L'amnistia serà un nou test per a García Ortiz, ja molt assenyalat i criticat per la dreta política i judicial. Se'l considera molt afí al govern de Pedro Sánchez. El Consell General del Poder Judicial va declarar-lo no idoni per al càrrec en una decisió insòlita, sobretot pel fet que el Tribunal Suprem revoqués un ascens de Dolores Delgado ordenat per ell argumentant "desviació de poder". A més, l'alt tribunal també ha revocat la designació de l'exfiscal general i exministra de Justícia com a fiscal de memòria democràtica i està estudiant un recurs per anul·lar el nomenament del mateix García Ortiz com a fiscal general de l'Estat. Hi ha encara una altra polèmica: la publicació d'una nota de premsa de la Fiscalia de Madrid en què explicava que la parella d'Isabel Díaz Ayuso havia reconegut al ministeri públic la comissió de delictes contra Hisenda. Un jutge investiga alts càrrecs de la Fiscalia per revelació de secrets, però vol saber l'últim responsable d'autoritzar la remissió d'aquella nota als mitjans. Si s'apuntés cap a García Ortiz, se'l podria investigar a la sala segona del Suprem i algunes fonts apunten que hi hauria base per imputar-lo.
La Fiscalia es prepara per a una batalla interna per l'amnistia
García Ortiz pot corregir els fiscals del Procés, que no volen aixecar les cautelars a Puigdemont
MadridLa publicació de l'amnistia al Butlletí Oficial de l'Estat està al caure i hauran de començar els moviments als tribunals. Si bé els jutges són els últims responsables a l'hora d'aplicar la norma, també hi jugarà un paper determinant la Fiscalia. De fet, dijous de la setmana passada els quatre fiscals de la causa del Procés al Tribunal Suprem ja van exposar al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, la seva tesi: el delicte de malversació no és amnistiable i, per tant, tampoc s'haurien d'aixecar les mesures cautelars de detenció i ingrés a presó que ara mateix pesen sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira. ¿Serà aquesta la posició que adopti el ministeri públic un cop l'amnistia entri en vigor? No se sap, però el que és segur és que si hi ha discrepàncies amb García Ortiz, serà aquest qui s'imposarà per la jerarquia que regeix l'organisme.
Fonts fiscals expliquen que és important mantenir un "principi d'unitat", tot i que no s'elaborarà una instrucció general com sí que es va fer quan es va aprovar la llei del només sí és sí o amb l'amnistia del 1977. En el cas actual, com que les causes que es poden veure afectades per la norma són detectables –el govern espanyol calcula que unes 400 persones se'n beneficiaran, però la Fiscalia publicarà una estimació pròpia poc després que la llei entri en vigor–, es poden individualitzar i analitzar cas per cas. Ara bé, sí que hi haurà una manera de procedir que García Ortiz vol que es reprodueixi en tots els casos: s'ha decidit que la Fiscalia no serà proactiva a l'hora d'aplicar la llei. Això què significa? L'endemà que es publiqui la norma al BOE, el ministeri públic no presentarà cap escrit demanant que s'arxivi una causa oberta o s'extingeixi la pena d'un condemnat, sinó que entén que qui ha de moure fitxa són les defenses dels interessats i els tribunals. Si transcorreguessin dos mesos i no s'hagués fet cap moviment –la llei preveu aquests dos mesos per actuar–, aleshores sí que actuaria.
Pels contactes que ja s'han anat fent, la Fiscalia ja sap de casos en què els jutges aplicaran l'amnistia sense obstacles i, en d'altres, hi haurà "resistències". D'entrada, fonts fiscals deixen clar que la d'amnistia, com qualsevol altra llei, té presumpció de constitucionalitat i validesa. L'organisme no vol avançar-se sobre quin serà el seu criteri en algunes de les causes més destacades, per bé que aquestes fonts sí que donen alguna pista al respecte. D'entrada, coincideixen amb els fiscals del Suprem que si els magistrats consideressin que la malversació és amnistiable, les mesures cautelars contra Puigdemont s'haurien d'aixecar i l'expresident podria tornar amb llibertat a Catalunya. Ara bé, els fiscals del Procés creuen que no ho és i plantegen que s'elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per discutir també si la llei d'amnistia pot obligar els jutges a retirar les ordres de detenció.
"El fet que la llei d'amnistia deixi sense efecte les mesures cautelars fins i tot quan es plantegi una qüestió prejudicial resulta contrari al dret europeu i al principi d'efectivitat", deixen clar els fiscals del Suprem en el seu escrit. En canvi, a la cúpula del ministeri públic apunten a una altra solució. Si un jutge planteja una prejudicial és perquè creu que la llei és aplicable, però que té algun dubte amb la seva legalitat i, per tant, hauria d'aixecar les mesures cautelars. Per dos motius: el primer, perquè ho diu la llei d'amnistia; i el segon, pel principi de prendre una resolució favorable al reu en cas de dubte. Pel que fa als delictes en si, com la malversació i el terrorisme, aquestes fonts prefereixen no mullar-se.
L'última paraula
És fàcil aventurar que hi haurà un xoc amb els quatre fiscals del Suprem –Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno– i que la incògnita serà la magnitud de l'enfrontament. En cas de discrepància, el fiscal general de l'Estat sempre té l'última paraula. Els subordinats poden acatar sense protestar, acatar deixant clara la seva crítica i, en última instància, poden arribar a ser rellevats. Aquesta guerra no es produirà, en canvi, en el marc de la causa de Tsunami Democràtic. Fa uns mesos ja en va agafar les regnes la mà dreta de García Ortiz, la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, després que la majoria de fiscals optés per assumir el cas per terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg. El criteri de la cúpula era que no –igual que a l'Audiència Nacional, on la Fiscalia acusa per desordres públics– i es va imposar el principi de jerarquia.
