Política06/05/2014

El 'Financial Times' defensa la tercera via i reclama a Rajoy que negociï amb Catalunya

Retreu al president espanyol que no hagi fet cap gest per abordar la qüestió catalana

Ara
i Ara

BarcelonaEl prestigiós diari 'Financial Times' reclama a Mariano Rajoy que negociï una solució política amb Catalunya i que ofereixi una tercera via entre "la secessió i l''statu quo'". En un dur editorial titulat 'Time to tackle the Catalonia crisis' [És el moment de controlar la crisi a Catalunya], el rotatiu britànic exigeix al president espanyol "un compromís" per respondre a les aspiracions catalanes. La proposta espanyola hauria de suposar "més autonomia per a Catalunya, sota la forma d'una nova Constitució".

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El 'Financial Times' recorda a Mariano Rajoy que el sentiment independentista no és un sentiment passatger a Catalunya. I que no remetrà, encara que s'acabi la crisi econòmica. És per això que li demana que deixi de fer servir la Constitució per bloquejar el referèndum que reclama una majoria de la societat catalana. Segons el diari, "la demanda de milions de catalans de la independència", que per ara "no mostra senyals de solució", amenaça el "futur polític" d'Espanya just en el moment en què el país està "començant a sortir de la crisi".

Cargando
No hay anuncios

El diari recorda que "la causa de la independència catalana ha anat i vingut en la política espanyola des de fa prop d'un segle", però assenyala que "en els últims anys els catalans, que ara són 7,5 milions, han fet sentir les seves demandes secessionistes més fort que mai" i que "les enquestes mostren que gairebé la meitat dels catalans estan a favor de la independència i que al voltant del 75% volen un referèndum sobre aquesta qüestió". L'editorial explica que, més enllà dels motius històrics i lingüístics, "un dels arguments principals a favor de la secessió" és l'economia, ja que "el sentiment que Catalunya està traient les castanyes del foc a les regions més pobres d'Espanya s'ha tornat cada cop més dolorós per als seus ciutadans".

L'article compara la situació catalana amb l'escocesa i recorda que, mentre el Parlament britànic va acceptar la convocatòria d'un referèndum a Escòcia per al mes de setembre, "el mes passat el Parlament espanyol va declarar que no toleraria" una consulta d'aquestes característiques a Catalunya, alhora que Rajoy "insisteix que aquest referèndum violaria la Constitució del 1978".

Cargando
No hay anuncios

Per això, davant el risc d'un "xoc frontal" que segons el 'Financial Times' s'ha d'"evitar", el diari diu que "cal trobar una tercera via entre la secessió i l''statu quo'", i recorda: "Molts catalans moderats, incloent-hi líders econòmics, reconeixen que un trencament complet amb Espanya seria perillós i posen sobre la taula qüestions com la pertinença de Catalunya a la Unió Europea i la situació financera de la regió". Segons el diari, el "nucli" de la nova Constitució espanyola que reclama hauria de consistir a "trobar un nou encaix econòmic entre Catalunya i Madrid". "Mas ha argumentat que el dèficit fiscal català és aproximadament del 8% del PIB català. Clarament, hi ha límits sobre fins on Mas i els polítics que li donen suport podrien reduir la seva contribució sense desencadenar una crisi fiscal a Madrid", diu l'editorial, i recorda que "en qualsevol estat federal hi ha transferències des de les regions riques cap a les pobres". "Però Madrid –continua– no pot ignorar les legítimes preocupacions dels catalans que els seus propis serveis públics quedin infrafinançats comparats amb els d'altres parts d'Espanya".

El 'Financial Times' reconeix que trobar una solució a la situació no serà fàcil, però considera que Rajoy "ha de buscar un compromís". "És cínic escudar-se en la Constitució espanyola argumentant que bloqueja el camí tant cap a un referèndum com cap a la secessió. En els termes més estrictes, podria ser-ho. Però la Constitució hauria de ser capaç d'acomodar algunes demandes centrals dels catalans sense comportar la ruptura d'Espanya", conclou el text.