El filibusterisme, la tècnica per intentar ajornar eternament les decisions parlamentàries
La tècnica d'obstruccionisme té els seus antecedents al Senat dels Estats Units
BarcelonaCiutadans, PSC i PP han optat pel filibusterisme parlamentari com a tècnica per intentar allargar eternament la decisió de la cambra catalana sobre la llei del referèndum. En el ple d'aquest dimecres, tant la mesa com la junta de portaveus s'han reunit múltiples vegades per posicionar-se sobre les peticions de reconsideració dels grups de l'oposició de l'admissió a tràmit de la llei que ha de donar cobertura legal a l'1-O. Però què és el filibusterisme?
Es tracta d'una tècnica específica d'obstruccionisme parlamentari que consisteix a abusar del reglament a fi d'ajornar al màxim la decisió sobre una determinada qüestió, encara que finalment s'acabi aprovant. Els orígens es remunten al Senat dels Estats Units el 1854 quan es va haver de votar sobre la constitució dels estats de Kansas i Nebraska.
El mètode principal que encara es fa servir a la cambra nord-americana és pronunciar discursos que poden durar hores. El reglament ho permet sempre que l'orador sigui capaç de mantenir-se dempeus i no aturar-se durant l'exposició dels seus arguments. El 7 de març del 2013, el representant de Kentucky al Senat Rand Paul va estar més de 10 hores seguides exposant el seu posicionament en relació amb el nomenament del nou director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), John Brennan.
A Catalunya, el reglament del Parlament no preveu que en cap cas els portaveus dels grups puguin parlar indefinidament, tret del president de la Generalitat. Així, a la cambra catalana s'ha d'optar per altres vies com les que han escollit aquest dimecres Ciutadans, PSC i PP, que, emparant-se en la normativa, han demanat a la mesa que es tornés a pronunciar sobre algunes decisions. Una altra de les fórmules ha estat allargar el procediment del ple demanant que la presidenta del Parlament llegís en públic la resolució de la mesa de les peticions de reconsideració presentades pels grups de l'oposició, tal com preveu l'article 86.2 de la cambra.