Moix no obté l’aval per apartar els fiscals del 3%

MadridEl fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, va salvar el cap ahir, després que nou membres del Consell Fiscal votessin en contra de la proposta per destituir-lo que van presentar els tres membres de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). Però Moix, en canvi, no va aconseguir l’aval del Consell per apartar els fiscals del cas del 3% –José Grinda, Fernando Bermejo i Juan José Rosa–, tal com va anunciar el mateix fiscal en cap. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, justifica la decisió de paralitzar l’exclusió amb el pretext que necessita tenir més informació i saber si el jutge Josep Bosch, del jutjat del Vendrell, accepta inhibir-se a favor de l’Audiència Nacional. És la primera vegada que en un Consell Fiscal s’arriba a debatre i votar la iniciativa de destituir un fiscal en cap. També es va plantejar la dimissió de Maza, a proposta de la fiscal Sofía Puente.

Encara que Moix va salvar el coll, Maza no va poder cobrir-lo en l’operació d’apartar els fiscals del 3%, que de moment continuaran investigant el cas. Moix havia anunciat la seva decisió d’apartar-los per raons “territorials” i funcionals, i va explicar que dos fiscals de la Fiscalia Provincial de Barcelona es farien càrrec de la investigació que fa tres anys que dura. A la pràctica, les raons territorials per apartar Grinda, Bermejo i Rosa es contradiuen, segons fonts jurídiques, amb tota l’activitat de Moix des que va assumir oficialment el càrrec, el 8 de març.

El 28 de març va rebre la declaració dels imputats Rafael Pallardó i Santiago Roselló, que acusen els fiscals del 3% de coaccions i amenaces. El 31 de març Moix i la tinent fiscal d’Anticorrupció, Belén Suárez, van rebre Higini Cierco, accionista de la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA), que es va oferir per col·laborar amb la fiscalia en temes de corrupció. Tant Pallardó com Roselló han implicat els fiscals Grinda i Bermejo en moviments foscos que van portar a la intervenció de la BPA. Aquests moviments, diuen els denunciants, van tenir com a motiu la resistència d’aquesta entitat a aportar informació sobre els negocis de la família Pujol.

Moix va anunciar als tres fiscals que els apartava del cas 3% i que havia enviat una de les denúncies –la de Pallardó– a la Fiscalia del TSJC. No van poder defensar-se de les denúncies. Per tant, el fiscal en cap va utilitzar l’argument territorial com un pretext per apartar els fiscals amagant la veritable raó: la investigació de Moix de les denúncies dels dos imputats, d’amagat dels fiscals, i la nova relació amb els Cierco.

“Moix va mentir. No és possible que quan va anunciar la seva decisió d’apartar els tres fiscals no tingués en compte les seves pròpies diligències amb les denúncies dels imputats i les seves reunions amb Higini Cierco i el seu advocat, Javier Iglesias”, va dir una font jurídica consultada per l’ARA. Fonts del Consell Fiscal van assenyalar que ha quedat clar que no es dona suport a la proposta de Moix d’apartar els tres fiscals i que el fiscal general de l’Estat necessita informació addicional. Una d’aquestes informacions té a veure amb la proposta que el jutge Josep Bosch s’inhibeixi a favor de l’Audiència Nacional. Si es produís aquesta decisió –que es donava com a molt probable–, el pretext “territorial” utilitzat per Moix cauria definitivament pel seu propi pes.

Amb tot, si bé Moix està instrumentalitzant el cas de la BPA i els denunciants, fonts jurídiques es fan dues preguntes. ¿A qui vol protegir apartant els fiscals que estan proposant una nova exposició motivada al TSJC per implicar noves personalitats? ¿Ha rebut instruccions del govern de Rajoy? Moix seguirà al capdavant d’Anticorrupció, però quan no fa ni dos mesos que és al càrrec ja ha rebut el primer revés a la seva gestió.