Els fiscals del Suprem reclamen obrir causa per terrorisme contra Puigdemont i el Tsunami

Madrid / BarcelonaLa majoria de fiscals del Tribunal Suprem tornen a xocar contra l'estratègia de Pedro Sánchez de desinflar les causes relacionades amb el Procés, en concret la de Tsunami Democràtic. Aquest dimarts fins a onze dels quinze membres de la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem han reclamat obrir la causa per terrorisme a l'alt tribunal contra l'expresident Carles Puigdemont. Una majoria encara més àmplia –12 a 3– ha considerat que hi ha indicis de terrorisme i ho ha fet en contra del criteri del fiscal nomenat ponent per aquesta causa, Álvaro Redondo, que s'havia mostrat contrari a la investigació en un informe compartit amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Una guerra oberta, doncs, al ministeri públic arran de la petició del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón d’elevar la causa del Tsunami al Suprem perquè Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg són aforats.

Fonts del ministeri públic informen que durant la reunió d'aquest matí hi ha hagut divergències entre els dos fiscals en cap de la Junta, Fidel Cadena i Joaquín Sánchez-Covisa. Això ha provocat que s'hagi hagut d'elevar la decisió final a la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, tal com marquen els estatuts del ministeri públic. Designada com a fiscal de l'alt tribunal l'any 2021 per Dolores Delgado, ex fiscal general de l'Estat i exministra de Justícia amb el PSOE, es va convertir el gener del 2022 en la primera dona en ocupar el segon màxim càrrec de l'estructura del ministeri públic: tinent fiscal del Suprem. Fa uns dies va acompanyar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en la seva presa de possessió, després que Pedro Sánchez el nomenés per segona vegada.

La Moncloa s'ha afanyat a recordar aquest dimarts que el ministeri públic és un cos jeràrquic. "D'acord amb els estatuts del ministeri fiscal, la decisió definitiva haurà d'adoptar-se pels òrgans que estableixi la normativa", ha manifestat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. I és que en una última instància, encara podria intervenir García Ortiz. Molt proper a l'exministra socialista Delgado i successor seu a la Fiscalia General de l'Estat, ha pilotat l'intent de rebaixar l'ofensiva judicial contra l'independentisme a l'Audiència Nacional, tot i que no en tots els casos, atès que manté altres peticions de presó per als CDR. En el cas de Tsunami Demoràtic sí que va propiciar un canvi de criteri: de terrorisme a desordres públics agreujats.

Les paraules d'Alegria han indignat al PP, que per boca de la seva secretària general, Cuca Gamarra, ha manifestat que "ja n'hi ha prou de pressionar". "Que respecti les resolucions de la Junta de Fiscals i no pressioni com ha fet avui [la portaveu de la Moncloa] recordant que serà el fiscal general qui digui com caldrà qualificar", ha insistit la número 2 dels conservadors, que ha volgut posar en valor la "imparcialitat" de l'organisme que aposta per portar Puigdemont al Suprem per terrorisme.

La decisió final, al Suprem

Sigui com sigui, més enllà del posicionament que la Fiscalia del Suprem acabi adoptant, la decisió final sobre si sacaba investigant Puigdemont per terrorisme a l'alt tribunal de l'Estat recaurà en la sala segona, que presideix Manuel Marchena. L'encarregat de presentar una ponència serà Juan Ramón Berdugo, un dels membres del tribunal que va jutjar el Procés.

Ha sigut al Suprem on els fiscals generals afins al PSOE no han pogut aturar l'obstinació de castigar al màxim els dirigents independentistes. Sota el mandat de Delgado, el quartet de fiscals conformat per Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal –fiscal general amb Mariano Rajoy–, Jaime Moreno i Fidel Cadena va lluitar fins al final per la condemna per rebel·lió en el judici del Procés. En canvi, mesos abans com a ministra de Justícia, Delgado havia ordenat a l'Advocacia de l'Estat que acusés per sedició. És obvi que no va poder controlar els fiscals del Suprem. Més tard, els mateixos fiscals també van posar el crit al cel contra els indults que va acabar aprovant Sánchez. Ara la nova batalla té a veure amb l'amnistia i es demostra que una majoria de fiscals del Suprem estan al costat de García-Castellón.

Dos informes contradictoris

La reunió d'aquest dimarts arribava envoltada per la polèmica pels dos informes contradictoris que el fiscal ponent, Álvaro Redondo, havia redactat. Un gir que segons el diari El Mundo es va fer de manera sobtada, amb només quatre dies de diferència, i per suposades pressions del fiscal general de l'Estat. El diaripublica aquest dimarts parts dels dos informes que constaten com Redondo va passar d'avalar la tesi de García-Castellón a oposar-s'hi en menys d'una setmana.

En un primer informe del 26 de gener el fiscal destaca l'"evident intenció d'atemptar greument contra la pau pública" de les conductes amb "participació" de Puigdemont i afegeix que correspon a l'il·lícit de terrorisme. En canvi, l'informe del 30 de gener subratlla que "els indicis són massa oberts". Així, sosté que es fa difícil afirmar "que concorre la situació processal que permetria, raonablement, que el Tribunal Suprem n'assumís la competència". Exactament el contrari que quatre dies abans: "Interessa que l'Excel·lentíssima Sala Segona del Tribunal Suprem assumeixi competència en els termes indicats, en relació amb els fets atribuïts al senyor Carles Puigdemont", havia defensat, en una opció d'"esborrany" que va acabar desestimada.

De fet, en el primer informe s'arribava a dir que les actuacions que atribueix a l'expresident "van afectar greument els drets humans" i que fins i tot si els elements del delicte de terrorisme "no es perfilen encara prou clars" hi ha prou raons per aplicar un delicte contra l'ordre públic per desordres i lesions greus. El segon informe en què rectifica el seu posicionament està datat a 30 de gener, el mateix dia que va tenir una audiència amb Álvaro García Ortiz. Aquest dilluns tan ell com el fiscal general van emetre un comunicat en què negaven pressions ni "influències" del màxim superior jeràrquic, i aquest defensava la "llibertat de criteri" de tots els fiscals en qualsevol causa.