La por s'instal·la entre els cònsols a Barcelona
El cònsol de Finlàndia, Albert Ginjaume, que parla de "caça de bruixes", és el tercer diplomàtic cessat per les pressions d'Espanya per motius ideològics
BarcelonaAlbert Ginjaume no ha sigut el primer, i segurament tampoc serà l’últim. El fins ara cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona va ser cessat fa uns dies pel ministeri d’Exteriors del país escandinau per les pressions de l’estat espanyol en el que el mateix Ginjaume qualifica de "purga" o "caça de bruixes" dins els cos consular per motiu ideològics. Abans que ell ja van ser ‘purgats’ Xavier Vinyals, cònsol de Letònia...
...i després va ser Jordi Puig, de les Filipines.
La por s’ha instal·lat entre els cònsols, sobretot els que són catalans, ja que temen estar a les llistes que té el ministeri d’Exteriors espanyol, segons va explicar a l’ARA fa uns mesos Puig, dels diplomàtics propers a les tesis independentistes. Aquest diari ha intentat parlar amb alguns d’ells, però quasi ningú vol obrir boca, ni tan sols amb la promesa de respectar el seu anonimat. Un dels pocs que ha acceptat parlar admet que des del cas de Xavier Vinyals "vigilo molt què dic i on ho dic". I un altre simplement afirma que "la situació està molt fotuda" i que va pactar amb el seu ambaixador que "no diríem absolutament res d’aquest tema".
Quin va ser el suposat pecat d’Albert Ginjaume? Doncs organitzar, com a secretari general del cos consular a Barcelona –era també el representant de tots els cònsols davant les institucions–, un dinar amb Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. Tan greu és això? Doncs sembla que sí, ja que l’ambaixadora de Finlàndia a Madrid, Tiina Jortikka-Laitinen, va trucar al seu cònsol a Barcelona la setmana abans del famós dinar -que va ser l’1 de febrer- per preguntar-li per què havia convocat una "alcaldessa independentista". L’ambaixadora li va admetre que el ministeri d’Exteriors espanyol és qui l’havia advertit de la trobada amb Conesa, i el cònsol li va aclarir que es tractava d’un dinar més dels que el comitè executiu del cos consular organitza mensualment, i que la convidaven com a presidenta de la Diputació. "Llavors em va sembla que trobava suficient l’explicació, però després vaig entendre que era una advertència, ja que una setmana més tard vaig ser cessat. L’anterior dinar dels cònsols organitzat per Ginjaume i el seu equip va ser amb Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d’Espanya, conegut per les seves opinions contràries a la independència de Catalunya.
El ja excònsol de Finlàndia admet que ell no coneix l’existència d’aquestes llistes de les quals parlava el seu col·lega Jordi Puig, "però si existeixen jo hauria d'estar a dalt de tot". Un altre dels cònsols catalans consultats afirma que "no he fet res perquè em puguin posar en cap llista". Xavier Vinyals, excònsol de Letònia, va ser el primer que va 'caure' l’octubre de 2016 per haver penjat una estelada al balcó del consolat, cosa que ell ha negat sempre. En el seu cas, a diferència de Puig i Ginjaume, Letònia no el va voler cessar malgrat les pressions espanyoles, i va ser el ministeri de García Margallo el que li va retirar l'acreditació per exercir de cònsol a Espanya -l'exequàtur. Vinyals adverteix que ja no cal haver fet res per ser "escapçat": "El ministeri d’Exteriors espanyol ja no jutja actes concrets [com el seu o el de Jordi Puig, que va penjar una foto al Facebook en una manifestació del 3 d’octubre] sinó les idees de persones concretes". Vinyals, que està vivint amb molta tristesa i empatia el que estan passant els seus excompanys del cos consular, tampoc té coneixement de l'existència de llistes concretes, "però sí que sé que el ministeri vol canviar tots els cònsols que no pensen com ells volen".
Albert Ginjaume assegura que té la consciència molt tranquil·la i per això ha demanat una reunió personal amb Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, i aquest li ha dit que el rebrà quan pugui. Aquest dilluns, però, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ja l'ha rebut oficialment i li ha pogut explicar el seu cas. "Si el procés català no ha tingut èxit és perquè no ha tingut suport exterior. Això ho sap Espanya i ho vigila, per això tenen por de qualsevol pas d'un cònsol que pugui influir políticament en un altre i li tallen el cap", explica Ginjaume. Un dels cònsols consultats per l’ARA admet, però, que ell i algun dels seus col·legues sí que han estat treballant com han pogut a favor del Procés i estaven en contacte amb alguns consellers del Govern fins que van ser cessats per l’article 155.
La "purga" no sembla que hagi d’acabar amb Vinyals, Puig i Ginjaume i en els propers mesos segurament veurem més canvis de noms de cònsols honoraris.
Passi el que passi, el cos consolar haurà de trobar un substitut a la secretaria general, i ara mateix la pugna dins el comitè executiu està sent crua. Les espurnes del Procés han arribat a un col·lectiu acostumat a la diplomàcia, a saber guardar les formes, que ara es comença a mirar de reüll, o directament a assenyalar-se amb el dit. Segons el reglament intern, el substitut hauria de ser Lau Andersen, cònsol de Dinamarca i cap de relacions institucionals del comitè executiu, però ell ja ha dit que no vol assumir el càrrec de secretari general. Qui sí que s’hi ha postulat és Juli Bárcena, cònsol de Croàcia, però podria trobar-se amb l’oposició d’un altre membre del comitè, el cònsol de Costa d’Ivori, Andrés Carasso. Aquest diplomàtic és també el conseller delegat d’Iberdrola a Catalunya i membre de la FAES.