Judicialització

La Fiscalia acusarà per terrorisme i tinença d'explosius els CDR investigats a l'Audiència Nacional

El ministeri públic demana l'obertura de judici oral contra 12 persones implicades en l'operació Judes del 2019

Detencions de la Guàrdia Civil en el marc de l’operació Judes.
28/06/2023
2 min

MadridLa Fiscalia de l'Audiència Nacional vol que es jutgi per terrorisme els 12 membres dels CDR implicats en l'operació Judes, les detencions que es van produir el 23 de setembre del 2019 a persones que presumptament preparaven accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés. La majoria d'ells van estar en presó preventiva i el ministeri públic ha interessat ara l'obertura de judici oral, segons ha avançat El Mundo i confirmen fonts de la institució a l'ARA.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Concretament, la Fiscalia acusarà per delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista i delicte d'estralls de caràcter terrorista i en grau de temptativa vuit persones. Són Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Joaquim Delgado. En canvi, als investigats Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrego es limita a atribuir-los el delicte de pertinença a organització terrorista.

L'escrit formal d'acusació no es presentarà fins que, efectivament, l'Audiència Nacional ordeni l'obertura de judici oral i sol·liciti a les parts que el formulin. Allà es podrà veure les peticions de penes de presó. Ara bé, la Fiscalia ja avança que veu atribuïble a vuit persones l'article 574.1 del Codi Penal, que diu el següent: "El dipòsit d'armes o municions, la tinença o dipòsit de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o dels seus components, així com la seva fabricació, tràfic, transport o subministrament de qualsevol forma, i la simple col·locació o ús de les seves substàncies o dels mitjans o artificis adequats, seran castigats amb la pena de vuit a quinze anys de presó quan els fets es cometin contra qualsevol de les finalitats expressades en l'apartat 1 de l'article 573".

I aquestes finalitats són: "subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo; alterar greument la pau pública; desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional; provocar un estat de terror en la població o part d'ella". El sumari de la investigació ha revelat que alguns dels membres dels CDR planejaven ocupar el Parlament i que havien explorat el terreny de zones on hi havia infraestructures crítiques com torres de telecomunicacions, si bé no es va acabar executant res.

stats