L'indult torna a escena: qui el pot demanar i què cal per concedir-lo?

BarcelonaAmb la posada en marxa del nou govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, la figura de l'indult als presos polítics ha tornat a aparèixer sobre la taula. Tant els comuns dilluns a través d'Ada Colau i Jaume Asens com la UGT aquest dijous han defensat que aquest instrument ha d'estar en l'agenda del nou executiu. Tanmateix, Pedro Sánchez no s'ha obert fins ara a aquesta possibilitat.

Basada en una llei del 1870 i reformada el 1988, la figura de l’indult és una "mesura de gràcia, de caràcter excepcional" que consisteix en la retirada total o parcial de les penes dels condemnats amb sentència ferma, segons informa el ministeri de Justícia. L’atorga el rei a proposta del ministre de Justícia després d’una deliberació prèvia del consell de ministres.

Qualsevol pres pot demanar la concessió de l’indult excepte els reincidents que ja haguessin estat condemnats per una altra sentència ferma, exceptuant els casos en què, segons el parer del "tribunal sentenciador", hi hagués motius suficients "de justícia, equitat o conveniència pública" per concedir-los "la gràcia". D’altra banda, per aplicar aquesta mesura es requereixen proves del penediment del condemnat. És imprescindible, a més, que l’indult no causi perjudici a terceres persones. A més, el penat ha d’haver obtingut el perdó de la part ofesa.

El fet que la llei d'indults demani una admissió dels delictes (tot i que el text no especifica que sigui un requisit indispensable) ha sigut una de les qüestions que més han rebutjat els presos independentistes, que s’han posicionat a favor de l’amnistia en lloc de l'indult. Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va rebutjar acceptar l’indult perquè seria "reconèixer" que és culpable: "No ho soc". A part dels condemnats, també poden demanar l’indult els seus parents, "qualsevol altra persona en nom seu" –cosa que inclou sindicats, entitats, etc.–, així com el "tribunal sentenciador", el Tribunal Suprem, el ministeri fiscal, el jutge de vigilància penitenciària i el govern espanyol.

Una eina controvertida

Aquesta mesura de gràcia ha sigut objecte de debat polític reiteradament, atès que obre la porta a una intromissió del poder executiu en la tasca del judicial. L’indult ha estat poc utilitzat en els últims anys segons El Indultómetro, un portal que actualitza la llista de beneficiaris de l’indult des del 1996 recollint-ne les publicacions al Butlletí Oficial de l’Estat. Segons informa, entre el 1996 i el 2018 es van concedir 10.582 indults. El 2016, el 2017 i el 2018 són precisament els anys en què se’n van atorgar menys (27, 26 i 17 respectivament), una xifra que xoca amb la de períodes anteriors, quan era molt més elevada (el 2000 se’n van concedir 1.744).

Alguns dels indults més sonats van ser el de l’ex alt càrrec del Govern Josep Maria Servitje, així com l’empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, d’Unió, condemnats a penes de presó pel cas Treball. Els va salvar el govern de Mariano Rajoy el 2012. Del govern de José Luis Rodríguez Zapatero es recorda també l’indult el 2011 al conseller delegat del Banco Santander Alfredo Sáenz, condemnat per un delicte d’acusació falsa, tot i que després el Tribunal Suprem va anul·lar-ne la mesura. Un altre dels casos més polèmics va ser l’indult, el maig del 2014, d’un guàrdia civil condemnat per gravar una agressió sexual a una dona en lloc d’ajudar-la mentre estava sent agredida, així com el que va tenir lloc el 2012 a quatre mossos d’esquadra que havien estat condemnats per torturar un home detingut per error. El 14 de febrer del 2017 el Congrés va donar suport a una proposició registrada pel PSOE per modificar la llei d’indults i prohibir que la mesura es concedeixi a condemnats per corrupció i delictes de violència de gènere.