És possible aconseguir el finançament singular?

BarcelonaL'exigència d'un nou finançament per a Catalunya va deixar de ser un tabú per a l'independentisme en el moment en què Junts i ERC van posar-lo sobre la taula per primera vegada des del 2012 com una de les condicions per investir Pedro Sánchez. En el cas d'ERC, el partit va acordar amb el PSOE crear una comissió durant el primer trimestre d'aquest any per abordar aquesta reforma, però no es va fer. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, va desgranar al març la seva proposta de finançament singular, que va rebre el cop de porta immediat de la Moncloa. Ara ERC ha decidit posar com a línia vermella aquesta qüestió si Salvador Illa vol els seus vots per ser investit president de la Generalitat. En què consisteix la proposta d'Esquerra? És possible l'entesa amb els socialistes?

El que va posar sobre la taula Aragonès va ser que el Govern recaptés el 100% dels impostos, sobre els quals també tindria capacitat normativa. La proposta també incloïa una transferència a l'Estat per finançar els serveis i les inversions que executi a Catalunya, a més d'una segona transferència de solidaritat per a les comunitats autònomes més pobres, tot i que el Govern no va concretar de quant havia de ser. Segons va explicar la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, en aquell moment, la proposta permetria a la Generalitat recaptar directament els prop de 52.000 milions d'euros que es generen en impostos a Catalunya, el doble dels diners que té ara a disposició. La proposta d'ERC és gairebé idèntica a la que va fer l'expresident Artur Mas el 2012. L'única diferència és que la de CiU incloïa un mecanisme automàtic per calcular la transferència d'anivellament territorial, basat en el pes de la renda i de la recaptació d'impostos de cada autonomia; en canvi, el text d'ERC aquesta quota queda oberta a "la negociació" entre la Generalitat i l'Estat. El govern de Mariano Rajoy va tancar la porta al pacte fiscal de Mas.

La proposta va rebre la negativa immediata de la Moncloa. El govern espanyol ha insistit diverses vegades que qualsevol reforma del sistema de finançament autonòmic s'ha de fer en un marc multilateral, que inclogui totes les comunitats, és a dir, en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). La tesi del PSOE, per tant, era que Catalunya ha de tenir el mateix tractament que la resta d'autonomies i sense sortir del règim comú. En els últims dies, però, els dirigents socialistes han modificat lleugerament el seu discurs. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, deia dijous que "Catalunya haurà de veure satisfetes les seves necessitats per les competències singulars que té aquesta comunitat". Aquest dissabte hi ha insistit el líder del PSC, Salvador Illa, que ha afirmat que el govern espanyol vol "donar resposta a la singularitat de Catalunya". ¿Això vol dir que accepta el finançament singular que demana ERC? La resposta és que no.

Què vol dir exactament Illa? Fins ara, la seva aposta ha estat defensar el respecte al principi d'ordinalitat, és a dir, si Catalunya és la tercera comunitat que més contribueix en impostos, hauria d'ocupar la tercera posició en el repartiment dels recursos per càpita després de la redistribució, no la desena com passa ara, o la catorzena, si es té en compte el cost de la vida. De tota manera, la proposta dels socialistes no implica que Catalunya surti del règim comú del model de finançament, com reclama ERC. De fet, tenir un finançament "singular" implicaria una modificació de la Lofca, la llei de finançament de les comunitats autònomes, cosa que requereix majoria absoluta al Congrés i, prèviament, haver passat pel CPFF, òrgan que reuneix totes les comunitats autònomes. La proposta de l'independentisme situa la Generalitat en una posició equivalent a la dels governs del País Basc i Navarra. Dues comunitats que tenen reconegut el sistema foral per la Constitució.

L'oposició dels 'barons' socialistes i populars

Socialistes i republicans s'havien posat d'acord el 2020 –en el marc de la negociació dels pressupostos estatals– per crear un grup de treball per reformar la tributació a les grans fortunes i acabar amb el dúmping fiscal, tot i que després tot plegat no es va materialitzar. Ara bé, la qüestió del finançament ha estat un os fins ara per als dos partits. Conscient que el referèndum no arribarà a curt termini, ERC ha decidit jugar aquesta carta ara que els socialistes tornen a necessitar els seus vots per a la investidura d'Illa. Des del 2012 cap partit independentista la posava sobre la taula, tot i que quan Aragonès va ser vicepresident del Govern –amb Quim Torra de president– ja defensava recuperar aquesta reclamació. No va ser fins que el partit va culminar el seu gir negociador amb l'Estat que Aragonès ho va tornar a demanar.

La petició dels republicans, però, no només té ara mateix el no del PSOE, sinó que el PP l'ha fet servir per activar una nova croada contra el govern espanyol de Pedro Sánchez. Els populars exigeixen un canvi global del sistema de finançament, però sense que cap comunitat tingui un model "singular", segons deia aquest mateix dissabte el portaveu del partit, Borja Sémper. El dirigent popular ha aprofitat per instigar la "rebel·lió" dels dirigents socialistes que tampoc veuen amb bons ulls les peticions de l'independentisme, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.