El fiscal: "Aquest judici també és democràcia"

BarcelonaNo és gens habitual que un fiscal lligui la seva exposició final davant del tribunal amb un discurs polític per defensar la institució, i menys si qui pren la paraula és un fiscal d’Anticorrupció. Però precisament perquè el judici del 9-N té un caràcter excepcional que a aquestes altures ningú nega, ahir el fiscal Emilio Sánchez Ulled va convertir bona part del seu informe final en un al·legat de la independència del sistema judicial i de la figura del ministeri públic. Ho feia per intentar ensorrar una de les línies argumentals de defensa que més han repetit Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i les seves defenses aquests últims cinc dies: que a l’expresident i les exconselleres se’ls ha assegut al banc dels acusats per haver posat les urnes. “Aquest judici també és democràcia”, sentenciava ahir Ulled.

El fiscal va començar la seva exposició -a diferència de la resta del judici ahir va utilitzar el castellà, argumentant “la transcendència del cas”- apel·lant a la “rabiosa independència” del tribunal i negant que la fiscalia actués al dictamen del govern central. A partir d’aquí va voler marcar les línies del terreny de joc, recordant que “no s’ha jutjat la voluntat popular”, sinó que el que haurà de dirimir el tribunal és si el Govern va seguir al darrere del 9-N desobeint el Tribunal Constitucional (TC).

Desacatament i arbitrarietat

El gruix de l’informe de la fiscalia, però, es va centrar en el debat jurídic i la comissió del delicte de desobediència. “Jo no ho estic disfrutant, em dol dir-ho, però el president de la Generalitat va articular una estratègia de desafiament obert a una ordre judicial”. Ulled entén que la providència del TC no era gens inconcreta, com al·leguen les defenses, sinó que de la seva lectura es deduïa que el Govern havia d’aturar el 9-N. Per això el fiscal assegurava ahir que la Generalitat era “conscient del que s’ordenava” i que Mas, Ortega i Rigau van “decidir prescindir-ne capritxosament”.

Un dels avantatges que té la fiscalia sobre les defenses és que compta amb més proves a l’hora d’intentar justificar la presumpta desobediència de Mas, Ortega i Rigau, perquè pot apel·lar a factures, contractes i comunicacions. Ahir Ulled va voler posar especial atenció als correus electrònics entre les empreses, però sobretot a la carta de Francesc Homs -que el dia 27 serà jutjat pel Tribunal Suprem- en què autoritzava l’empresa informàtica T-Systems a continuar treballant pel 9-N quan ja estava suspès. També va recordar que en lloc de manar aturar-los, el Govern va permetre “actualitzar la pàgina web” o que s’acabés repartint el material del procés participatiu. També va acusar Rigau de no seguir cap dels procediments legalment establerts per a la cessió dels instituts, per “poder emmascarar” que el Govern seguia al darrere de la votació: “No estem parlant d’astúcia, sinó d’arbitrarietat”, deia Ulled.

Però més enllà d’accions concretes, el fiscal també va fer referència a la “inacció” del Govern com un altre dels indicis de la desobediència i la prevaricació: “L’absència de resolució ordenant parar equival a una decisió activa ordenant continuar”, argumentava Ulled, que fins i tot va fer referència “al clima de somriures i mirades” entre els acusats i els testimonis per intentar justificar que van actuar amb connivència amb la Generalitat.

Ara el tribunal haurà de decidir si les proves tangibles i intangibles presentades per la fiscalia són suficients per constituir un delicte de desobediència que, dins del Codi Penal, estableix uns requeriments molt concrets perquè es consideri comès; un debat tècnic i jurídic que no té res a veure amb la política.