El fiscal general de l'Estat agafa aire
MadridAl fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, li ha passat el millor que li podia passar. Ha guanyat –justet, però ha guanyat– la votació de la Junta de Fiscals de Sala –els de més categoria de la carrera–, i ja pot agafar aire i defensar sense gaires complexos davant del Suprem la seva tesi que el delicte de malversació també es pot beneficiar de la llei d'amnistia. Els quatre fiscals que havien portat totes les actuacions des de la presentació de la querella per rebel·lió contra els líders independentistes volien sostenir que aquest delicte no podia quedar inclòs a l'esmentada llei. Però aquesta opció ha quedat derrotada per 19 vots (comptant el seu) a 17 i una abstenció. No era imprescindible que el criteri del fiscal general guanyés, perquè la Junta en qüestió és un òrgan consultiu. García Ortiz hauria imposat igualment la seva tesi, en ús de les facultats que té atribuïdes. Però òbviament és millor guanyar una votació, fins i tot de manera ajustada, que perdre-la, encara que també sigui per escàs marge. Ara bé, per al fiscal general el més interessant, per les seves conseqüències, és l'efecte secundari dels debats a la Fiscalia. El primer d'aquests efectes és que els quatre fiscals que van contradir les seves instruccions –negant-se a aplicar-les– queden apartats del cas, i no per cap mena de càstig o reprovació, que no hi són, sinó per pròpia voluntat.
Aquests quatre fiscals –Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno– ja havien anunciat que en cap cas defensarien la procedència d'aplicar la llei d'amnistia al delicte de malversació, pel qual van ser condemnats pel Suprem Oriol Junqueras i Jordi Turull, entre altres. Una negativa que també afectaria Carles Puigdemont, que no ha sigut jutjat. Cal recordar que el tribunal de Schleswig-Holstein va acceptar l'entrega de l'expresident de la Generalitat només pel delicte de malversació quan va ser detingut a Alemanya, el març del 2018. Per tant, la inaplicació de l'amnistia és clar que l'afectaria. El problema, si el Suprem va per aquest camí, ja no serà imputable a la Fiscalia de l'Estat. Difícilment els partits independentistes podran reaccionar contra el govern de Pedro Sánchez si hi ha dificultats per a un ple desenvolupament de la llei. Ja ha quedat molt clar que les decisions i els punts de vista del govern de coalició del PSOE i Sumar generen escàs, molt escàs suport en el si del poder judicial.
No s'acaba res
La Fiscalia General va explicar que el debat a la Junta de Fiscals havia sigut “de caràcter estrictament jurídic”. És d'una ingenuïtat infinita. Costa imaginar una discussió sobre una llei d'amnistia aliena a tota consideració política. Els quatre fiscals enfrontats al fiscal general de l'Estat ja es van oposar als indults. I el mateix fiscal general els va retreure l'orientació política de les seves posicions. Ara seran substituïts per Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Suprem, i Joaquín Sánchez-Covisa, un dels fiscals en cap de la Sala Penal del Suprem, que va donar suport a la tesi que en el cas Tsunami no hi havia delictes de terrorisme. Tots dos van votar ahir al costat del fiscal general i defensaran que s'ha d'aplicar l'amnistia al delicte de malversació. Però aquí no s'acaba res. Molt probablement, els jutges ho consultaran primer a la justícia europea.
