El fiscal general en mans dels periodistes

BarcelonaLa guerra oberta entre el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha arribat als tribunals. Per primera vegada a la democràcia, el Suprem ha imputat el màxim responsable del ministeri públic per revelar informació sobre el procediment per frau fiscal contra la parella de la presidenta madrilenya, Alberto González Amador, enmig de la tempesta d'acusacions creuades entre el PP i el PSOE pels seus suposats casos de corrupció. Ara la sala segona investiga si García Ortiz i la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, María Pilar Rodríguez, van cometre un delicte de revelació de secrets: és a dir, si van difondre sense empara legal unes dades que afectaven un ciutadà sense responsabilitats polítiques (tot i la seva relació amb Ayuso) que van demanar abans al fiscal del cas, Julián Salto. Tots els experts consultats per l’ARA coincideixen que la decisió del fiscal general de fer públiques aquestes dades en un comunicat és del tot anòmala. Ara bé, quines possibilitats hi ha que aquesta investigació acabi amb García Ortiz condemnat a entre dos i quatre anys de presó?

Un dels punts clau que pot fer descarrilar la causa és el secret professional dels periodistes, que no tenen l'obligació de revelar qui són les seves fonts. Precisament, el Suprem assenyala que, un dia abans que la Fiscalia fes públic el seu comunicat, la premsa ja s’havia fet ressò de la correspondència entre l’advocat de González Amador i el fiscal de la causa. En aquests missatges, l'advocat admetia que el seu client havia comès els delictes de frau fiscal de què se l'acusava i demanava arribar a un acord amb el ministeri públic per obtenir una condemna menor. García Ortiz ha assumit la responsabilitat del comunicat de l'endemà, però nega haver passat aquesta informació prèviament a la premsa. "Ni jo ni el meu entorn hem filtrat cap correu", va dir aquest dimecres en una entrevista al canal 24 horas, on va suggerir que, a més del seu equip, aquest material també estava en mans de l'altra part. Des del departament penal de Legálitas consideren que els periodistes que van signar aquestes informacions estan emparats per la clàusula constitucional del secret professional i, per tant, no estarien obligats a aclarir qui els va facilitar la correspondència.

Aquesta és, de fet, la raó per la qual la major part de divulgacions d’informacions que afecten procediments judicials secrets no acaben als tribunals, destaca l’advocat penalista Xavier Melero. Fonts judicials consultades per l’ARA confirmen aquesta tesi i auguren que la investigació quedarà en no res, informa Ot Serra. Per a Melero, una bona via de defensa seria argumentar que no hi va haver revelació de secrets, perquè la informació divulgada aleshores ja no era secreta. Tot i així, l’expert creu que la causa es podria reconduir a una infracció del deure de confidencialitat, atès que es va filtrar informació sobre un "particular" i que el fiscal general ha admès que el comunicat es va publicar a iniciativa seva per suposadament salvar el bon nom de la institució. La tesi de García Ortiz és que, davant de notícies que apuntaven que la Fiscalia General hauria intentat frenar un pacte entre el fiscal Salto i la parella d'Ayuso per raons polítiques, havia de sortir a defensar la feina del ministeri públic.

Un particular?

Però ¿és realment González Amador un "particular" i prou? La parella d’Ayuso té pendent un judici per dos delictes contra la Hisenda Pública i falsedat en document mercantil el 2020 i el 2021, on també estan acusades quatre persones més i vuit empreses. L’advocada Marisa Herrero-Tejedor, sòcia del bufet Averum, manté que, amb la jurisprudència més recent, no se'l pot considerar un personatge públic només pel fet de ser la parella de la presidenta madrilenya si ell no ha assumit voluntàriament aquest rol, amb entrevistes o aparicions mediàtiques, cosa que reforçaria els límits del seu dret a la intimitat. Si no s’acrediten vincles d’aquests negocis amb l’administració pública o la possible aquiescència d'Ayuso –elements que ara no estan sobre la taula–, aquesta informació no seria "d’interès general" i, per tant, la seva divulgació no estaria justificada.

En aquest context, la jurista d'aquest bufet –especialitzat en dret a la intimitat– alerta del perill que pot suposar per al dret a la defensa avalar que un fiscal, de manera unilateral, pugui donar públicament detalls de l’estratègia que ha decidit seguir un acusat, sigui qui sigui. Des de Legálitas consideren que, en cas que s’acredités un perjudici, González Amador podria reclamar una indemnització a la Fiscalia General de l’Estat per haver vist vulnerada la seva presumpció d'innocència; però, més enllà d’això, aquest episodi no afectaria el procediment en curs pels delictes fiscals que se li imputen, segons les fonts consultades.