El fiscal del cas Palau creu que Osàcar no actuava sol a CDC: "És només el gallet de la pistola"

BarcelonaSegon dia de presentació d'informe per part del fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled. Després d'una primera jornada en què va fer un discurs contundent carregant contra els diferents factors que, segons ell, van permetre l'espoli, aquest dimarts el representant del ministeri públic s'ha centrat a detallar els arguments pels quals considera que CDC es va finançar irregularment a través del Palau. "El Palau era la canonada per la qual transitaven els diners que Ferrovial volia fer arribar a la formació política", ha conclòs. En un informe extens, de més de quatre hores, ha apuntat a més que l'extresorer de CDC Daniel Osàcar no actuava sol: "És només el gallet e la pistola, no tota".

Segons Ulled, "a ningú amb un mínim sentit comú no se li pot escapar que el tresorer només no pot idear tot això". Per això, ha opinat que hi havia una "influència en cadena". Tanmateix, ha justificat no haver acusat més membres del partit perquè només acusa allò que "fonamentadament i amb proves" pot sostenir.

Després que l'expresident de la Generalitat Artur Mas l'hagi instat reiteradament en els últims mesos a demostrar que hi va haver adjudicacions fraudulentes, el fiscal ha argumentat que no es pot considerar que siguin arbitràries perquè, en tant que gran empresa constructora, Ferrovial sempre estarà en disposició de guanyar contractes. No obstant això, ha subratllat que el fet "que l'adjudicació no sigui arbitrària no vol dir que no respongui a quelcom que, sens dubte, no és l'interès públic". "Com que tan raonable és donar-ho a un com a un altre, a qui li donem? Al que ens greixa" amb donacions, ha apuntat.

Segons l'argumentació d'Ulled, la situació és "més complexa". El representant del ministeri públic ha defensat que el delicte de tràfic d'influències es sustenta en el fet de "decantar-se, no de forma arbitrària però sí motivada per una comissió il·lícita, a favor d'una empresa o d'una altra". "Que no hi hagi arbitrarietat en la decisió no vol dir que no hi hagués -i n'hi va haver- una conducció teledirigida i retribuïda amb diners".

Reclamació al PDECat

A més, el fiscal ha tornat a insistir en la necessitat de demanar els diners que hauria cobrat il·legalment CDC a la seva "formació successora" (el PDECat), en cas que Convergència desaparegui. "Sotmeto al tribunal perquè tingui en compte que la formació podria haver sigut succeïda. Si hi ha béns que s'havien de decomissar i han passat a un successor, cal decomissar-los també", ha raonat el fiscal, que ha ampliat l'explicació que va fer en l'escrit de conclusions.

La presentació de l'informe aquest dimarts ha anat acompanyada de la projecció de diferents documents del cas, la majoria del CD Memorex, una prova extreta de l'ordinador d'Elisabeth Barberà i que la defensa de CDC intenta invalidar. Entre aquests documents, Ulled n'ha mostrat diversos en què apareixen anotacions que fan referència a l'extresorer de CDC Carles Torrent –mort el 2005– i a les quals hi ha càlculs de percentatges sobre adjudicació d'obres i fins i tot calendaris de pagament.

"Amic Carles, et faig arribar una altra proposta que està pendent d'adjudicació. T'agrairé que facis el que puguis", deia Millet en un missatge a Torrent mostrat per Ulled. El representant del ministeri públic ha fet notar que quan Daniel Osàcar va substituir Torrent al capdavant de la tresoreria de CDC, llavors Osàcar va aparèixer "constantment" a l'agenda de Montull, que és qui va passar a portar "la dinàmica diària per mantenir l'entramat criminal".

Ulled ha deixat clar que la documentació del cas és "incompleta, fragmentària", però que "les evidències es multipliquen i totes van en una direcció: que Millet i Jordi Montull feien de mitjancers en una relació entre Ferrovial i el partit que podia gestionar un flux d'adjudicacions". Segons el fiscal, les proves acrediten plenament que "es calculaven i pagaven comissions il·lícites a un partit polític de govern en relació amb un tràfic d'influències relacionat amb el finançament del partit".

De fet, segons el fiscal, fins a l'any 2003 "ha sigut bastant fàcil vincular obra concreta i pagament concret", mentre que a partir d'aquell any –quan les obres investigades també creixen en importància– el procediment se sofistica perquè el pagament dels percentatges no és immediat sinó que es fa al cap d'uns anys.

Entre els documents analitzats, Ulled també ha mostrat missatges entre Millet i l'exdirector de Ferrovial Pedro Buenaventura en els quals l'exresponsable del Palau es preocupa per adjudicacions, com la d'un pavelló esportiu de l'Ajuntament de Sant Cugat. I quin era l'objectiu de Millet, "mecenes de la cultura i la música"?, ha ironitzat Ulled. "Un percentatge del 4%", ha afegit, en referència a les comissions a canvi d'obra pública.

El patrocini dubtós de Ferrovial

Per reforçar la seva tesi, el fiscal també ha qüestionat algunes de les tesis de les defenses. Així, ha descartat que els diners que Ferrovial donava al Palau de la Música fossin només un patrocini. "En 10 anys que fa que investiguem, no hi ha cap patrocini de Ferrovial a cap entitat que arribi, ni de lluny, a les xifres del Palau de la Música", ha conclòs.

A més, ha qüestionat que la defensa vulgui comparar les donacions de Ferrovial al Palau amb les que acostumen a fer a entitats culturals algunes fundacions o les obres socials de caixes d'estalvis: "No em sembla especialment adequat equiparar interès d'entitats sense ànim de lucre amb una entitat mercantil que és al mercat per guanyar diners legítimament". Aquí, Ulled ha tornat a treure el seu discurs més dur: "Aquest és el drama. Que una entitat d'aquesta importància s'hagi vist instrumentalitzada per robar i finançar il·lícitament aquest partit".

El precedent de Jaume Camps

En un intent de demostrar que el finançament irregular de CDC ve de lluny, el fiscal ha utilitzat el precedent de l'exdiputat de CDC Jaume Camps, a qui la fiscalia situava, juntament amb l'extresorer Daniel Osàcar, com un dels intermediaris que hauria fet arribar els suposats desviaments de diners al partit. Finalment, però, l'Audiència de Barcelona va decidir que la seva causa s'havia d'arxivar perquè havia prescrit.

Tanmateix, Ulled s'ha remés al seu cas perquè l'ha considerat una "prova clara i inequívoca" de la resta de fets. Així, ha recordat que a l'agenda de Millet hi consta una trobada l'11 de febrer del 2003 entre Millet, Jaume Camps i Buenaventura, a la qual la succeeix una altra -el dia següent- en la qual ja no hi ha el representant de Ferrovial però s'hi afegeix l'extresorer de CDC Carles Torrent. D'aquella reunió sorgeix un altre document aportat a la causa, una taula de càlcul on apareixen obres adjudicades, quanties, pagaments i xifres. "L'11 parlo amb el que paga, el 12 amb el que cobra, i fem comptes", ha resumit el fiscal.

A més, ha recordat que, segons la investigació, Camps va ser present també en una reunió a l'Hotel Diplomàtic l'11 d'abril del 2005 -un mes després de la mort de Torrent- amb Germà Gordó -aleshores gerent de CDC-, Millet, Osàcar -que havia de substituir Torrent com a tresorer- i l'ex número dos del Palau, Jordi Montull.

Els convenis amb la CatDem i una crítica a Daniel Osàcar

De fet, Osàcar ha sigut també un dels assenyalats per Ulled. El fiscal ha posat l'accent en la manera com els diners del Palau arribaven a la fundació Trias Fargas a través de convenis de col·laboració. "Els convenis eren una burda excusa per emparar la sortida de diners del palau cap a la Trias Fargas", ha dit, i ha criticat que Osàcar declarés que els convenis "corresponien a la realitat".

"Al Palau no els coneixia ningú, així que tan importants no devien ser. Però és que a la Trias Fargas tampoc", ha destacat Ulled, que ha tornat a disparar contra l'extresorer de CDC pel fet que declarés davant del tribunal que l'Orfeó Català pagava a la Trias Fargas perquè a les festes majors no hi posessin sevillanes sinó sardanes. "Em sembla insultant. I no només perquè és mentida, sinó perquè és el resultat d'un mecanisme etnicomental molt particular".

Proves més enllà de les confessions

Un cop més, Ulled ha volgut subratllar que el fet que tant Fèlix Millet com Jordi i Gemma Montull confessessin el finançament irregular de CDC a canvi de rebaixar la seva pena no és l'únic argument amb què compta el ministeri públic. "Hi ha prova, el reconeixement és d'ajuda, però hi ha prova més enllà del reconeixement", ha remarcat.

Les confessions de Millet i Montull van sacsejar els primers dies del judici del cas Palau. En la primera sessió, Millet va assegurar que les donacions de Ferrovial anaven a parar a CDC: “Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d’obra pública. No ho vaig dir en la meva confessió però és veritat”. Un dia més tard, Jordi Montull ho reblava i afirmava que les comissions van pujar del 3 al 4% "perquè CDC volia més diners".

Crítiques a CDC

Com ahir, Ulled ha fet també valoracions polítiques sobre el cas, i ha acusat CDC de confondre el país amb el partit. En la seva intervenció, el fiscal ha criticat que dels documents investigats es desprengui que "es pren la part pel tot". És a dir, que les notes que els investigats prenien per controlar el moviment de diners fixaven que el destí dels diners era la Generalitat, en comptes d'escriure-hi CDC, un fet que ha considerat un exemple de confusió entre el partit i el país. "Desgraciadament, crec que és un esquema mental, una forma de pensar, i això és el més trist de tot".

Durant el primer dia de presentació del seu informe final, Ulled ja va situar entre els aspectes que van afavorir el saqueig del Palau la mala fiscalització dels òrgans de control, el "servilisme" dels col·laboradors de Fèlix Millet i un "cercle sociopolític molt determinat, amb una dinàmica satisfeta, complaent, on sembla que la bandera justifica quasi qualsevol atropellament amb la cartera".