La Fiscalia recorre al Suprem perquè condemni Tamara Carrasco

MadridLa Fiscalia no es rendeix en la persecució de l'activista del CDR de Viladecans Tamara Carrasco. Absolta de desordres públics pel jutjat número 25 de Barcelona i després per l'Audiència de Barcelona, ara el ministeri públic recorre al Tribunal Suprem. Així, el 21 de juliol va presentar un recurs de cassació en què demana condemnar-la i que fa uns dies es va notificar a la seva defensa. Té fins al 22 de setembre per presentar-hi al·legacions. La causa gira al voltant de la difusió per WhatsApp d'un àudio en què explicava les accions que tindrien lloc el 26 i 27 de març del 2018 arran de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, així com algunes que finalment no es van produir però que s'havien debatut com l'ocupació de l'aeroport, el port i Mercabarna. Aquells dies el que sí que va succeir és que es van tallar diverses carreteres i es va rodejar l'Estació de Sants.

En la sentència que va confirmar l'absolució, l'Audiència de Barcelona va considerar que Carrasco no havia incitat a la participació de les accions i que no s'havia fet una difusió pública del seu missatge –considerava que enviar-ho a amics per WhatsApp no ho era–. A diferència de la primera resolució, sí que creia que els fets eren constitutius del delicte de desordres públics, per bé que no es pogués atribuir responsabilitat a l'activista. Encara que la sentència del jutjat número 25 no els situï com a fets provats, l'Audiència de Barcelona destacava que no calia perquè era un "fet notori" i la Fiscalia s'hi afegeix.

De fet, la Fiscalia discuteix tots els arguments de l'absolució: considera que el que va passar els dies 26 i 27 van ser desordres públics, dona importància a la hipòtesi que s'ocupés l'aeroport o el port i sosté que la mera transmissió informativa de les accions que es produirien ja mereixen la condemna. "El delicte sancionat en l'article 559 del Codi Penal és un delicte de perill abstracte. N'hi ha prou que es tingui provat que l'acusada va enviar un determinat missatge amb un contingut que, potencialment, era capaç d'incitar als desordres públics. No cal que aquests desordres es produeixin efectivament perquè el delicte estigui consumat. No cal que la sentència declari provats els fets ocorreguts els dies 26 i 27 de març, com no cal que es produeixin els fets d'ocupar el port i l'aeroport", remarca el ministeri públic. 

"Es castiga la mera distribució o difusió pública de missatges amb prou aptitud per sorgir en un altre o reforçar la resolució delictiva consistent en generar desordres públics, sense que requereixi l'efectiva execució o, ni tan sols l'inici, de tals desordres", insisteix la Fiscalia del Suprem en el seu recurs de cassació. La qüestió dels fets provats i si són rellevants o no per la comissió del delicte és important perquè en aquesta última estació processal, el Suprem només pot revisar l'absolució per convertir-la en condemna a partir dels fets provats. És per això que la Fiscalia parteix del que va quedar determinat en la sentència i basteix una argumentació alternativa.

De terrorisme a l'absolució

Caldrà veure si el Suprem maniobra per canviar el futur judicial de Carrasco, que va viure un calvari amb una detenció que la va portar a l'Audiència Nacional acusada de terrorisme. El mateix dia, un altre activista dels CDR, Adrià Carrasco, també era objectiu de la Guàrdia Civil però va marxar a l'exili. La causa de la noia de Viladecans es va traslladar al cap d'uns mesos a la justícia ordinària perquè va decaure l'acusació de terrorisme i es va convertir en una causa sobre desordres públics. El 2019 va arribar el judici i l'absolució i el gener del 2021 es va confirmar que l'àudio de Carrasco no era delicte.