La figura de Joan Carles I ja només és tabú al Congrés

BarcelonaCastigat sense assignació econòmica pel seu fill Felip VI a mitjan març, portada de Le Monde al maig pels casos de presumpta corrupció que l’assetgen i investigat per la Fiscalia del Tribunal Suprem des de dilluns, els tres mesos d’estat d’alarma han estat demolidors per a Joan Carles I. La figura del rei emèrit està en el punt de mira pel presumpte cobrament de 100 milions de dòlars en comissions pel contracte del TGV entre Medina i la Meca, i la investigació ha fet que el seu nom aparegui sovint a les portades de mitjans nacionals i internacionals, que escruten la seva relació amb la monarquia saudita i amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, la seva examant. Les ombres al voltant de Joan Carles I han deixat de ser tabú, i només el Congrés manté, per ara, la negativa a parlar obertament de les sospites sobre el rei emèrit.

A Suïssa i ara també al Suprem s’investiga, doncs, si els 100 milions de dòlars que, com un “regal” del rei Abdullah de l’Aràbia Saudita, van aparèixer en un compte corrent al banc suís Mirabaud a nom de la fundació panamenya Lucum -de la qual Joan Carles I era l’únic beneficiari- eren en realitat comissions pel tren d’alta velocitat que, segons Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, hauria rebut Joan Carles I després que, a última hora, hi hagués una rebaixa del 30% del pressupost. I al mateix temps que l’investiga la justícia ho fan també els mitjans, que posen la lupa sobre el rei emèrit com mai abans s’havia fet.

Així, fa una setmana la televisió pública basca EiTB emetia el reportatge sobre les presumptes irregularitats de Joan Carles I El virus de la Corona, que avui es podrà veure a TV3 i en què, entre d’altres coses, l’examant del rei denunciava amenaces i una campanya contra ella de la Casa del Rei. Al mateix temps, aquests dies a Spotify es publica setmanalment un nou capítol del podcast XRey, dirigit pel periodista Álvaro de Cózar i que, en píndoles d’entre 20 i 30 minuts i a través d’entrevistes durant l’últim any amb més de 40 testimonis directes, se submergeix en la vida de Joan Carles I, relatant aspectes que van des de la seva infància -i la complexa relació entre el seu pare, Joan de Borbó, i Franco- a com es va gestar la seva abdicació -amb un paper imprescindible de l’aleshores líder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba-, passant per quan amb 18 anys va matar d’un tret el seu germà a Estoril -en un cas que va ser considerat un accident i que mai va ser investigat- i la polèmica de Botswana.

L’ensopegada a Botswana -triple trencament de maluc durant una cacera d’elefants en plena crisi econòmica a Espanya-és, també, l’inici de la caiguda en desgràcia de Joan Carles I, el moment en què la seva vida privada i els seus negocis deixen de ser terreny vetat a la crítica. En declaracions a l’ARA, Álvaro de Cózar apunta que ja als anys 90 “es comença a trencar una mica el tabú i apareixen històries en diferents mitjans en què el rei acabava com el centre de suposades trames de negocis”, en les quals també hi juga un paper Manuel Prado y Colón de Carvajal -administrador privat de Joan Carles I durant 20 anys i que passaria per la presó per negocis amb Javier de la Rosa-, però admet que és amb Botswana quan es trenca del tot. “Ho fa inevitable”, opina, i situa el mapa mediàtic -amb Twitter funcionant a ple rendiment, infinitat de mitjans digitals i la informació viatjant a una velocitat de vertigen- com un dels factors clau: “El rei és un personatge del segle XX arrasat pel segle XXI”, conclou De Cózar.

El director de XRey explica que va ser fa un any quan va decidir que calia fer un treball d’investigació a fons sobre la figura del rei emèrit per intentar entendre què ha passat per arribar a la situació actual. “La història del rei és més desconeguda del que la gent es pensa”, subratlla, i posa com a exemple el cas de la mort del seu germà petit a Estoril mentre jugava amb una pistola amb Joan Carles I, que aleshores tenia 18 anys. “El franquisme ho va ocultar, no es va investigar ni es va fer res al respecte”, afirma De Cózar, que destaca com durant molt temps els fets d’aquella tarda a Estoril s’han difuminat. ¿Hauria estat possible un reportatge com XRey en un mitjà generalista? De Cózar creu que sí, però subratlla les potencialitats que té una plataforma com Spotify, que et permet escoltar el podcast al mòbil, o quan puges al cotxe. “Dona moltes facilitats”, resumeix, i defensa la necessitat que el periodisme explori nous formats. Ara el seu treball està a punt de convertir-se en la base d’una sèrie de televisió.

El paper del Congrés

El rei emèrit, doncs, ha deixat de ser mediàticament un tema tabú. A nivell polític, però, la cosa és diferent. Lluny queden els dies del 2013 en què Rubalcaba esbroncava Pere Navarro per demanar per sorpresa l’abdicació de Joan Carles I, però avui el Congrés encara es nega a investigar els negocis del rei i les possibles irregularitats comeses. PSOE, PP i Ciutadans han fet valer fins ara els seus vots per frenar-ho a la mesa del Congrés, i seran només de moment la justícia suïssa i espanyola les que l’investigaran.