Fiança... per l’absència de risc de fuga, destrucció de proves i reiteració

MadridEl magistrat Pablo Llarena va citar el 22 de desembre passat, pel seu compte, sis nous investigats, entre els quals Marta Rovira i Marta Pascal, per a aquest dilluns 19 de febrer. Aquest dilluns, gairebé seixanta dies després, l’instructor de la causa per rebel·lió va imposar a Rovira una fiança de 60.000 euros en decretar la seva llibertat provisional, una fiança que va deixar a discreció del magistrat la fiscal Consuelo Madrigal, que, ves per on, no havia sol·licitat aquestes declaracions ni havia advertit durant aquests dos mesos l’existència de risc de fuga, destrucció de proves i reiteració delictiva.

Una absència de risc que el magistrat Llarena va confirmar en dictar la mesura: no hi ha risc de fuga perquè Rovira ha tingut temps suficient per eludir l’acció de la justícia i no ho ha fet. Segons Llarena, la fiança de 60.000 euros es correspondria a la posició que va ocupar Rovira en l’organigrama de la rebel·lió. Llarena li va recordar les punxades telefòniques que consten a l’atestat ampliat del 31 de gener del 2018, en el qual l’ex secretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové i el conseller exiliat Toni Comín parlen de l’organització del referèndum, i es fa referència a Oriol Junqueras i a Marta Rovira. També va evocar una conversa entre Jové i Rovira en què es parla de les alternatives disponibles als locals per als centres de votació de l’Ajuntament de Barcelona. El magistrat va citar dues trucades més en relació als locals. Llarena va explicar que Rovira no va arribar a tenir un paper equivalent al dels membres del Govern en llibertat provisional (fiances de 100.000 euros), ni similar al de la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell (150.000), però sí més important que el dels quatre membres de la mesa investigats (25.000).

Referència a Gabriel

És curiós: amb els 60.000 euros, Rovira es queda lleugerament per sobre dels 50.000 imposats per deixar en llibertat l’exconseller Santi Vila, que va renunciar al seu càrrec la nit anterior a la declaració d’independència del 27 d’octubre. En resumir les tres raons inexistents per denegar la presó incondicional que sol·licitava l’acusació popular del partit d’ultradreta Vox, Llarena va fer al·lusió al risc de fuga, tènue, d’Anna Gabriel sense anomenar-la, cosa que va originar mirades de complicitat entre alguns lletrats. Segons Llarena, “algunes persones semblen voler abstreure’s de la jurisdicció”. I ho va deixar aquí.

Els advocats de les defenses han intentar conèixer les intencions de Gabriel però no han aconseguit cap confirmació del que farà. Tot i això, s’assumeix que la diputada de la CUP, que és a Ginebra i avui anunciarà si declararà al Suprem, ha preparat l’escenari per no presentar-se. Fonts judicials consultades per l’ARA fa setmanes van assegurar que la fiscalia no tenia la intenció de demanar mesures cautelars ni per a Mireia Boya ni per a Gabriel. En aquest últim cas, la diputada de la CUP no va ser present en les reunions preparatòries convocades per Carles Puigdemont per a l’organització del referèndum.