Les fiances al Tribunal de Comptes, un nou obstacle perquè l'ICF obtingui la fitxa bancària

BarcelonaL'Institut Català de Finances (ICF) no és un organisme conegut pel gran públic, però en els últims anys ha guanyat pes en el terreny polític i mediàtic. El motiu és que els partits sobiranistes s'han marcat l'objectiu d'aconseguir que obtingui la fitxa bancària, és a dir, que pugui operar com un banc. Això li permetria, sobretot, accedir al crèdit en millors condicions i rebre dipòsits, bàsicament d'institucions públiques i empreses. En l'acord d'investidura entre ERC i la CUP es parla de convertir l'ICF en la "banca pública de Catalunya". El problema és que es necessita el permís del Banc d'Espanya, que històricament sempre l'ha negat. ¿L'operació de les fiances del Tribunal de Comptes pot ser un nou fre?

En conversa amb l'ARA, l'ex secretari general del departament d'Economia (2013-2016) Albert Carreras ho té clar: la Generalitat "ja es pot oblidar durant uns quants anys més" d'obtenir la fitxa bancària per a l'ICF. El seu argument és que l'Estat veurà com un "pecat greu" l'operació del Tribunal de Comptes –ell és, precisament, un dels ex alts càrrecs afectats en la causa–. Carreras, de fet, ja va participar en diversos intents d'aconseguir la conversió en banc de l'ICF que no van fructificar mai. "Les ganes que tenia el Banc d'Espanya de concedir-la eren zero encara que la nostra proposta tècnica hagués seduït tots els alts funcionaris de l'Estat que se l'havien de mirar", assegura.

D'opinions, però, n'hi ha per a tots els gustos. Un coneixedor del món de l'ICF té un altre argument per explicar per què no hi ha hagut fitxa bancària i, probablement, tampoc n'hi haurà a mitjà termini. Recorda que tot el sistema bancari europeu ha tendit a reduir el nombre d'entitats i no s'entendria que el Banc d'Espanya en facilités de noves. "La tendència ha sigut cap a la restricció", recorda. Això sí, considera que l'operació amb el Tribunal de Comptes no hauria d'afectar jurídicament l'institut de finances, ja que, com en altres operacions amb menys càrrega política, actua sota "el paraigua i la responsabilitat del Govern".

El Banc d'Espanya

Un gran coneixedor del Banc d'Espanya és l'economista Guillem López Casasnovas, que en va ser conseller. Recorda que es va interessar "diversos cops" per l'assumpte de la fitxa bancària de l'ICF i que els "deures" que aportava la Generalitat li semblaven "correctes". Des que va deixar el banc, però, no n'ha sabut res més. Ell considera que l'operació de les fiances pot afectar les renovades ambicions del Govern per la fitxa bancària. "No hi ha dubte que el soroll per la utilització que es pugui fer de l'ICF en el clima polític actual no ajuda a pensar només des de criteris tècnics", exposa. Avui dia, conclou, "tot té rerefons polític i les solucions objectivades són molt difícils". El mateix opina una altra font que coneix a fons el funcionament de l'ICF i que apunta que, tot i que a l'hora d'atorgar o no la fitxa bancària tant el Banc d'Espanya com el BCE només haurien d'analitzar criteris tècnics, l'enrenou al voltant del fons per als encausats al Tribunal de Comptes sí que li pot passar factura davant del banc europeu en termes "reputacionals".

Altres veus pròximes a l'ICF expliquen que en el rerefons dels dubtes que li han sorgit a l'institut sobre si calia fer l'operació de les fiances hi ha el debat sobre si veritablement ha d'actuar com un banc i, per tant, basant-se en criteris tècnics, o si per contra ha de mantenir un biaix polític que li permeti fer operacions com aquesta. A l'ICF hi ha veus que sostenen que ha d'actuar com ho faria qualsevol altra entitat financera i que signar aquest aval és fer un pas enrere. La Generalitat no ha estat mai a prop d'aconseguir la fitxa bancària per a l'ICF. I tot indica que el moviment de les fiances no l’ajudarà a estar-ho.