Els feus petits del PP voten sí-sí per sobre de la mitjana de Catalunya

BarcelonaEl PP governa nou municipis de Catalunya. El 9-N era una prova de foc en aquestes poblacions, on molts dels alcaldes van negar-se a cedir un espai públic per fer la votació. Amb el 100% escrutat i els resultats a la mà, es pot analitzar què han votat els habitants dels municipis del PP. Els set petits feus populars, on no hi viuen més de 3.500 habitants, han optat en massa pel sí-sí: tots ells superen la mitjana catalana (80,7%).

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on no es va poder votar però es van preparar autobusos cap a Gandesa per fer-ho, el sí-sí ha arrasat amb el 90,3% dels vots. La raó podria trobar-se en la participació, lleugerament més baixa que en l'última cita amb les urnes (437 persones diumenge, 520 en les europees del maig). És a dir, gairebé només el sí va mobilitzar-se a les urnes. El no tot just s'ha endut 13 vots, i el sí-no, 14.

Un cas molt similar és el de Pontons (Alt Penedès), on tampoc es va poder votar i on també es van preparar busos, en aquest cas, cap a Torrelles de Foix. Uns busos que es van omplir exclusivament de sobiranistes: 129 vots (el 91,5%) per al sí-sí, 8 vots per a l'opció del sí-no (5,6%) i cap vot per al no. Enlloc semblaven aparèixer els 34 vots obtinguts pel PP a les europees o els 271 a les municipals.

A Santa Oliva (Baix Penedès), on es va poder votar al casal d'avis, el doble sí també va quedar per sobre de la mitjana catalana. Dels 726 vots, 589 –que representen el 81,13% del total– van apostar per l'opció independentista. El no va ser molt testimonial, amb 44 suports (6%), així com el sí-no, amb 46 vots (6,3%). La participació en aquest municipi penedesenc no va arribar a l'assolida a les europees, on van votar 1.095 persones, ni les municipals, on van participar 1.664 habitants.

La sorpresa va arribar als poblets més petits governats pel PP: a Almatret, Benavent del Segrià (Segrià), Bassella (Alt Urgell) i Sant Martí de Riucorb (Urgell) la participació el 9-N va ser superior a l'última convocatòria electoral, les europees, tot i que en cap cas va superar la de les municipals del 2011.

A Almatret, amb un inqüestionable 93% dels vots a favor de la independència (186 vots), cap veí va apostar pel no. Diumenge van votar un total de 200 habitants del petit poble lleidatà, més que en les europees, en què es van recollir 176 vots. L'alcalde va cedir la responsabilitat d'obrir un local a la regidora de CiU a l'oposició.

En un altre municipi del Segrià, Benavent de Segrià, el no va rebre 19 suports (2,9%), molt lluny dels 594 del sí-sí (90,5%). Les 656 persones que van votar al procés participatiu del 9-N van superar de llarg les 480 de les eleccions al Parlament Europeu, però no es van assolir les 780 de les municipals. A Benavent, la proposta del sí-no va rebre 32 suports. Precisament aquest dilluns, l'alcalde ha dimitit després que el PSC (els seus socis de govern) i CiU s'aliessin per obrir el Casal Cultural per celebrar el 9-N.

Sant Martí de Riucorb (Urgell) també es va mobilitzar més aquest diumenge que en les europees. En concret, 376 persones, de les quals 337 (89,6%) van votar pel doble sí, i només 3 (el 0,80%) van votar 'no'. Les votacions es van fer al local de la societat recreativa El Foment. Tot i que la participació de diumenge va ser més alta que en les europees (351 persones), no va superar les municipals (484).

A Bassella (Alt Urgell), l'alcalde no va cedir cap local per votar, però l'associació de la Ribera Salada en va posar un a disposició i es va poder celebrar el 9-N amb normalitat. A Bassella, com a Sant Martí, també es van recollir 3 vots del no. El doble sí va ser molt més majoritari: un total de 103 de les 115 persones (89%) que van votar ho van fer en aquest sentit. El sí-no va tenir 5 suports. A Bassella va votar una persona més que en les eleccions europees i 22 menys que en les municipals.

A Castelldefels i Badalona la participació cau en picat

Als dos grans feus populars a Catalunya, però, la participació va disminuir considerablement respecte a les últimes convocatòries a les urnes. A Badalona, les 49.580 persones que van expressar-se diumenge queden molt lluny de les 66.204 que ho van fer per triar el Parlament Europeu al mes de maig passat. Tampoc es van mobilitzar tots els que ho havien fet a Castelldefels fa sis mesos: 13.231 ahir, 18.600 a les europees.

El percentatge del sí-sí és, en tots dos casos, inferior a la mitjana catalana: a Badalona, 35.948 persones, el 72,5% del total, van votar pel doble sí, mentre que a Castelldefels van recollir-se 9.293 vots en aquest sentit, un 70,2%. El vot del no es va mobilitzar considerablement, però també va quedar per sota de la mitjana recollida a Catalunya, al 10%. En el cas de Badalona, 3.349 persones (el 6,75%) van votar no, i 1.144 (8,6%) van pronunciar-se en el mateix sentit a Castelldefels.