La filla de l'home mort a l'aeroport del Prat assegura que l'acció de Tsunami va "influir-hi"

BarcelonaAurelie Scherzinger, la filla de l'home mort a l'aeroport del Prat durant les protestes postsentència, assegura que l'acció de Tsunami va "influir-hi". En una entrevista a El Mundo, Scherzinger explica que el seu pare patia una afecció cardíaca que va ser agreujada per "la calor i l'estrès" del bloqueig a l'aeroport. "Esclar que sí, esclar que van influir en la seva afecció cardíaca, esclar que la seva mort va ser a causa d'això; la calor, l'estrès... No és el mateix arribar en cotxe, sense nervis, que d'aquella manera", afirma quan li pregunten sobre la interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón on defensa que l'acció de Tsunami va "influir" en la mort del seu pare.

La filla de Jean-Claude Joseph Scherzinger detalla que van arribar a l'aeroport amb la seva mare en el cotxe d'uns veïns amb qui havien anat a passar uns dies a Orpesa, "i es van trobar que els manifestants estaven davant les instal·lacions i es dedicaven a bloquejar els cotxes". "El meu pare tenia problemes de salut (una cardiopatia isquèmica crònica, segons els informes mèdics), i a causa del bloqueig van haver de sortir del cotxe i començar a caminar", descriu Aurelie Scherzinger, que narra el que li va explicar la seva mare.

"El veí es va adonar que el meu pare no es trobava bé i li va demanar que s'assegués. Havien caminat prop d'un quilòmetre amb les maletes i no estaven lluny de la porta. Van acordar que es quedés allà mentre ells facturaven, però quan van tornar ja hi havia l'ambulància", explica Scherzinger, que creu que el seu pare es va aixecar per intentar anar-los a buscar i va ser llavors quan va patir l'atac de cor. L'ambulància no hauria pogut sortir de l'aeroport i l'home va ser traslladat en helicòpter a l'Hospital de Bellvitge, on va morir una hora després.

Demana no utilitzar el cas amb "fins polítics"

Ara bé, després de tot aquest relat, Aurelie Scherzinger també rebutja que el cas sigui utilitzat amb "fins polítics". "Sé que a Espanya hi ha problemes. Però no m'agradaria que la història del meu pare s'usi amb fins polítics", manifesta. Manuel García-Castellón, el jutge que instrueix el cas de Tsunami a l'Audiència Nacional, va incorporar la mort d'aquest ciutadà francès en la seva interlocutòria on imputava per terrorisme l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a banda d'una desena de persones més. El jutge considera que cal esclarir la relació entre l'acció de Tsunami Democràtic i aquesta defunció per si és imputable als responsables de l'organització. Precisament, la qüestió pren rellevància perquè si el magistrat hi acaba establint un vincle, això podria ser una escletxa que podria no emparar la llei d'amnistia.

Puente admet que a Espanya hi ha casos de 'lawfare'

La qüestió del terrorisme i també del lawfare van ser dos dels esculls que van allargar la negociació entre el PSOE i Junts per la llei d'amnistia. Sobre aquesta última qüestió, precisament, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès que a Espanya hi ha casos de lawfare. "De casos de lawfare sens dubte que n'hi ha en aquest país. I negar-ho és un gest de cinisme", ha afirmat en una entrevista a eldiario.es. "El poder judicial tampoc pot agafar-se al corporativisme i dir que no hi ha casos de lawfare a Espanya perquè n'hi ha, n'hi ha hagut i estan demostrats", afegeix.

En aquest sentit, Puente posa l'exemple del cas de l'ex delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, que va acabar amb una condemna al jutge Santiago Alba per intentar perjudicar la carrera de Rosell com a magistrada. Ara bé, evita dir si el cas de Tsunami, per exemple, ho és. "Ho veurem. Crec que el procediment no ha fet tot el seu recorregut fins al final", afirma. El ministre defensa ser "crítics amb algunes decisions judicials" i retreu que hi hagi jutges que "opinin tot el dia sobre política".