscalia recorda que manté actives investigacions en "persecució d'aquestes conductes, més enllà de les meres i concretes accions individuals". Considera que "no es pot obviar el fet que amb la seva forma d'actuar el que es pretén és la subversió de l'ordre constitucional, lloant amb violència persones judicialment investigades pels delictes més greus que poden donar-se en un estat social i democràtic com és el de rebel·lió". Finalment, assenyala que es conductes dels CDR podrien constituir delictes per "rebel·lió, malversació i altres delictes contra l'ordre públic".
Els CDR, mig any en el punt de mira de la policia i el Suprem
Novembre: identificació
L’1-O i l’aturada del 3-O van significar l’eclosió dels CDR, però els talls del 8-N van ser la gran prova de foc. Les forces de seguretat van començar a identificar-ne membres per entendre'n el funcionament.
Desembre: investigació
Les sigles dels CDR apareixen per primer cop en una providència del jutge del Suprem Pablo Llarena al desembre, en què demana a la Guàrdia Civil tant conèixer les seves activitats com identificar-ne els responsables.
Gener: denúncia
Llarena ordena noves diligències, en concret, per investigar una reunió “supramunicipal” del CDR d’Igualada a l’octubre. En paral·lel, les forces de seguretat de l’Estat filtren que investiguen els comitès per haver dut a terme “activitats coercitives”.
Febrer: detencions
Els Mossos detenen fins a 14 membres dels CDR el 23 de febrer per haver-se encadenat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer per denunciar la “repressió de l’Estat” contra l’independentisme.
Març: criminalització
L’unionisme s’aferra a l’onada de protestes per l’empresonament de Carles Puigdemont i més consellers per vincular independentisme amb la violència. El PSOE ja parlava de “germen” de la 'kale borroka' dijous passat.
Abril: estudi d'accions penals
La fiscalia anuncia que està estudiant accions penals contra els actors i promotors dels CDR, inclòs querellar-s'hi pel delicte màxim de rebel·lió.