El fiscal suís que investiga el rei emèrit arriba a Madrid el 30 de juny

MadridEl primer fiscal del cantó de Ginebra, Yves Bertossa, que investiga la transferència de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) de l'Aràbia Saudita a la fundació Lucum de l'aleshores rei d'Espanya, Joan Carles I, el 8 d'agost del 2008, arribarà a Madrid el 30 de juny que ve, segons ha pogut confirmar l'ARA. Bertossa es reunirà l'1 de juliol amb el tinent fiscal Juan Ignacio Campos i el seu equip al Tribunal Suprem.

El fiscal suís ja va visitar Madrid ara fa un any i vuit mesos. El 29 d'octubre del 2019 es va reunir a la seu de la Fiscalia Anticorrupció a Madrid amb el fiscal en cap, Alejandro Luzón, i el seu equip, conclave en què va participar el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón. La filtració d'àudios l'11 de juliol del 2018 –en què Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I, revelava el cobrament de comissions en l'adjudicació del tren d'alta velocitat en el tram la Meca-Medina, a l'Aràbia Saudita– va fer que el fiscal de Ginebra obrís diligències d'investigació el 4 d'agost del 2018.

L'examant anomenava dues personalitats importants, molt conegudes per la Fiscalia de Ginebra, en el muntatge de la gestió del rei Joan Carles I: Arturo Giancarlo Fasana, gestor de la firma Rhône Gestion, i Dante Canonica, advocat. La primera quinzena d'agost del 2018, l'entrada i registre en les oficines de Rhône Gestion, a Ginebra, i al bufet de Canonica, d'una banda, i l'accés a tota la informació del compte de la fundació Lucum al banc Mirabaud –que va rebre els 100 milions de dòlars–, de l'altra, va permetre a Bertossa confiscar dades i documents rellevants de dues fundacions amb les quals operava Joan Carles I: Lucum (Panamà) i Zagatka (Liechtenstein).

Comissió rogatòria

A la reunió del 29 d'octubre del 2019, es va traçar el full de ruta dels següents passos de la investigació. Bertossa va sol·licitar per comissió rogatòria (cooperació judicial internacional) els àudios de les converses entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I, i el comissari José Manuel Villarejo. Al seu torn, la Fiscalia va sol·licitar les dades de la investigació suïssa per al procediment espanyol sobre les comissions presumptament pagades en l'adjudicació de l'anomenada AVE del Desert.

La col·laboració judicial hispano-helvètica ha trobat en els últims mesos algunes dificultats a mesura que la Fiscalia del Tribunal Suprem, que es va fer càrrec de la causa el 5 de juny del 2020, fa ara un any, aprofundia la seva investigació sobre la fundació Zagatka. A finals del 2020 es van sol·licitar totes les dades i comptes bancaris de Zagatka a Suïssa. Però el compliment d'aquesta comissió rogatòria ha trobat dificultats en la seva execució. La veritat és que, segons fonts consultades per l'ARA, la major part de les dades que ha sol·licitat la Fiscalia del Suprem no han estat enviades a Espanya. "No hi ha una oposició directa, no et diuen: «No volem donar aquestes dades i comptes» o «No podem enviar-los», però el fet és que no els han enviat. I la Fiscalia té oberta una investigació sobre Zagatka", explica una font jurídica familiaritzada amb el procediment a l'ARA.

Precisament, Zagatka és rellevant per les despeses de Joan Carles I que va assumir al llarg de diversos anys. Uns 8 milions d'euros en vols privats entre el 2009 i 2018 van ser carregats als comptes oberts en bancs suïssos per Zagatka, fundació en la qual el rei emèrit era tercer beneficiari; el llavors príncep d'Astúries Felip de Borbó, quart, i les infantes Elena i Cristina, cinquenes. Els representants de l'ara rei emèrit, després de la seva abdicació el 2014, van presentar a principis del 2021, per les despeses apuntades en Zagatka, una declaració complementària per valor de 4,4 milions d'euros per regularitzar una situació ocultada a Hisenda.

Per aquesta raó, entre d'altres, és important conèixer els comptes de Zagatka per calibrar fins a quin punt la regularització presentada reflecteix la realitat patrimonial o no. L'Agència Tributària, al seu torn, ha obert un expedient de comprovació de les dades aportades pels assessors de Joan Carles I. La investigació de Bertossa s'ha centrat en la fundació Lucum, que ja omple uns 9.000 folis. El febrer passat, va interrogar Fasana i Canonica (els dos han estat gestors de Lucum i Zagatka) sobre Zagatka, però tots dos es van negar a declarar. Els seus lletrats van instar el fiscal a obrir una peça separada sobre l'esmentada fundació. No obstant això, segons fonts jurídiques helvètiques consultades per l'ARA, el fiscal Bertossa hauria dit, de manera informal, l'abril passat, que no té intenció d'obrir una peça separada. Bertossa va interrogar Álvaro d'Orleans, cosí llunyà de Joan Carles I, i primer beneficiari de Zagatka, l'octubre del 2018, després de bloquejar fons de la fundació per valor de 10 milions d'euros al banc Lombard Odier. Però dies després d'aquesta declaració, el fiscal va ordenar el desbloqueig d'aquests fons. No obstant això, en la reunió del 29 d'octubre del 2019 a la Fiscalia Anticorrupció de Madrid es va definir Orleans com un dels homes que movia comissions per a Joan Carles I. Zagatka, que en rus vol dir enigma, s'ha convertit en una peça central de la investigació a Espanya. I serà el tema central de la reunió de l'1 de juliol entre Juan Ignacio Campos i el fiscal Bertossa.