Cas Pegasus

El fill de Mia Farrow i Woody Allen que ha destapat el Catalangate

Ronan Farrow va escollir el periodisme com a professió malgrat que des de petit va ser presa de la premsa groga

Ronan Farrow (Nova York, 1987) no coneix el que és una vida modesta i convencional. És el fill de les estrelles Mia Farrow i Woody Allen, va ser un nen prodigi i, com a periodista, s’ha convertit en una icona mundial des que va destapar a les pàgines de The New Yorker el cas dels abusos de l’exproductor de Hollywood Harvey Weinstein que va fer la volta al món de la mà del moviment Me Too i li va valer un premi Pulitzer.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Farrow va escollir el periodisme com a professió malgrat que des de petit va ser una presa de la premsa groga. Els seus pares han mantingut una guerra mediàtica intricada des que Allen -a qui la seva filla Dylan acusa d’abusos sexuals- es va divorciar per casar-se amb un filla adoptiva de Mia Farrow, 36 anys més jove que ell. “Feliç Dia del Pare. O com diem a la meva família, feliç Dia del Cunyat”, va dir Ronan Farrow el 2012 en un tuit, ara esborrat. Aquesta història familiar no va truncar la seva fe “en el poder de les històries i de la veritat”, com deia a El País el 2020.

Cargando
No hay anuncios

La seva trajectòria va molt més enllà de la seva família, com han anat documentant els mitjans amb minuciositat. Als 11 anys es va convertir en l’estudiant més jove a matricular-se a la Universitat de Bard, i als 15 va entrar a Yale. Als 21 treballava al departament d’Estat del govern nord-americà, i també va ser assessor de Hillary Clinton. Abans de treballar a The New Yorker, va dedicar-se a la televisió a la cadena NBC. El 2017 va interessar-se pel ciberespionatge. I la mostra més clara que vivim en un “present orwellià” la va trobar en l’espionatge massiu a desenes de polítics i activistes independentistes catalans. Ho explicava recentment a Catalunya Ràdio, quan es va mostrar perplex davant el fet que alguns diaris no s’haguessin fet ressò de la seva investigació en portada. Una tendència que, va recalcar, també caldria “investigar”.