Què se n'ha fet, de Súmate, deu anys després?
L'entitat independentista que pretén eixamplar la base entre castellanoparlants continua amb els mateixos objectius, però la conjuntura ha canviat
BarcelonaLa Diada replega diverses entitats independentistes, però algunes han quedat en segon terme amb el pas dels anys. Súmate és una d’aquestes: va néixer el 2013 en plena efervescència del Procés per trencar barreres lingüístiques i reivindicar en castellà les bondats de la República Catalana. D’allà van sorgir noms com el de Gabriel Rufián, líder d’ERC al Congrés; José Rodríguez, diputat al Parlament, o Antonio Baños, cap de llista de la CUP el 2015, però una dècada després i amb un context polític absolutament diferent, què se n’ha fet d’aquesta entitat?
L’actual president, Manuel Bueno, assegura que estan “actius com el primer moment”, però que “la conjuntura ha canviat i el desconcert després de l’1-O ha afectat” la visibilitat mediàtica de Súmate. Malgrat això, assegura que tenen 3.000 socis, quatre vegades més que en els punts àlgids del moviment l’any 2017, abans del referèndum. Bueno va ser escollit president el 2021, si bé forma part de la junta directiva des del 2015, i vol abanderar “el canvi generacional per connectar amb els joves”. Argumenta que Súmate “representa la pluralitat de Catalunya” i que la independència no arribarà mai si no es penetra també entre els ciutadans sentimentalment vinculats a Espanya. Aposten per la via de la negociació amb l’Estat a partir de la unitat independentista, “una concepció molt diferent de l’ANC”, a qui Bueno demana reflexionar.
Aquest optimisme no el comparteix Eduardo Reyes, fundador i cara visible de l’entitat els primers anys –va ser president entre el 2013 i el 2016–. Reyes, que va ser diputat de Junts pel Sí en la legislatura de la desconnexió a proposta d’ERC, considera que l'agrupació “una mica s’ha acabat” perquè “era una idea nova encapçalada per gent del poble per eixamplar la base de l’independentisme, no la d’un partit”. Reyes, que va passar a militar a Demòcrates –avui vinculat a Junts–, lamenta el desengany general del Procés. L’actual diputat d’ERC José Rodríguez, que va militar a Súmate provinent del PSC, recorda que “tenia un sentit a l’inici per trencar el clixé que només pots ser independentista si ets de cognom català o tens el català com a llengua materna” i que la feina feta va ser “fantàstica”. Ara bé, en un moment va creure que calien canvis enfocats a les noves generacions i va plegar el 2015 en desacord amb Reyes. Ara no sap si l’organització és necessària, però assenyala un matís: “La feina que volíem que fes difícilment la podien fer els partits”.
També se sent decebut Manuel Puerto, que va deixar Súmate per desavinences. Explica que era "un projecte il·lusionant", que al principi tenia "el suport de tots els partits", però que "al cap de dos anys ERC va aconseguir el control i va convertir l’entitat en plataforma de llançament del partit". Expressa "molta pena per un projecte que podia haver estat i no va ser" i recorda un "escàndol" d'irregularitats en les eleccions de l'entitat del 2017, cosa que diu que li va fer retirar la seva candidatura.
De l’efervescència a l’actualitat
Reyes descriu el ritme que duia en els moments de més activitat: “Vaig trencar tres cotxes després de recórrer 700 pobles. La gent s’ho creia, va donar resultat perquè hi havia il·lusió”. Exposa que Súmate era un moviment plural “i pot ser que ara no es respecti gaire”. Per això, retreu que “es retuitegi alguns partits” com ERC i avisa que “si es decanten per algun han de dimitir”, en referència a una entesa amb els republicans de la qual sempre s’havia acusat l’entitat, que ha estat planter principalment dels republicans. De fet, ERC ja havia començat en la campanya del 2012, amb Oriol Junqueras al capdavant, a apel·lar als castellanoparlants, i fins i tot projectava vídeos als seus mítings que recollien testimonis d'alguns d'ells reivindicant la independència.